Barcelona i Catalunya van esdevenir el focus mundial l’any 1992, amb la celebració dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores, la capital ha cercat, endebades, tornar a ser el centre d’atenció planetària, tot i la gran capacitat d’atracció de concerts d’artistes internacionals; fires especialitzades, com el MWC, l’ISE i Alimentària; o alguns partits del FC Barcelona, en especial durant l’etapa gloriosa de Leo Messi.
Han passat 34 anys des del 1992 i aquest 2026, Barcelona i Catalunya tornen a brillar amb llum pròpia. No per un esdeveniment en especial, sinó per la coincidència, en el temps i l’espai, de nombrosos actes de dimensió mundial que portaran el nom de la ciutat i del país a tots els confins del món.
Entre els pròxims dies 9 i 11 d’aquest mes de juny, el papa Lleó XIV ens visita, amb tres actes molt potents previstos a l’Estadi Olímpic, al monestir de Montserrat i a la Sagrada Família. En l’actual situació geopolítica mundial, amb els pobles palestí i libanès sotmesos a una cruel massacre i l’amenaça de la represa de la guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran, les paraules de Lleó XIV són especialment valuoses i escoltades pel seu valent clam per la pau i la dignitat humana.
Tot seguit, els dies 12, 13 i 14, se celebra al circuit de Montmeló el gran premi d’automobilisme Barcelona-Catalunya de F1, amb una audiència global estimada de 75 milions de persones. I entre el 4 i el 7 de juliol, Barcelona i Catalunya acolliran les tres primeres etapes del Tour de França, amb una audiència potencial de 3.500 milions d’espectadors.
Després dels massius i memorables concerts de Rosalia i Bad Bunny, Barcelona viurà aquests mesos de juny i juliol tres festivals emblemàtics i multitudinaris: el Primavera Sound, el Sónar i el Cruïlla. Des de finals de juny i fins al 19 de juliol, la Gay Pride portarà milers de persones d’arreu del món, per demostrar la força i la victòria de la diversitat. També es calcula que atraurà una allau de turistes a Catalunya l’observació de l’eclipsi solar total, anunciat per al 12 d’agost vinent.
I tot això passarà en una ciutat i en un país on l’esquerra és hegemònica, demostrant que els valors progressistes són portadors de llibertat, pau, alegria i creixement econòmic. Durant aquests tres mesos de l’any 2026, Barcelona serà, més que mai, una ciutat oberta i global, amb milions de persones que hi faran cap des de tots els azimuts. Catalunya, amb la gran varietat d’atractius naturals i paisatgístics que tenim, viurà, segons totes les previsions, una esplèndida temporada turística, a les platges i als Pirineus.
Hi ha ciutats i països que, per l’equivocació dels seus líders, s’han tornat antipàtiques i refractàries. Qui vol anar de vacances a Israel? Qui vol anar a gaudir d’uns dies d’esbarjo als Estats Units? Qui viatja a Rússia per plaer? Qui pensa visitar Dubai o Abu Dhabi? Fins i tot, després del Brexit, Gran Bretanya i Londres han perdut el seu “glamour”.
En canvi, Espanya -i, en especial, Barcelona i Catalunya- estem de moda. Som el referent mundial d’un indret dinàmic i empàtic únic, on regnen la tolerància i la llibertat civilitzada, en un entorn arquitectònic i mediambiental d’alta qualitat. I això, pesi a qui pesi, és un èxit dels governs i de la gestió de l’esquerra.
Cal anar en compte, però. El model d’èxit de Barcelona i Catalunya té enemics molt poderosos i perillosos. Som una de les ciutats més solidàries amb Palestina. El trumpisme i el sionisme no suporten la nostra dissidència amb els seus plans d’extermini genocida.
En la “guerra cultural” que l’extrema dreta ha desfermat en el món occidental per liquidar la democràcia i implantar l’autoritarisme tecnocràtic, Barcelona i Catalunya som un sòlid i tossut focus de resistència. El més important que queda a Europa. És obvi que aniran per nosaltres.
Territorialment, estem envoltats per governs hostils de PP i Vox (l’Aragó, les Balears i la Comunitat Valenciana). Al nord, Perpinyà, Carcassona i Besiers estan governades per l’extrema dreta més reaccionària. L’emblemàtica vila d’Elna ha caigut. Madrid està en mans dels fatxes.
Ens toca defensar el nostre bastió i combatre frontalment els quintacolumnistes (Vox i Aliança Catalana). I hem de trobar la intel·ligència i l’energia per ajudar les forces progressistes que sobreviuen en els territoris veïns per intentar que facin el tomb en les pròximes conteses electorals.
Gaudim del nostre èxit col·lectiu, però, a la vegada, estiguem amatents per desemmascarar i immobilitzar els qui ens volen arrabassar el triomf dels nostres valors, que són els valors de la humanitat. Barcelona i Catalunya, amb els lògics errors i mancances, som l’exemple vivent que un altre món és possible.
La fraternitat és compatible amb el progrés econòmic, l’emigració és necessària i dinamitza l’economia, la riquesa ha de ser redistribuïda en benefici dels sectors més desvalguts, els serveis públics (educació, sanitat, atenció a la gent gran…) no poden ser un negoci discriminatori i la violència no serveix de res i cal repudiar-la. Aquestes són les grans lliçons que Barcelona i Catalunya donem al món i és per això, també, que milions de persones ens venen a visitar durant aquest 2026, perquè s’hi troben bé amb nosaltres i els agrada com som, com vivim i com ens hem sabut organitzar.
