Diuen que ningú no és profeta a la seva terra. Ho ha pogut constatar amargament en aquestes passades eleccions del 21-D la candidata per la demarcació de Lleida de la CUP, l’aranesa Mireia Boya. No només s’ha quedat sense l’escó que ja tenia: a la seva Val d’Aran ha quedat l’última i ha recollit només 174 vots dels seus veïns (el 3,3%).
La bufetada que ha rebut Mireia Boya és de les que fan mal. Ella, tot i que milita a la CUP, és d’una de les nissagues “nobles” de l’Aran i això sempre té un pes específic. La seva mare, Pilar Busquets, va ser la primera síndica del restaurat Conselh Generau i el seu germà, Jusèp, va ser nomenat –i cessat, en aplicació de l’article 155- director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat. És a dir, Mireia Boya forma part de l’“aristocràcia” de l’antiga Convergència Democràtica a la vall i, per això, la seva estrepitosa derrota és, també, la de la seva família i tot allò que ha representat el pujolisme a l’Aran.
Mireia Boya va cometre un greu error, com ja vaig assenyalar en una anterior columna de LA VALIRA: va enganyar el Parlament de Catalunya i això, en cultura democràtica, és impresentable i inacceptable. En l’obligatòria declaració de béns que va fer en prendre possessió de l’escó, es va “oblidar” d’esmentar la casa de turisme rural que explota, amb el seu germà Jusèp, a Les i va donar una ridícula valoració d’aquesta propietat immobiliària. En ser descoberta “in fraganti”, va procedir a canviar, a cuita-corrents, la seva declaració patrimonial davant el Parlament, però la seva mentida ja havia quedat en evidència.
Per aquesta patinada, la CUP –tan primmirada amb la moral pública (com ha de ser)- hauria d’haver descartat la candidatura de Mireia Boya. Però, els anomenats “anticapitalistes” van fer els ulls grossos amb el negoci turístic “amagat” de la seva cap de llista… i a les urnes han perdut l’escó que van obtenir a la demarcació de Lleida l’any 2015. Presentar una genuïna representant de les “joventuts pujolistes” com a líder de la CUP no ha estat una bona elecció.
Però els resultats del 21-D a la Val d’Aran ofereixen una altra lectura molt significativa: aquí ha guanyat clarament Ciutadans, amb el 33% dels vots; seguit del PSC amb el 20%, que a més ha estat la primera força política als municipis de Bausen i Canejan. Trencant totalment la dinàmica de les comarques pirinenques i de la Catalunya interior, els partits constitucionalistes han obtingut a l’Aran més del 60% dels vots.
La identitat cultural i política aranesa, d’arrel occitana, s’ha expressat a les urnes amb un rebuig majoritari a les aspiracions independentistes de Catalunya que representen el moviment de Carles Puigdemont, ERC i la CUP, que només han aconseguit sumar el 30% de l’electorat. La fractura secessionista no només concita el rebuig de les zones més poblades i barrejades del litoral català i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: també a la Val d’Aran, que disposa d’un estatus especial per la seva singularitat històrica, el projecte independentista ha estat derrotat i l’alternativa votada majoritàriament pels aranesos ha estat Ciutadans i PSC.
Si traslladem la lupa a la ciutat de Lleida, “bombardejada” durant la campanya electoral pel polèmic trasllat de les obres religioses del Museu Diocesà a Sixena, els resultats també són sorprenents. Aquí ha guanyat Ciutadans (24,5%), per davant de la candidatura Junts x Catalunya (23%) que encapçalava l’expresident Carles Puigdemont.
Certament, després d’aquest 21-D, res no serà igual.
