Site icon La Valira

Cosidó va protegir el rei emèrit vetant indagacions en comptes ‘catalans’ d’Andbank

L'excomissari José Manuel Villarejo i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó

L’exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, va prohibir a l’excomissari José Manuel Villarejo investigar els comptes que 3.000 catalans tenien a l’Andbank d’Andorra per tal d’evitar que les indagacions poguessin afectar Joan Carles I. El 2017, en una conversa entre Villarejo i l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha publicat el digital Fuentes Informadas, l’excomissari explica a Cospedal que el veto de Cosidó per protegir el rei emèrit va evitar escapçar l’independentisme català ja que, segons Villarejo, gran part d’aquests comptes d’Andbank pertanyien a figures del moviment independentista.

Si tu veiessis el mal que ha fet Cosidó. El 2014, tenia dues informacions de l’hòstia: una, l’Andbank, on hi havia milers de comptes espanyols, dels quals 3.000 eren catalans. Un paio amb un CD ens donava, ho va passar i tal. En un moment determinat, amb un dels comptes de l’emèrit, en Cosidó va dir: ‘Això no es pot tocar, que pot afectar a…’. Era desmuntar tot el tema independentista”, explica l’excomissari a Cospedal.

Un cop es va descartar investigar l’Andbank perquè Joan Carles I hi tenia un compte, la policia patriòtica hauria rebut llum verda per pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb l’objectiu d’obtenir informació de líders polítics catalans com Artur Mas, Oriol Junqueras i el clan Pujol. De fet, van amenaçar la BPA de denunciar-la davant del FinCEN -la policia financera dels Estats Units- per blanqueig de capitals si no els donava la informació, fet que es va complir i que va causar la intervenció de l’entitat financera per part del govern andorrà.

La justícia d’Andorra investiga ara l’expresident del govern espanyol i exlíder del PP Mariano Rajoy i dos dels seus ministres, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, per suposades pressions a la BPA, mentre que els germans Cierco -antics propietaris de l’entitat- reclamen per la via judicial als governs d’Andorra i d’Espanya una indemnització de 642 milions d’euros per danys i perjudicis.

Exit mobile version