El comissari de la policia espanyola Enrique García Castaño (foto) ha mostrat la seva disposició a aclarir tots els detalls que coneix sobre l’anomenada Operació Catalunya, l’estratègia desplegada des del ministeri de l’Interior, en temps de Jorge Fernández Díaz, per intentar aturar el procés independentista català. Una de les conseqüències directes de l’Operació Catalunya va ser la confiscació i destrucció, l’any 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, de les quals eren accionistes de referència la família Cierco, amb l’objectiu de trobar el suposat “tresor” que hi amagaven el clan Pujol i destacats líders independentistes per tal de desacreditar-los i neutralitzar-los.
Que “rebentar” la BPA era un objectiu prioritari de la “brigada de la policia patriòtica”, creada per l’aleshores ministre Jorge Fernández Díaz i el seu director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, ja ha quedat totalment acreditat. Tant per les denúncies formulades per Higini Cierco, que en va ser víctima i testimoni directe, com per les notes del comissari José Manuel Villarejo o per les recents manifestacions de l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez (“Paco Bomba”).
LA CARTA DE “PACO BOMBA”
Aquesta operació per “rebentar” la BPA, ordida des del ministeri de l’Interior espanyol, va requerir la participació i la complicitat de dos col·laboradors fonamentals: d’un cantó, l’ambaixada dels Estats Units a Madrid i del consulat de Barcelona; de l’altre, les autoritats andorranes, amb l’excap de govern, Toni Martí, al capdavant. A poc a poc, el trencaclosques d’aquesta conspiració política i policial, que va acabar amb la liquidació de la BPA i Banco Madrid, s’ha anat reconstruint i les peces van encaixant.
Francisco Martínez, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, va enviar una carta a Higini Cierco, publicada el dia 12 de novembre passat pel diari El Mundo, on reconeixia que la confiscació d’aquests dos bancs va tenir “un evident caire polític” i la va qualificar d’“injustificada, desproporcionada i injusta”. En aquesta mateixa carta, Francisco Martínez assenyalava “els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca” -en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general-, com els principals còmplices de la pota andorrana de la conspiració contra la BPA.
ESPIONATGE A LUIS BÁRCENAS
Ara, ha transcendit que el comissari Enrique García Castaño (conegut amb el renom d’“El Gordo”) també està disposat a col•laborar en la tasca d’aclarir què va passar amb l’Operació Catalunya i, en aquest sentit, amb les actuacions que van acabar amb la destrucció de la BPA i de Banco Madrid. Enrique García Castaño va ser el cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCSO) de la policia i un estret col·laborador dels xanxullos i corrupteles de José Manuel Villarejo.
El dia 14 de desembre passat, aquest comissari de policia va declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que mena la investigació del voluminós cas Tàndem, sobre les activitats il·legals de José Manuel Villarejo. Enrique García Castaño hi estava citat en relació amb la peça Kitchen, referida a l’espionatge de l’extresorer del PP, Luis Bárcenas.
SAP MÉS COSES
Segons explica el diari El País del dia 28 de desembre passat, en la seva declaració davant el magistrat de l’Audiència Nacional, “el Gordo” va afirmar que sabia coses no només de la persecució policial a Luis Bárcenas, sinó també d’“altres operatius” realitzats per la “brigada patriòtica” del ministeri de l’Interior. I, segons afegeix aquest diari madrileny, aquests “altres operatius” feien referència, concretament, a l’Operació Catalunya.
Citant “fonts pròximes” a Enrique García Castaño, El País afirma: “Si li haguessin preguntat més, el comissari hauria aportat més dades sobre aquestes maniobres”. Però la Fiscalia Anticorrupció no ha mostrat interès, fins ara, en aprofitar aquesta predisposició a “cantar” que ha manifestat davant el jutge l’excap de la UCSO.
