La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya ha emès aquest dimarts el darrer informe favorable del Pla director urbanístic i aeroportuari (PDUA) de l’aeròdrom de la Cerdanya. La nova proposta de PDUA ordena l’àmbit, el racionalitza i redueix de forma molt considerable les previsions de creixement contingudes al document anterior, aprovat inicialment l’any 2015.

L’objectiu d’un PDUA, que aborda tant els aspectes urbanístics com els aeroportuaris, és qualificar la zona de servei, detallar les servituds aeronàutiques que afecten els terrenys de l’entorn, ordenar tot l’àmbit i especificar les condicions que s’han de respectar per al funcionament de la infraestructura, segons informa en un comunicat el Departament de Territori i Sostenibilitat.

El PDUA de l’aeròdrom de la Cerdanya va ser aprovat inicialment l’abril del 2015 i sotmès a informació pública, però la seva aprovació definitiva es va posposar per tal de donar resposta a les inquietuds sorgides al territori. Des de llavors, el Departament de Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments afectats i el Consell Comarcal han treballat conjuntament per acordar una nova proposta.

L’estiu del 2017 es va remetre a les entitats municipals el document modificat d’acord amb els nous paràmetres acordats perquè poguessin valorar-lo i fer-hi aportacions. Fruit d’aquest procés de treball, es va confirmar la voluntat de mantenir l’aviació lúdica i esportiva, ultralleugers, globus aerostàtics i vol a vela com a activitat de referència de l’aeròdrom, que ha caracteritzat la instal·lació des dels anys 70, sense admetre l’aviació comercial.

Amb aquestes premisses, el PDUA es va aprovar inicialment de nou l’abril de 2019 i es va tornar a sotmetre informació pública i a audiència dels ajuntaments afectats. En total, s’han rebut quatre al·legacions de particulars i associacions i quatre informes dels ajuntaments i consells comarcals.

Protecció del paisatge i manteniment de la pista

El document aprovat  blinda l’aeròdrom contra qualsevol ampliació de superfície i emfasitza la protecció del paisatge ceretà. Així, es rebaixa la categoria aeroportuària de la instal·lació, passant de 2B a 1B, que només permet aviació privada i no precisa d’allargament de la pista actual. Aquesta categoria permet l’enlairament i aterratge d’avions de fins a 24 metres d’envergadura, però el Pla limita l’envergadura a 15 metres per als avions a motor i només es permeten naus de fins a 24 metres per a l’aterratge dels planadors de vol sense motor.

Comparativa de les propostes

En la mateixa línia, es redueix la superfície qualificada com a sistema aeroportuari, passant de les 43,6 hectàrees de l’anterior document a les 25 del Pla aprovat avui. El sostre edificable total dins del recinte també passa dels 25.326 m2 que es preveien als 6.976 m2, sumant tant les construccions actuals com les futures: 250 m2 nous a la zona d’activitats complementàries, en lloc dels 13.000 previstos, i 2.900 m2 de nous hangars —i destinats majoritàriament a aparells de vol sense motor— enfront dels 9.000 anteriors. En aquest sentit, cal remarcar que se suprimeix l’ús residencial complementari i també l’escola de vol que preveia l’anterior document.

Altres 37 hectàrees queden situades fora del recinte de l’aeròdrom i es qualifiquen com a zona de protecció del paisatge, on no es permetrà cap edificació i se’n garantirà l’ús públic.