Andorra fa efectiva la descongelació dels lloguers que afavoreix l’expulsió de treballadors a la Seu

El govern andorrà ha elaborat una graella específica del preu del lloguer que s’inclou en el projecte de llei d’estímul i estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges. En aquesta s’estableix que els contractes que s’hagin signat l’any 2015 o abans patiran una pujada d’IPC+5% (i 6% en els casos que el metre quadrat sigui inferior als 6 euros) a canvi de pròrrogues de quatre anys.

Això anirà decreixent fins a arribar als contractes del 2019 i posteriors, que tindran una pujada d’IPC+1% i només dret a un any més de pròrroga. Ho ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, defensant que la mesura, que serà aprovada abans de finalitzar l’any i entrarà en vigor al gener, ha de servir per protegir els contractes més antics i buscar una estabilitat del mercat.

Marsol ha volgut recalcar que haurà de ser l’inquilí qui demani aquesta pròrroga en cas de voler-ho, ja que no s’aplicarà automàticament. D’altra banda, també ha fet incís en els pisos buits al país. La ministra ha assegurat que aconseguint només que 700, dels 3.000 que es preveuen, es posessin al mercat, se solucionaria gran part de la problemàtica i, diu, en 4 anys ha de quedar alliberat.

A la pràctica la pujada del preu dels lloguers tindrà com a conseqüència directa que continuï el degoteig de treballadors que abandonen Andorra a la recerca de pisos més barats. Una idea que tant Marsol com el mateix cap de Govern, Xavier Espot ja van proposar fa unes setmanes i que, ara, refermaran amb el nou projecte de llei, amb la complicitat de l’ajuntament socialista de la Seu.

La manca d’habitatge a la Seu i comarca fa que s’incrementin els lloguers en aquest territori, ofegant les economies domèstiques urgellenques. Els que menys pateixen les conseqüències d’aquestes pujades són els empleats públics, a banda i banda de la frontera del riu Runer, que veuran compensades les mesures anunciades amb un augment dels salaris proporcionals a l’IPC. Unes polítiques lluny de ser progressistes per a les classes treballadores.