El govern andorrà ha signat aquest dilluns un acord de col·laboració amb el Copríncep i arquebisbe, Joan-Enric Vives, pel futur centre de salut mental que promou el Bisbat en les dependències de l’edifici de l’antic seminari diocesà de la Seu d’Urgell.
La gestió del centre anirà a càrrec de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús seguint un model assistencial obsolet basat principalment en el fet que els malalts han de ser tancats en unes dependències aïllades de qualsevol contacte amb l’exterior.
El bisbat rehabilitarà i condicionarà els espais a través de la Fundació Llar Cristiana-Maria Maestre, que supervisa el destí dels diners del llegat que s’han de dedicar a finalitats solidàries de caràcter local, tot i aquestes estan sent molt qüestionades pels rèdits econòmics que el mateix Vives està traient per incrementar les arques de la seva diòcesi.
El projecte de centre mental permetrà a Andorra seguir ‘expulsant’ del país a aquest tipus de malalt fent cas omís a les diferents associacions de familiars de persones afectades que reivindiquen que el tractament i el seguiment es dugui a terme dins de territori andorrà mitjançant un model que eviti al màxim la reclusió dels pacients.
L’executiu andorrà també ha abandonat la idea del recurs d’habitatge i rehabilitació psicosocial per facilitar la integració de l’usuari a la comunitat. Pisos amb monitors i serveis de rehabilitació especialitzats.
Evolució de l’atenció a la malaltia mental a Espanya
L’atenció a la malaltia mental ha sofert en els últims vint-i-cinc anys una profunda transformació després de la reforma psiquiàtrica duta a terme. En un primer període el model assistencial va ser la psiquiatria ‘manicomial’ i el lloc de tancament dels pacients els manicomis, prohibint qualsevol alternativa que no fos aquest model.
La formació i les càtedres mèdiques estaven dominades per la ideologia de l’època. En un segon període es dignifica al malalt mental, acabant amb els manicomis com a lloc de tancament i de marginació, passant a la integració de la salut mental dins del marc sanitari, a una concepció biopsicosocial i a garantir els drets dels pacients.
