La greu crisi econòmica per la qual travessa Andorra arran la pandèmia de la covid-19 està ofegant especialment amb virulència les butxaques d’una part important dels treballadors als quals, en molts casos, els hi costa arribar a finals de mes. Alguns en fan mans i mànigues per poder fer front a les despeses mensuals.
A través de les xarxes socials una ciutadana s’ha volgut adreçar al cap de Govern, Xavier Espot, per demanar-li solucions que permetin millorar la qualitat de vida dels treballadors.
Pel seu possible interès, la reproduïm textualment:
“Em pregunto si algú veu amb lupa tot el que està passant en aquests moments a Andorra? Lloguers per sobre del sou base, salaris tercermundistes… que no n’hi ha per res i això com es menja, algú m’ho explica? Fins a quant de temps més aguantarem això? És molt fort, tenim un cap de Govern que passa de tot.
Es veu que si no fa res per millorar el seu país no té ganes d’ajudar als treballadors i per aquí no anem bé. Algun dia pretenen apujar els sous?, o és l’únic que mantindran congelats?, perquè cada mes puja tot menys els sous. Vergonya veure que estem vivint aquestes desgràcies.
Fins quan més aguantarem això? Pretén millorar la situació o estarem així de per vida?, simplement pregunto per què aquesta situació afecta tots els andorrans i ciutadans estrangers que venim a tenir una millor qualitat de vida. Però veient el que es veu, sense tenir vida social perquè tenim dos o tres treballs, ningú es pregunta com fem per arribar a final de mes? I no et passis a demanar un préstec als bancs perquè això potser la condemna de per vida. Tenim la soga al coll. Algú pretén donar-nos solucions o què serà de la vida dels treballadors?
Perquè hem de tenir de dos a tres feines per poder pagar un lloguer per sobre del nostre sou base. I ja no parlem de despeses com ara llum, aigua, menjar, internet, benzina, etc. Molts som pares i mares de família i també ens agradaria gaudir dels nostres éssers estimats. Però hem de treballar en estat d’esclavitud. Algú controla tot això?, o us ho passeu a la lleugera tot?
Hi ha alguna llei que empari el treballador o la passeu per alt? Ho sento senyor Espot per ser tan realista, clara, i directa però vull solucions. Estic representant a tots els andorrans i ciutadans estrangers que lluitem pels nostres drets i per una vida digna.
Pisos de luxe que no paren de créixer, apartant la naturalesa i passatge d’Andorra… més pisos amb preus raonables … Que això no és ni Suïssa ni Alemanya, ni molt més Mònaco. Això és Andorra… si us plau mantinguin l’essència d’aquest país.
Espero senyor cap de Govern que pugui donar algun tipus de solucions als treballadors que fa anys que esperem solucions. Menys pisos de luxe i més pisos per als treballadors perquè si feu el recompte d’habitants som molts més que rics. No demanen vida de luxe sinó qualitat de vida. Volem poder arribar a finals de mes sense la necessitat d’anar ofegats. Espero que no tingui en compte pel bé de tots. Solucions ja!“
1 comentari a “Carta d’una ciutadana a Xavier Espot, en demanda d’una millor qualitat de vida dels treballadors a Andorra”
El gran problema está amb que molts Dels pisos i locals pertanyen a qui te que donar resposta al problema i primer les debes butxaques i despres els problemas.
Es molt difícil tindre la fredo de pensar amb els altres cuan tú vas molt be.
Jo tinca confiansa amb el Cap, pero no es fácil.
Abans els propietaris eran persones que habían tingut de fer esforsos per tindre el seu patrimonio i eran mes sensibles al que eran inquilins, pero tot a cambiat la majoria dels areus o han venut o tan sola els interesan els diners.
No hibterme mix