La crisi sanitària provocada per la covid-19 ha portat com a conseqüència una crisi econòmica sense precedents que està portant greus dificultats a moltes famílies per poder fer front a les seves despeses. Compromís, a través d’un comunicat, ha fet arribar a l’equip de govern neoconvergent i republicà, mesures concretes per donar suport a les persones i famílies més vulnerables i la petició de creació d’un Fons Extraordinari d’Urgència Social i Econòmica.
Per garantir el dret a l’alimentació la plataforma socialista ha demanat un accés més flexible al Banc d’Aliments, i que aquest servei ofereixi els aliments en conserva i frescos suficients per a cada nucli familiar i que aquests siguin adequats per poder portar una alimentació equilibrada. També que des del Consell Comarcal es vetlli perquè les targetes moneder per infants amb beca de menjador no arribin amb retard, donat que hi ha famílies que viuen al dia.
Per garantir el dret a l’habitatge, el principal grup de l’oposició ha proposat que els diners que es rebran de la Diputació es destinin íntegrament a ajudes per pagar els lloguers. També que des de l’ajuntament de la Seu s’activi com més aviat millor polítiques eficients d’habitatges protegits i de lloguer social.
Per poder fer front a despeses bàsiques com són els subministres de llum, gas i aigua, i altres que es considerin de necessitat, Compromís ha demanat que des del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU) es mantingui un contacte directe amb les famílies per conèixer les seves necessitats i poder donar resposta a les mateixes amb la màxima rapidesa i fent ús de les partides econòmiques d’emergència social que disposen els serveis socials.
Per a la gent gran, que viu sola, disposa de pocs recursos econòmics i poc o nul suport familiar, es demana que es faci un seguiment exhaustiu, consistent en trucar a totes les persones que es trobin en aquesta situació i donar resposta urgent a les seves necessitats, que la majoria impliquen augmentar les cobertures dels serveis d’atenció domiciliària: companyia, cura, alimentació, higiene, neteja i bugaderia. També es va demanar la instal·lació massiva del servei de teleassistència en aquest grup de persones.
Pel que fa al dret a l’educació les famílies es troben davant el nou repte d’acompanyar els seus fills en la formació telemàtica i, per algunes, això s’ha convertit en un fons d’angoixa i estrès familiar. La formació política demana que, en coordinació amb el departament d’Educació i els centres educatius, des dels serveis socials i els ajuntaments es garanteixi l’accés a Internet i als dispositius necessaris perquè l’educació es desenvolupi en igualtat d’oportunitats per a tothom. També hem demanat que es facin arribar lots amb material didàctic a les famílies amb dificultats i infants petits.
Tanmateix també reclama una consideració especial a un col·lectiu molt vulnerable: el de les empleades domèstiques que treballen sense contracte. Algunes d’aquestes dones, tan necessàries en la nostra societat, s’han quedat sense feina per por al contagi dels seus ocupadors i altres per la defunció de la persona que en tenien cura. Algunes d’elles la pandèmia les ha sorprès sense regular la seva situació amb estrangeria, de manera que es troben que no poden accedir a gairebé cap ajuda. Per a elles, se sol·licita una línia d’ajudes específica.
Més ajuts
Des de Compromís X Pirineu, es demana als equips de govern de JuntsXCat i ERC que, fent ús de les competències que li són pròpies i dels recursos que estan en les seves mans, activin de forma immediata ajudes realistes amb les necessitats de les persones i famílies més vulnerables i més afectades per la crisi econòmica.
La plataforma socialista considera “un error” mantenir-se a l’espera que arribin les ajudes del govern de la Generalitat i del govern de l’Estat. Al respecte, creuen que des de les administracions locals també pot haver una resposta, que hauria de ser complementària a les altres, ja que “tota ajuda serà benvinguda”.
Cal també que aquestes ajudes arribin a totes les famílies de la comarca que ho necessitin, per la qual cosa la tasca del Consell Comarcal i els ajuntaments és cabdal. En aquest sentit, demanen formalment més participació en la presa de decisions de l’ens comarcal.
