El cap de Salut Mental del SAAS i ex alt càrrec d’Ayuso abandona els jutjats de Madrid entre crits d'”Assassí!”

El director general de coordinació sociosanitària de la Comunitat de Madrid, el psiquiatre Carlos Mur durant els primers mesos de la pandèmia i actual cap del servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), ha abandonat els jutjats de la capital espanyola sense fer declaracions i entre crits d'”Assassí!” de diverses desenes de familiars d’ancians morts en residències durant la primera onada de 2020.

Com a testimoni, davant el jutge que investiga aquestes defuncions en diversos centres de Madrid, Mur ha descarregat en els mateixos facultatius la decisió de derivar o no a ancians a hospitals. El protocol que els va enviar la Comunitat de Madrid, ha dit, no era obligatori, encara que dos geriatres de sengles hospitals han declarat també per afirmar que sí que era el seu document de referència.

Aquest dimarts en el jutjat, segons ha explicat l’advocat de l’acusació Andrés Ollero, Mur ha reiterat que els protocols d’emergència posats en marxa el març de 2020 no eren obligatoris i que la seva aplicació, en última instància, depenia d’hospitals, residències d’ancians i els seus geriatres. Protocols que en la pràctica van impedir l’hospitalització de milers d’ancians que van morir en les residències.

Davant el jutge, l’ex alt càrrec de l’executiu d’Isabel Díaz Ayuso ha justificat que els protocols responien a la necessitat de donar informació als geriatres “que estaven preguntant que què passava amb les derivacions, també quan demanaven material o sanitaris”. Mur, segons el seu testimoniatge, ha definit la situació “com una onada” i ha destacat la necessitat d’establir aquests protocols “perquè no passés el que va passar a Itàlia on hi havia quatre malalts i un respirador, el protocol estava dissenyat per a evitar això”.

L’ex alt càrrec de la Sanitat madrilenya ha incidit en el fet que el protocol “no era d’obligat compliment”. Ha declarat, per tant, en la línia de l’afirmat en anteriors compareixences públiques, com quan va ser cridat a la fallida comissió de recerca que va albergar l’Assemblea de Madrid i va assenyalar als seus superiors i el seu substitut.