ELS ARXIUS DE JOSÉ MANUEL VILLAREJO
El diari recorda que, durant els escorcolls realitzats, per mandat judicial, en el despatx i en els diversos domicilis que tenia José Manuel Villarejo es van trobar sis documents relacionats amb l’Operació Catalunya: un sobre suposats comptes d’Artur Mas, un altre sobre David Madí, un sobre el finançament il•legal d’Unió Democràtica, un sobre el referèndum de l’1-O i dos sobre la família Vinyals.
Però en una entrevista que li va fer aquest mateix diari, el 8 d’octubre passat, José Manuel Villarejo va afirmar que també havia aconseguit documentació sobre 4.000 comptes a l’estranger de destacades persones de la vida pública catalana i enregistraments “explosius” sobre la corrupció a Catalunya. Aquest suposat material comprometedor no consta, oficialment, en el sumari de l’Operació Tàndem.
EL DAO EUGENIO PINO, TAMBÉ
No només “El Gordo” ha obert la porta a declarar, si li ho pregunten, sobre les interioritats de les “clavegueres” policials i la seva participació en l’Operació Catalunya. El seu antic superior, el DAO Eugenio Pino, també va declarar el dia 14 de desembre passat davant el magistrat Manuel García Castellón i, a preguntes del fiscal, va manifestar que José Manuel Villarejo “feia notes de tot”, que després enviava a l’arxiu policial GATI (Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació).
“I també sobre Barcelona”, va afegir crípticament davant el jutge el comissari Eugenio Pino. Es referia a les nombroses investigacions que va fer José Manuel Villarejo a la capital catalana, entre els anys 2012 i 2017, en el marc de l’Operació Catalunya. És a dir, l’exDAO va oferir una pista molt valuosa, que la Fiscalia o els advocats que estan personats en el cas Tàndem poden seguir: les informacions que consten en el fitxer GATI.
ELS “CAPS DE TURC”
“El Gordo”, “Paco Bomba” i Eugenio Pino estan obrint una escletxa molt important en la tasca d’intentar esbrinar la veritat sobre la confiscació i la liquidació de la BPA i del Banco Madrid. Els uneix, en aquesta estratègia, una poderosa raó de pes: tots tres estan imputats en el cas Kitchen, que els pot portar a la presó i a la seva ruïna professional i econòmica.
També els uneix un sentiment i un ressentiment: es consideren els “caps de turc” d’unes operacions il•legals que van ser orquestrades políticament des de la cúpula del govern de Mariano Rajoy i de la direcció del PP. Però cap dels “peixos grossos” que van ordir i mobilitzar la “brigada patriòtica” ha caigut fins ara en les grapes de la justícia espanyola i són els subordinats –entre els quals, aquests tres exresponsables dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat- els que paguen els “plats trencats”.
LES FACTURES DEL TELÈFON MÒBIL
En aquest context tan crispat cal emmarcar l’agra picabaralla que mantenen a l’Audiència Nacional l’exministre Jorge Fernández Díaz i el seu antic subordinat, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, a compte dels SMS que van intercanviar amb detalls de l’Operació Kitchen. A finals d’aquest desembre passat, “Paco Bomba” ha presentat un escrit al jutge instructor, Manuel García Castellón, on reclama que s’investiguin les factures amb el consum del telèfon mòbil de l’exministre entre els mesos de juliol i octubre del 2013, per demostrar que aquest intercanvi de SMS va existir realment, malgrat que l’exministre, per intentar salvar la pell, ho nega amb vehemència.
Curiosament, Enrique García Castaño (“El Gordo”), que ha manifestat el seu interès per explicar tot allò que sap sobre l’Operació Catalunya, no figura en la querella interposada a la Batllia d’Andorra el mes de juliol del 2019 per l’Institut de Drets Humans i l’associació catalana de juristes Drets contra l’expresident Mariano Rajoy i la cúpula del ministeri de l’Interior en temps de Jorge Fernández Díaz. Aquesta querella va ser, finalment, admesa a tràmit per la Batllia el mes de setembre passat.
