Avui fa un any que vaig anar a declarar un judici velat. Avui, he d’escriure en primera persona perquè és la meva integritat física, psicològica, moral i emocional la que els poderosos han intentat esquerdar.
Els fets són coneguts per molts, així que els relataré breument. El 2019 vam anar a l’ONU a la 74 sessió del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les seves sigles en anglès) per poder parlar amb un Govern que a casa no ens escolta, ni aleshores, ni ara. La delegació política andorrana que hi va ser va fer un gran ridícul. Davant la seva ràbia per la seva penosa actuació, van decidir denunciar-me a mi. Allò que no era personal, allò que era social, allò que se’ls reclama i que forma part de la seva feina es va tornar personal i intransferible. Actualment, encara m’enfronto a 4 anys de presó i 30.000 euros de multa per dir el que hem vist a Stop Violències. Veritat que es va explicar a tots els polítics i que van ignorar.
El 17 de febrer del 2021 em van trucar per relatar la meva versió dels fets. Semblava un judici: em van gravar, em van fer preguntes que em van intimidar, em van reformular qüestions, obviant el meu dret a no contestar. Amnistia Internacional s’ha pronunciat contra el que està passant. Contra la violència d’Estat i l’abús d’autoritat per part dels governants escollits i els no escollits.
Des de Stop Violències vam assenyalar el que passa i des del Govern ens van tancar la porta. Amb la nostra sang van aixecar un mur d’ignorància poblacional i una cortina de fum ben orquestrada per fer allò que ells volguessin. Durant dos anys se’ns ha linxat públicament, se’ns ha posat a la plaça del poble per ser jutjades, perquè la gent amb problemes, amb ràbia i malestar ens tirés a nosaltres -a mi- pedres amb què sentir-se més alleujats. Un gran truc de màgia ben orquestrat gràcies als seus mitjans d’incomunicació. No ha funcionat oi?
Els problemes a Andorra s’acumulen, les persones pateixen vulneracions que mai no vaig pensar que veuria al meu país. Jo no vaig créixer en una Andorra tan deshumanitzada, tan dèspota. Recordo que els polítics NO cobraven… Serà aquest el problema actual?
Continuo pensant que no és personal. Almenys per a la gent una mica intel·ligent. En canvi, si ho és per a aquest govern, i això és perillós per a tota la població. La gent pot estar d’acord, pot defensar-ho, fins i tot pot donar la vida per caure bé a l’opressor. Només tinc un missatge per a aquelles persones que no estan posant el cor i la justícia al centre de les seves vides: demà pots ser tu.
A tu et poden violar els drets, et poden treure tot allò que tinguis, contra tu podran fer girar la maquinària de l’Estat per fer-te miques, i en aquell moment entendràs moltes coses i ens necessitaràs. I aquí hi seré jo, com a persona, i nosaltres, com a grup, per estendre’t la mà sense odi, sense rancúnia.
Allí hauràs despertat d’un llarg somni.
