L’IDAPA posa el transport escolar i a demanda entre les prioritats per afrontar els problemes de mobilitat del Pirineu

El vehicle privat concentra el 50,4% dels desplaçaments, mentre que el transport públic no arriba al 5%. / iStock.
El vehicle privat concentra el 50,4% dels desplaçaments, mentre que el transport públic no arriba al 5%. / iStock.

Les dificultats per desplaçar-se entre municipis, accedir als serveis bàsics i disposar d’alternatives al vehicle privat es converteixen en una de les principals prioritats de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). El seu nou director, David Vallvé, ha anunciat que l’organisme vol impulsar propostes per millorar el transport escolar, el transport públic i els serveis a demanda, aprofitant la nova taula de mobilitat constituïda a principis d’octubre.

En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), un mes després d’assumir el càrrec, Vallvé ha advertit de les dificultats que comporta viure en un territori extens i amb nuclis de població dispersos, on «les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores». En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’abordar problemes específics de mobilitat que condicionen la vida quotidiana dels habitants del Pirineu, especialment en aquelles zones on les connexions de transport públic són limitades.

Les dades oficials reflecteixen aquesta situació. Segons l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran, presentada a principis del 2026, el vehicle privat concentra el 50,4% dels desplaçaments, mentre que el transport públic no arriba al 5%. Per la seva banda, els trajectes a peu i altres formes de mobilitat activa representen el 44,8%, fet que evidencia la importància dels desplaçaments de proximitat i, alhora, el predomini del vehicle particular en la mobilitat motoritzada.

Una taula de 21 entitats per abordar els problemes de transport

Per intentar donar resposta a aquestes necessitats, l’IDAPA impulsarà el treball de la nova Taula de Mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, constituïda el 2 d’octubre a Esterri d’Àneu i integrada inicialment per representants de 21 entitats i administracions. Entre els participants hi ha els consells comarcals de les cinc comarques pirinenques, el Conselh Generau d’Aran, Ferrocarrils de la Generalitat, l’Autoritat Territorial de Mobilitat de Lleida i diferents associacions empresarials i vinculades al transport.

La taula es reunirà trimestralment i podrà constituir grups de treball específics per analitzar qüestions com el transport escolar, l’aparcament, les connexions entre municipis i els serveis de transport a demanda. La primera jornada està prevista per al 3 de desembre i, segons Vallvé, l’objectiu és identificar necessitats compartides i plantejar actuacions que permetin millorar la mobilitat de la població.

Tanmateix, l’IDAPA no té competències directes per executar infraestructures viàries ni per modificar unilateralment els serveis de transport, ja que aquestes decisions corresponen als departaments i administracions responsables. Per aquest motiu, Vallvé defensa que l’institut ha d’actuar com a interlocutor entre el territori i la Generalitat, traslladant les problemàtiques detectades i promovent la coordinació entre els diferents organismes.

Les dificultats de mobilitat, un problema estructural del territori

La baixa densitat de població, la dispersió dels nuclis i les característiques orogràfiques dificulten l’organització de serveis de transport amb freqüències suficients a moltes zones de l’Alt Pirineu i Aran. A més, l’estacionalitat de l’activitat turística provoca variacions importants en la demanda, fet que obliga a adaptar les connexions a les necessitats de cada comarca.

Actualment, les cinc comarques pirinenques, a excepció de l’Aran, disposen de convenis amb el Departament de Territori per gestionar línies de transport públic de baixa demanda. Aquest sistema permet adaptar una part de l’oferta a les característiques dels municipis més petits, tot i que la nova taula haurà d’analitzar quines necessitats continuen sense resposta.

La iniciativa també s’haurà de coordinar amb el Pla director de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, que es troba en fase d’elaboració i que ha de definir les línies estratègiques de transport per als pròxims anys. En aquest context, les propostes que sorgeixin dels grups de treball podran contribuir a identificar millores, encara que de moment no s’han concretat noves línies, freqüències ni inversions derivades de la taula.

L’IDAPA presentarà l’estratègia per al 2027 i el 2028

Més enllà de la mobilitat, Vallvé presentarà el pròxim 13 de novembre al Consell Rector de l’IDAPA l’estratègia de treball per als anys 2027 i 2028. El document definirà les principals línies d’actuació de l’organisme i podria incorporar nous àmbits, com la promoció del patrimoni cultural del Pirineu.

El nou director de l'organisme, David Vallvé, aposta per buscar solucions adaptades a les necessitats del territori a través d'una taula que reuneix 21 entitats. / M. Codinas (ACN).
El nou director de l’organisme, David Vallvé, aposta per buscar solucions adaptades a les necessitats del territori a través d’una taula que reuneix 21 entitats. / M. Codinas (ACN).

L’institut disposa enguany d’un pressupost global d’1,37 milions d’euros, amb el qual desenvolupa diferents iniciatives de suport al territori. Entre aquestes destaquen la taula d’habitatge, que ha contribuït a impulsar experiències pilot d’habitatge social, i la taula de camins, a més de projectes de formació i cooperació amb la Universitat de Lleida.

En aquest sentit, el nou director ha situat la proximitat amb les administracions locals, les entitats i els agents econòmics com una de les prioritats del seu mandat. Pel que fa a la mobilitat, la primera jornada del 3 de desembre haurà de començar a concretar les qüestions que abordaran els grups de treball, tot i que l’aplicació de les eventuals propostes dependrà de les administracions amb competències en transport.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Feu un comentari

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Valores que el mandat de Xavier Espot ha estat positiu per Andorra?