La inauguració del Centre d’Assistència primària (CAP) de la Seu d’Urgell el passat 18 de març, va ser un bon moment i lloc per treure múscul polític d’una “encertada” visió del territori. L’agenda del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, sembla que va fer variar a última hora l’acte.
25 anys treballant en esdeveniments i unes quantes canes, ja no fictícies encara que moltes menys que les d’Argimon, et donen una visió perifèrica de qualsevol escenari. Mentre el debat inicial dels expectants girava entorn del possible ús de l’helicòpter per part del conseller per accedir a un lloc tan remot, va fer acte de presència un discret vehicle.
Va baixar de l’acte un responsable de seguretat i vista la multitud que ja posava per a la necessària foto en clau política, va decidir que el conseller estaria més segur pel lateral del centre visitat, just en l’aparcament reservat als discapacitats. Gairebé es topa de cara el conseller, amb el pal de fusta que les presses i el desencert han deixat com a regal en l’entrada del CAP.
Si els cabells blancs tenen grau, a l’Alt Urgell tenen a un representant conegut, amb bon maluc polític per llegir qualsevol esdeveniment. Mentre la majoria de ‘palmeros‘ esperaven un Mercedes i l’entrada del polític de JuntsxCat, d’una banda, el linx de la política va saber situar-se en la part correcta de l’escenari i recol·locar a trompades la inestimable claca.
Van sorprendre les paraules d’Argimon en el discurs inaugural, crítiques per la tradicional falta de recursos envers la sanitat pública. Com si no sabés que és precisament això, la qual cosa nodreix la sanitat privada. Afortunadament, la premsa “amiga” ja tènia altres preguntes preparades i donant mostra de “professionalitat” no va entrar al drap.
Era dia de fotos i que els recentment nomenats representants polítics del territori poguessin justificar el seu salari. Al costat semblen haver quedat les persones de la comarca. Amb el pas dels anys i vist i conegut el centralisme comarcal, els majors, saben, més per vells que per diables, que amb l’edat han d’acostar-se als centres de salut, intentant evitar ser una càrrega a transportar per a familiars i veïns dels pocs pobles que queden a l’Alt Urgell.
El centralisme comarcal s’ha emportat 5,3 milions cap al nord acreixent les diferències amb el sud de la comarca, que també existeix, encara que “vedettes” i “escuders” manquin de la sensibilitat de territori que pregonen… ‘a vegades’.
