Bufetada a Mireia Boya

Diuen que ningú no és profeta a la seva terra. Ho ha pogut constatar amargament en aquestes passades eleccions del 21-D la candidata per la demarcació de Lleida de la CUP, l’aranesa Mireia Boya. No només s’ha quedat sense l’escó que ja tenia: a la seva Val d’Aran ha quedat l’última i ha recollit només 174 vots dels seus veïns (el 3,3%).

La bufetada que ha rebut Mireia Boya és de les que fan mal. Ella, tot i que milita a la CUP, és d’una de les nissagues “nobles” de l’Aran i això sempre té un pes específic. La seva mare, Pilar Busquets,  va ser la primera síndica del restaurat Conselh Generau i el seu germà, Jusèp, va ser nomenat –i cessat, en aplicació de l’article 155- director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat. És a dir, Mireia Boya forma part de l’“aristocràcia” de l’antiga Convergència Democràtica a la vall i, per això, la seva estrepitosa derrota és, també, la de la seva família i tot allò que ha representat el pujolisme a l’Aran.

Mireia Boya va cometre un greu error, com ja vaig assenyalar en una anterior columna de LA VALIRA: va enganyar el Parlament de Catalunya i això, en cultura democràtica, és impresentable i inacceptable. En l’obligatòria declaració de béns que va fer en prendre possessió de l’escó, es va “oblidar” d’esmentar la casa de turisme rural que explota, amb el seu germà Jusèp, a Les i va donar una ridícula valoració d’aquesta propietat immobiliària. En ser descoberta “in fraganti”, va procedir a canviar, a cuita-corrents, la seva declaració patrimonial davant el Parlament, però la seva mentida ja havia quedat en evidència.

Per aquesta patinada, la CUP –tan primmirada amb la moral pública (com ha de ser)-  hauria d’haver descartat la candidatura de Mireia Boya. Però, els anomenats “anticapitalistes” van fer els ulls grossos amb el negoci turístic “amagat” de la seva cap de llista… i a les urnes han perdut l’escó que van obtenir a la demarcació de Lleida l’any 2015. Presentar una genuïna representant de les “joventuts pujolistes” com a líder de la CUP no ha estat una bona elecció.

Però els resultats del 21-D a la Val d’Aran ofereixen una altra lectura molt significativa: aquí ha guanyat clarament Ciutadans, amb el 33% dels vots; seguit del PSC amb el 20%, que a més ha estat la primera força política als municipis de Bausen i Canejan. Trencant totalment la dinàmica de les comarques pirinenques i de la Catalunya interior, els partits constitucionalistes han obtingut a l’Aran més del 60% dels vots.

La identitat cultural i política aranesa, d’arrel occitana, s’ha expressat a les urnes amb un rebuig majoritari a les aspiracions independentistes de Catalunya que representen el moviment de Carles Puigdemont, ERC i la CUP, que només han aconseguit sumar el 30% de l’electorat. La fractura secessionista no només concita el rebuig de les zones més poblades i barrejades del litoral català i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: també a la Val d’Aran, que disposa d’un estatus especial per la seva singularitat històrica, el projecte independentista ha estat derrotat i l’alternativa votada majoritàriament pels aranesos ha estat Ciutadans i PSC.

Si traslladem la lupa a la ciutat de Lleida, “bombardejada” durant la campanya electoral pel polèmic trasllat de les obres religioses del Museu Diocesà a Sixena, els resultats també són sorprenents. Aquí ha guanyat Ciutadans (24,5%), per davant de la candidatura Junts x Catalunya (23%) que encapçalava l’expresident Carles Puigdemont.

Certament, després d’aquest 21-D, res no serà igual.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies