El cens pel 23-J destapa el frau de la doble nacionalitat i qüestiona les eleccions andorranes

El Departament d’Estadística del govern d’Andorra ha publicat a mitjans d’aquest mes de juny noves dades sobre la població que resideix al Principat. Segons aquesta última actualització, en data del 31 de maig del 2023, a Andorra hi viuen un total de 82.845 persones, de les quals 20.307 consten com a residents espanyols. Aquesta xifra indica la població estimada, que és el càlcul de la població resident en el Principat que es realitza a partir dels censos parroquials i el seu encreuament amb altres fonts d’informació disponibles. En el cas de la població registrada, el recompte que s’obté directament dels registres dels censos parroquials, la xifra ascendeix fins als 23.584 espanyols.    

No obstant això, segons la dada concreta que el Consolat d’Espanya a Andorra ha facilitat a LA VALIRA, en les pròximes eleccions generals espanyoles del 23 de juliol estan cridats a les urnes 24.545 votants potencials que resideixen a Andorra, xifra que no s’adiu ni amb la població estimada (20.307) ni amb la registrada (23.384) que indiquen les dades del Departament d’Estadística del Principat. Cal tenir en compte que aquests 24.545 votants censats corresponen a persones majors de 18 anys, amb dret a vot, amb la qual cosa el nombre real d’espanyols residents és molt superior.

Aquesta disparitat podria indicar que hi ha espanyols que han marxat d’Andorra sense donar-se de baixa del cens parroquial, però també destapa que n’hi pugui haver que tenen doble nacionalitat, andorrana i espanyola, fet que al Principat és il·legal. Al país és “vox populi”, des de fa anys, que hi ha milers d’andorrans que tenen, a la vegada, el passaport andorrà i l’espanyol o també el francès, 

LA DOBLE NACIONALITAT ESTÀ PROHIBIDA A ANDORRA

La legislació vigent del Principat no reconeix la doble nacionalitat amb cap altre país del món. De fet, segons l’article 23 de la Llei qualificada de la nacionalitat, de 5 d’octubre del 1995, “perd la nacionalitat andorrana la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, si exerceix activament aquesta nacionalitat”.

En una modificació del 2004, s’afegeix a la llei el paràgraf següent: “Si el Govern té constància que una 1persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d’ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat”.

“HI HA MOLTA GENT QUE TÉ LA DOBLE NACIONALITAT”  

Malgrat el que dicta la llei, fonts del Consolat d’Espanya a Andorra reconeixen a LA VALIRA que “hi ha molta gent que té doble nacionalitat, tot i que Andorra no ho reconegui”. “Si Andorra s’assabenta que algú té doble nacionalitat, el que passi o no passi ja depèn d’ell”, han afegit les mateixes fonts. 

De manera incomprensible, les autoritats d’Andorra mai no s’han preocupat oficialment de demanar al Consolat d’Espanya la llista oficial de residents amb passaport espanyol i de fer l’encreuament amb el cens oficial del país que controlen els comuns, per detectar tots aquells que tenen la doble nacionalitat. 

MÉS DUBTES SOBRE LES ELECCIONS DEL 2-A

La sospita que hi ha milers d’andorrans que tenen la doble nacionalitat espanyola o francesa posa directament en qüestió els comicis el 2 d’abril passat a Andorra. A partir d’aquest ball de xifres que ofereixen el Departament d’Estadística, d’un cantó, i el Consolat d’Espanya, de l’altre, és factible deduir que hi hagi moltíssims votants amb doble nacionalitat que van participar en les eleccions per escollir el Consell General.

És legal que un andorrà que té també la nacionalitat espanyola o francesa pugui votar en unes eleccions al Principat? Fins ara, cap instància judicial no ha resolt aquest dubte, però atesa la contundència de la Llei qualificada de la nacionalitat, semblaria que no. 

CAL REPETIR LES ELECCIONS?

En aquest sentit, la Llei 44/2022 de règim electoral i del referèndum és molt clara. L’article 2 estableix que “el dret de sufragi correspon a tots els andorrans, majors d’edat, amb ple ús dels seus drets civils i polítics”.

Quants votants amb doble nacionalitat van participar en els comicis del 2 d’abril passat, infringint els “seus drets civils i polítics”? És vàlid el seu vot? Quina influència va tenir aquesta anomalia, prohibida per la legislació andorrana, en els resultats finals de les eleccions? Caldria repetir-les, a partir de l’encreuament del cens de residents amb nacionalitat que té el Consolat d’Espanya amb els censos que controlen els comuns de les parròquies, on hi figuren tots aquells que tenen la nacionalitat andorrana, per tal que quedin exclosos de la llista d’electors tots aquells que tenen la doble nacionalitat?

NO HI HA NASSOS

La solució més fàcil per resoldre aquest embolic seria que Andorra reformés la seva legislació i admetés la doble nacionalitat, com fan una gran majoria de països, regulant clarament el dret de vot. Però aquest, com en el cas de l’avortament, és un tema tabú que el Govern de Xavier Espot no té nassos d’afrontar. 

Segons les fonts consultades per LA VALIRA, són molts els andorrans de “pota negra” que també disposen del passaport espanyol o francès. Els avantatges de formar part d’un país de la Unió Europea a l’hora de viatjar, fer negocis, treballar, comprar propietats a l’estranger… expliquen l’existència d’aquesta gran bossa fraudulenta de ciutadans amb la doble nacionalitat.