El jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha proposat jutjar a 19 persones, quatre d’elles exalcaldes de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), pels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics pel suposat concert de contractes il•legals en 14 ajuntaments catalans, entre ells el de la Seu d’Urgell, a favor de la consultora Efial, segons ha comunicat el tribunal aquest dijous.
Aquest cas és deriva d’una investigació iniciada el 2013 en el jutjat d’instrucció 1 del Vendrell sobre possibles irregularitats comeses en la contractació pública de l’Ajuntament de Torredembarra, on es va destapar el cas 3% de finançament il·legal de CDC, i a partir de la qual es van fer distintes peces que afecten consistoris de tot l’Estat espanyol. El març passat, el jutge Calama va tancar una altra peça, que afecta set ajuntaments de la Comunitat de Madrid.
En aquesta peça, el jutge centra la investigació en la mercantil Efial Consultoria (posteriorment Consultoria en Gestió Innovadora SL), i que, segons el magistrat, la seva arribada a corporacions locals “va constituir una eina vàlida per aconseguir l’adreçament en l’adjudicació de contractes i eliminar la lliure competència”.
En la resolució, de 73 planes, el jutge detalla l’actuació dels responsables de la mercantil i els investigats dels ajuntaments entre ells els exalcaldes Andreu Martí, de l’Ametlla de Mar; Daniel Massagué, de Torredembarra; Josep Jaume Castellnou, de Vandellòs, i Rafael Vidal, d’Ascó. La contractació “il·lícita” ascendeix a 8.731.780 euros.
Per contra, el jutge considera que “no hi ha indicis” per considerar les contractacions en els Ajuntaments de Vilassar de Dalt i Tàrrega amb Efial tinguin caràcter delictiu i decreta l’arxiu de la seva causa, com a dos investigats. Ara, la Fiscalia ha de decidir si presenta escrit d’acusació contra els processats.
En canvi, la resta d’ajuntaments afectats són: Barcelona, Llinars del Vallès, Torredembarra, l’Ametlla de Mar, Ascó, Tortosa, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Calonge, Girona, la Seu d’Urgell.
En el cas del consistori urgellenc, el 2016 sent alcalde Albert Batalla (CDC ara JuntsxCat) va haver de lliurar part de la documentació que li van demanar sobre els contractes, responent al requeriment de la informació sobre l’adjudicació a la consultora Efial.
Presumptament no hauria estat suficient aquesta documentació i l’ajuntament, juntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va ser objecte d’un registre, el març del 2019. Tot i que Batalla va assegurar que la Fiscalia havia donat per tancat els possibles delictes de corrupció, ara el jutge de l’Audiència Nacional ha confirmat que les investigacions continuen endavant.
Eren un “ajuntament en paral·lel”
En la resolució, el jutge relata que “de manera reiterada” els professionals vinculats a Efial emetien informes que tenien per objecte contradir els prèviament emesos per part d’òrgans fiscalitzadors (com ara l’interventor i el secretari municipals). Així, s’atorgava una aparent cobertura d’il·legalitat a determinades decisions i resolucions que en alguns casos s’han mostrat contràries a dret, segons Calama.
Hi afegeix: “La seva integració en el funcionament de l’Ajuntament (en alguns casos se’ls ha qualificat d’ajuntament paral·lel) suposa una fugida progressiva i creixent del dret administratiu, utilitzant determinades eines de cara a evitar qualsevol mena de control administratiu, així com de cara a burlar les diferents normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques.”
El mecanisme d’actuació, segons el jutge, era la creació de la figura d’una Empresa Pública Empresarial (EPE) que sembla que únicament encaminada a afavorir la relaxació del control administratiu i rebaixar el grau de sotmetiment a la normativa de contractació pública de la qual es beneficiava tant Efial com els professionals que executaven els encàrrecs.
