Una batlle andorrana va cursar el 20 de maig passat a Espanya una comissió rogatòria (sistema pel qual se sol·licita ajuda judicial a un altre país) per comunicar l’admissió a tràmit el 2020 d’una querella contra l’expresident del Govern Mariano Rajoy i dos dels seus ministres, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, entre altres persones, per diferents delictes per suposades pressions al BPA per recollir informació de diferents persones, entre elles, Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
La jutge Sthéfanie Garcia els dona 15 dies perquè es personin en les actuacions, a través de l’advocat andorrà que designin o el d’ofici que se’ls assigni.
La justícia andorrana investiga l’expresident del Govern central Mariano Rajoy i els seus exministres d’Economia i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, respectivament, per la seva presumpta relació amb els intents de conèixer “mitjançant vies il·legals” informació bancària secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, a més de l’exvicepresident Oriol Junqueras, dins l’operació Catalunya.
En la comissió rogatòria, del 20 de maig del 2022, consten com a querellats a banda de Rajo, Montoro i Fernández Díaz, l’ex-secretari d’estat Francisco Martínez i l’ex-director general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó, a més dels excomandaments policials Eugenio Pino i Bonifacio Díez.
Querella presenta el 2016
La querella inicial es va presentar el 2016 pels germans Cierco, accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) contra policies espanyols que suposadament els van pressionar per aconseguir informació financera sobre ciutadans catalans. La querella ha patit diferents ampliacions, l’última és la que el 2019 va interposar l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra Rajoy i els seus ministres, després d’escoltar l’excomissari José Manuel Villarejo –principal imputat en el cas en el qual s’investiguen les clavegueres policials– declarar com a testimoni que va participar en aquestes pràctiques, però que el tancament del banc només es va poder fer pels seus superiors.
Des d’lDHA es justifica que la comissió rogatòria cursada a Espanya per comunicar la presentació de la querella hagi trigat dos anys en el col·lapse que pateix la justícia del Principat pels centenars de procediments que arrossega des de la intervenció el 2015 de BPA i la seva filial a Madrid, el Banc de Madrid, amb les reclamacions presentades contra ells pels que eren titulars de fons, amb l’objectiu de recuperar els seus diners.
Durant aquests anys pràcticament només s’ha pres declaració a Villarejo, tot i que els querellants han anat entregant documentació al Jutjat andorrà d’Instrucció Especialitzada número 2.
