Xavier Cornella (foto) té un bon embolic al Perú. Crèdit Andorrà (Creand) va tenir operativa una filial en aquest país andí entre els anys 2012 i 2019: CA Perú SAC. Ara, la Direcció d’Investigació de Rentat d’Actius (Dirila) de la Policia Nacional del Perú ha posat el nas en aquesta filial de Creand, ja que se sospita que va participar en una enorme estafa i blanqueig de diners de 1.200 milions de dòlars amb bons de l’empresa petroliera estatal veneçolana PDVSA.
En l’epicentre d’aquest escàndol hi ha l’empresari peruà José Eduardo Castillo Carazas, que va ser director gerent general de CA Perú SAC els anys 2012 i 2013 i a qui la policia peruana –segons un informe publicat pel diari La República– assenyala com el “cap d’una organització criminal dedicada al blanqueig de diners d’origen il·lícit”. Amb aquestes activitats delictives, José Eduardo Castillo Carazas i la seva dona, Ana María Soldevilla, han acumulat una gran fortuna, “presentant-se els conjugues com a pròspers empresaris amb estranys i inusuals signes de riquesa”, afirma l’informe de la Diril.
ELS “DINERS VOLADORS”
El cas que ara investiguen la policia i les autoritats judicials peruanes arrenca l’any 2014, arran d’un procediment de la Cort Federal de Miami Sud contra els empresaris colombians Gustavo Hernández –actualment, en presó- i Daniel Pacheco –pròfug de la justícia-, acusats d’estafar 1.200 milions de dòlars a PDVSA i de blanquejar aquest “botí” a través de CA Perú SAC, on José Eduardo Castillo Carazas exercia funcions executives.
Aquest escàndol, conegut com a Money Flight (diners voladors), es va destapar gràcies a la delació d’un membre d’aquest grup d’estafadors d’alta volada, encapçalat per Gustavo Hernández Frieri, que encobrien les seves activitats delictives a través de la societat Ezeli International Ltd.. Els estafadors, que tenien privilegiades connexions amb jerarques del règim de Nicolás Maduro, es van aprofitar el sistema de la doble divisa que està vigent a Veneçuela (la “fixa” i la de l’“economia real”) per perpetrar un desfalc colossal, avaluat en uns 1.200 milions de dòlars i que va afectar, principalment l’empresa petroliera PDVSA.
GUANYS ASTRONÒMICS
En síntesi, el bolívar amb taxa “fixa” es cotitza deu vegades més en relació amb el dòlar que el bolívar de l’”economia real”. L’organització de Gustavo Hernández Frieri va accedir, de manera fraudulenta, a bons de PDVSA referenciats amb la taxa “fixa” –una divisa que està reservada exclusivament al Govern de Veneçuela- per obtenir, així, guanys astronòmics.
La jutgessa Kathleen Williams, de la Cort Federal de Miami Sud, va encetar una investigació sobre aquest frau multimilionari. El cap d’aquesta organització delictiva, Gustavo Hernández Frieri, va pactar un “acord d’acceptació de culpa” amb la jutgessa i ja fa quatre anys que és a la presó.
LA CONNEXIÓ AMB CREAND
Però l’estafa de Money Flight té més implicacions. Una part d’aquests 1.200 milions de dòlars es van invertir en la compra de propietats immobiliàries i productes de luxe als Estats Units, que han estat confiscats, però una altra part “va volar” a diversos paradisos fiscals. I la jutgessa Kathleen Williams ha endegat accions per desemmascarar i perseguir els responsables d’aquesta cadena d’evasió dels diners saquejats a PDVSA.
És en aquest context on apareix l’entitat CA Perú SAC, filial de Creand en el país andí. El seu director gerent general, José Castillo Carazas, va viatjar l’any 2011 a Miami i es va posar d’acord amb Gustavo Hernández Frieri per blanquejar una part d’aquest botí a través de les estructures de Crèdit Andorrà.
PARADISOS FISCALS
Segons ha testificat l’antic gerent de la divisió de gestió de CA Perú SAC, Jimmy Astocondor, la societat Ezeli International Ltd. es va convertir en client de la filial de Creand, on hi va transferir un total de 27,1 milions de dòlars. Amb posterioritat, les operacions es liquidaven a través de la filial Crèdit Andorrà Panamà, entitat de la qual és gerent i director Pere Cornella, germà de l’actual CEO del grup Creand, Xavier Cornella.
Les investigacions en marxa han permès descobrir que aquests 27,1 milions de dòlars van “volar” del Perú en 17 transferències, amb destinació al Panamà, Holanda, Suïssa, les illes Barbados, les Antilles Holandeses, Curaçao, St. John’s i les illes Antigua i Barbuda, tots ells coneguts refugis dels diners de la delinqüència internacional.
UNIVERSITAT SAQUEJADA
A més de l’escàndol Money Flight, José Eduardo Castillo Carazas està immers en una altra investigació judicial al Perú, la de l’espoli de la universitat privada Alas Peruanas (UAP), de la qual va ser gerent general els anys 2018-19. Aquest centre universitari va ser “saquejat” per la família que controlava la seva gestió, fins al punt de portar-la al caire de la fallida. En aquesta operació de “buidatge” de diners i d’actius, José Eduardo Castillo Carazas hi va tenir una important participació com a còmplice, segons conclou la instrucció sumarial que ha realitzat el jutge Víctor Zúñiga.
És en el marc d’aquesta investigació sobre el saqueig de la UAP, que la Dirila ha posat el focus en José Eduardo Castillo Carazas i ha aprofundit en l’origen de la seva fortuna i la seva relació amb l’escàndol Money Flight quan era director gerent general de la filial de Creand al Perú. Aquest empresari controla, actualment, les societats Blanco Sociedad Administradora de Fondos SAC i EstudiaPe i ha comprat la Universitat Privada Peruano Alemana, de la qual n’és vicepresident.
1 comentari a “Crèdit Andorrà (Creand), en el focus d’un escàndol de rentat de diners veneçolans al Perú”
Però, com, no era que els malos de la peli eren BPA? Que per això han anat a per ells? Que per això estàn fent fa anys la comèdia del judici? Que per això han difamat i empresonat gent?