El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha participat en la cloenda del I Congrés Internacional sobre Comunicació, Tecnologia i Llengües Minoritàries a Vielha, ha assegurat que “defensar les llengües minoritàries és defensar la democràcia, la diversitat i el respecte mutu”.
Aquest congrés està organitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Conselh Generau d’Aran i RTVE. Aquesta trobada ha servit per analitzar el potencial de la intel·ligència artificial com a aliada en el foment i vitalitat de l’aranès i la resta de llengües minoritàries.
Dalmau ha destacat la importància de trobades com aquesta obren un debat necessari, ja que “evidencia la contradicció del nostre temps entre una digitalització necessària però homogeneïtzadora i la necessitat de preservar les arrels, tradicions i cultures”. Però lluny de ser una amenaça, el conseller ha fet una crida a convertir la tecnologia en “una aliada per fer-la créixer i present en tots els espais on avui es construeix cultura”.
Durant la jornada, el Conselh Generau d’Aran ha anunciat el procés de creació d’una factoria de continguts audiovisuals en aranès, una iniciativa que Dalmau ha valorat molt positivament perquè enfortirà la llengua i la projectarà arreu. “La llengua és la columna vertebral d’una comunitat, i no volem cuidar-la com una peça de museu, sinó que la volem viva i útil”, ha dit. També s’ha analitzat l’impacte de l’aranès als mitjans públics i a les xarxes socials i s’han presentat altres experiències que s’han desenvolupat en llengües amb un major nombre de parlants com el català o l’eusquera.
Dalmau també ha fet referència als resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya elaborada de manera conjunta pel Departament de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya, que recull dades entre el 2023 i principis del 2024, publicada ahir mateix. Pel conseller, les dades publicades confirmen el repte que viu el català en retrocés en zones importants del país i ha explicat que “només una política pública decidida, encaminada a la seva promoció i ús social, pot esdevenir garantia d’èxit en la seva preservació i en una eina poderosa per a la integració de les persones nouvingudes a la comunitat”.
Així mateix, ha reconegut que és imprescindible dotar el país de noves eines i recursos per adaptar-se als avenços que porta en si la IA i les noves maneres de comunicar-nos.
Una estratègia d’IA al servei del país
Sobre els reptes i oportunitats que presenta la IA, el Govern de la Generalitat va presentar a principis del mes de novembre l’Estratègia Catalunya IA 2023, un full de ruta tecnològic en el que l’Executiu mobilitzarà 1.000 milions d’euros en 5 anys per convertir la intel·ligència artificial en un actiu estratègic de país.
A través del seu desplegament s’impulsaran més de 100 projectes d’IA i es donarà suport a 5.000 pimes i autònoms, es transformaran 200 serveis públics i es formarà a 30.000 professionals.
