Quelcom s’està movent en els cercles de poder polític, econòmic i judicial d’Andorra. L’escàndol de la confiscació, nacionalització i posterior privatització de l’entitat BPA ha provocat, en els últims sis anys, una profundíssima ferida i una greu crisi de credibilitat i confiança en la imatge internacional del Principat.
La trinxada ha estat de les que fan història, amb un munt de víctimes directes i col·laterals. Però sembla que la “pax” s’albira en l’horitzó. Almenys, hi ha alguns indicis que permeten intuir un canvi en la dinàmica de punició sagnant i destrucció massiva contra els exaccionistes i els exdirectius de BPA que, des del 2015, ha endegat i liderat l’exministre Jordi Cinca, juntament amb el seu nucli d’estrets col·laboradors “killers”.
“MALA PRAXI GENERALITZADA”
En vigílies de Nadal, una sentència del Tribunal Constitucional ha contribuït a calmar la virulència d’aquest volcà en erupció a Andorra. Es tracta d’un litigi molt tècnic, però que és la clau de volta del colossal laberint judicial que es va obrir després de la confiscació del banc: els procediments judicials tenen un ordre de prelació i els de caràcter penal passen per davant i condicionen els de l’àmbit civil o administratiu.
El Tribunal Constitucional ha dictat aquest principi en el cas de la demanda administrativa instada per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) contra l’antic consell d’administració de BPA, abans de la seva confiscació, format pels germans Higini i Ramon Cierco, Joan Pau Miquel Prats, Ricard Climent Meca, Frederic Borràs Pàmies i Bonaventura Riberaygua Sasplugas. En aquest procediment, l’AREB els reclama la imposició d’una multa de 479 milions d’euros per la suposada “mala praxi generalitzada” en la gestió de l’entitat bancària.
LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Però aquesta “mala praxi generalitzada” s’ha de poder demostrar prèviament i aquest és el “quid” del judici que s’està fent al Tribunal de Corts des del 14 de juny de passat contra 24 exdirectius i exempleats de BPA. Per això, el Tribunal Constitucional, en la seva sentència del dia 20 de desembre passat, estableix que el procediment per a la imposició d’aquesta duríssima sanció econòmica de 479 milions d’euros contra els antics membres del consell d’administració del banc s’ha d’aturar fins que no hi hagi una sentència ferma de la causa penal.
En una primera resolució, l’any 2019, la Secció Civil 2 de la Batllia va establir que la demanda administrativa instada per l’AREB podia continuar, amb independència de la causa penal que està en mans del Tribunal de Corts. Però una sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de l’any 2020 va anul·lar parcialment aquesta resolució, amb l’argument que els fets en litigi són, en essència, els mateixos i que cal esperar a la decisió de la instància penal abans de tramitar aquesta brutal multa de 479 milions d’euros contra l’antiga cúpula del banc.
LA “LLEI DEL TERROR”
L’AREB, que és el “sancta sanctorum” dels “Cinca boys”, es va revoltar contra aquesta sentència de la Sala Civil del TSJ i va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, intentant la seva anul·lació i que, d’aquesta manera, pogués continuar el procediment administratiu per arrabassar el patrimoni dels exmembres del consell d’administració de BPA. Però heus aquí que el plenari del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de l’AREB i, a més, el condemna a pagar les costes.
La bufetada és de les que fan mal. Significa que la prepotència i la inviolabilitat dels “Cinca boys”, que han imposat fins ara la seva “llei del terror” a DA i al país, s’està esquerdant. Un símptoma de la descomposició d’aquest búnquer és la dimissió d’Albert Hinojosa, home i “killer” de la màxima confiança de Jordi Cinca, com a president de l’AREB, que serà efectiva a partir d’aquest 1 de gener.
LA FISCALIA CANVIA DE BÀNDOL
Però allò que més crida l’atenció d’aquest “tour de force” que s’ha jugat al Tribunal Constitucional entre l’AREB i la Sala Civil del TSJ és la posició que ha adoptat el fiscal general, Alfons Alberca, un destacat representant de la “línia sàdica” que, des de l’inici, han imposat Jordi Cinca i els seus col·laboradors en el tractament del cas BPA.
Contra pronòstic, la Fiscalia s’ha posat, en aquesta ocasió, al costat dels exmembres del consell d’administració de BPA i també ha demanat, com ells, que fos rebutjat el recurs d’empara presentat per l’AREB. Amb aquest antecedent, hi ha expectació per saber quina serà l’actitud del fiscal Alfons Alberca en la represa de les sessions de judici oral, anunciada per a després de Reis, si la covid ho permet. Significa això que també moderarà la seva esbojarrada i agressiva estratègia d’atac que ha emprat en els últims mesos contra els encausats i els lletrats de la defensa?
L’OPACITAT DE L’AREB
En aquest context, pren especial rellevància un altre conflicte institucional que ha esclatat durant l’any 2021: el Tribunal de Comptes ha tornat a denunciar amb contundència l’opacitat de l’AREB pel que fa a la gestió dels recursos financers que va heretar de l’antiga BPA, reconvertida en BPA SAU després de la seva confiscació.
Des de l’any 2015, l’AREB es nega a facilitar la documentació referida a BPA SAU –de la qual és accionista única- tot i que és una empresa pública i que ha remenat importantíssims volums de diners que no se sap on han anat a parar. El Tribunal de Comptes ja està fart d’aquest secretisme, que no fa més que alimentar les sospites creixents de “mala praxi generalitzada” que s’ha produït en la gestió de les despulles de l’antiga BPA per part dels “Cinca boys”, i exigeix que l’AREB li faciliti tota la documentació dels últims sis anys.
Aquesta reclamació és avalada amb vehemència per les forces de l’oposició a DA al Consell General (PS i Terceravia), ja que l’“omertà” sobre BPA SAU constitueix un greu incompliment de la Llei de Finances Públiques. La posició oficial del Govern, cada cop més incòmode amb aquesta “patata calenta”, és mantenir l’hermetisme i el ministre de Finances, Eric Jover, ha manifestat que no donaran els comptes de BPA SAU si no hi ha una sentència judicial que els obligui a fer-ho.
