Aquesta epidèmia ens han fet un regal, desprès del dolor per la pèrdua de vides, de les seqüeles per els confinaments i per la pèrdua d’activitat econòmica, tot ve acompanyat d’una crisi que serà de les pitjors dels últims segles i on les previsions quedaran curtes fins hi tot les del pitjor escenari, per això ara estem tots obligats a construir nous models, noves estratègies, noves propostes que facin de la necessitat virtut i converteixin les febleses en fortaleses per als anys que vindran. No es una opció, es una responsabilitat, una obligació d’aquest Govern, d’aquest Consell.

Andorra es una referencia mundial en termes de seguretat personal, de qualitat de vida, de benestar, de clima, de barreja de cultures, de bellesa dels paisatges de muntanya.. etc. Tot això fa que haguem sigut receptors d’una gran quantitat de turistes, segurament els primers del món en termes relatius abans de la Covid-19. Durant molts anys fins a finals dels 90’també enveja de veïns i visitants. A molts de nosaltres sempre ens ha semblat que Andorra podria ser una petita Suïssa, un petit Silicon Valey del sud d’Europa.

Però Suïssa i Califòrnia son dos exemples de llocs que son més que un bon lloc per fer turisme o per viure-hi. Tenen grans infraestructures i grans centres universitaris punters a nivell mundial (cap de les dos coses no es pot improvisar) i el que es més important, una seguretat jurídica i un microclima emprenedor que lamentablement no tenim a Andorra, més donada tradicionalment al proteccionisme i al monopoli de vista curta. Per aquestes raons es tant complicat que s’instal·lin aquí empreses i emprenedors, més enllà de sectors efímers i oportunistes sense inversió en recerca, ni estructural ni industrial de cap mena (youtubers, e-gamers, etc..) empesos només per els baixos impostos actuals i amb la capacitat d’emportar-se el seu negoci amb ells en 10 minuts si demà alguna cosa canvia, i no ens enganyem, aquí fins avui, sempre canvia i ràpid.

Ara, això que ha passat, ens dona la oportunitat de canviar, de canviar de manera de fer, en comptes de fer tants canvis legislatius tant seguits i pensats per consultores que res en saben d’Andorra i que cap interès tenen en el país més enllà de possibles interessos personals d’uns pocs (o almenys això sembla moltes vegades) buscant un teòric segell de qualitat que homologui i tapi les polítiques de potes curtes i ombres llargues (quans milions d’euros porta gastats Andorra en consultores “big four” en els últims 10 anys? Amb quins resultats??).

El que cal es estabilitat, jurídica i econòmica durant els propers 25 anys, acompanyada d’inversions a llarg termini que depassin el període electoral més imminent, per potenciar les infraestructures que ja tenim com l’Aeroport de la Seu, en comptes de fer-ne de noves i que hipotequin l’únic actiu que queda en alguns llocs del país, la natura i el paisatge; o la Universitat d’Andorra, també menystinguda i sense programes tècnics transversals solvents amb Universitats de 1er nivell (no Espanyoles ni Franceses, massa fàcil), es necessiten, més físics, més matemàtics, més enginyers, més metges, més farmacèutics, més sanitaris..

La recepta tothom la sap, ajustar d’una vegada el marc de la llei de nacionalitat i la mal dita llei d’immigració, de societats, d’inversió estrangera, el marc econòmic i fiscal dotar-lo de seguretat jurídica per a l’inversor, per al resident, per no haver-lo de tocar en els propers 25 anys, evidentment que caldrà pujar els impostos! però també caldrà un topall per no matar el país a base de deute improvisat, per exemple que ningú (persona física + societats) hagi de pagar més d’un 25% per tots els conceptes durant els propers 25 anys, no cal ser els més barats, cal ser els més seriosos. No cal esperar que Europa o els creditors ens ho imposin per força sense poder triar el model (políticament es més fàcil argumentar.. ens han obligat..no hem pogut fer-hi res..).

L’error serà no eliminar d’una vegada la incertesa, l’arbitrarietat i que l’augment d’impostos vagi a sufragar deutes passats. S’ha d’invertir en infraestructures, però no en més asfalt, no més rotondes.. en infraestructures que proporcionin un marc cultural, de coneixement, de recerca, econòmic i de transport sostenible, ecològic i estable, mentre es fan programes seriosos a llarg termini per reconvertir la actual industria del comerç, del turisme i del tabac per encarar-la a un futur proper on el volum de visitants i l’oportunisme ja no serà el més important, sense deixar ningú tirat, amb la implicació i el compromís de totes les forces polítiques.

Per fer això només cal humilitat, cal escoltar, es fàcil, barat  i senzill, no calen consultores “big four” cal reunir persones que visquin o hagin viscut al país prou temps i que tinguin bagatge internacional, n’hi ha en tots els àmbits, i segurament disposats a col·laborar de forma altruista per forjar l’Andorra del present, amb la mirada al futur, avui.