El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia (Junts), ha respost aquest dilluns a les acusacions de l’Ajuntament de Puigcerdà sobre el tracte econòmic que rep en la gestió dels residus. Ho ha fet amb un extens comunicat en què qüestiona l’alcalde, Joan Manel Serra, i la regidora de Medi Ambient, Nerea Espada, però sense aportar els càlculs ni els informes tècnics que permetin comprovar per què Puigcerdà paga 33,36 euros més per tona de rebuig que la resta de municipis de la comarca.
La resposta arriba després que el govern municipal denunciés, durant el ple del 19 d’octubre, que fa mesos que reclama explicacions sobre aquesta diferència de tarifes. Tanmateix, bona part del comunicat de Chia se centra en les acusacions d’intencionalitat política, la defensa de la seva honorabilitat, el deute municipal i les declaracions dels responsables de Puigcerdà.
El president respon a les acusacions polítiques, però la reclamació econòmica que afecta els interessos de la ciutadania de Puigcerdà continua pendent d’una explicació documentada. De fet, el mateix Chia reconeix que el Consell Comarcal encara treballa per completar els estudis i aclarir els imports aplicats.
Una diferència que es cobra des del 2025 i que encara no s’ha justificat
Actualment, Puigcerdà paga 195,36 euros per tona de rebuig, davant dels 162 euros de la resta de municipis, segons les xifres exposades pel govern municipal. Això representa un sobrecost del 20,6% per tona tractada.
La diferència ja existia el 2025, quan la capital cerdana abonava 180,56 euros per tona, mentre que la tarifa general comarcal se situava en els 157 euros.
Chia atribueix aquest diferencial al model de recollida de Puigcerdà i als problemes detectats en la separació dels residus. Segons afirma, les caracteritzacions efectuades han evidenciat deficiències que cal tenir en compte a l’hora de determinar els costos de tractament.
Ara bé, el president no concreta quins resultats han donat aquestes caracteritzacions, quins costos addicionals generen ni com s’han calculat les tarifes diferenciades.
En el mateix comunicat, Chia admet que el Consell treballa per completar els estudis i aclarir els imports aplicats. Aquesta afirmació resulta especialment significativa perquè el diferencial es cobra des del 2025, quan bona part de la comarca encara no havia implantat els nous sistemes de recollida.
La qüestió plantejada per l’Ajuntament és concreta: si Puigcerdà genera més tones de rebuig, ja paga més perquè ha de transportar i tractar una quantitat superior de residus. Però per què, a més, ha de pagar un preu més elevat per cadascuna d’aquestes tones?
Una tarifa diferenciada pot tenir una justificació tècnica, però aquesta s’ha de poder acreditar amb dades i càlculs econòmics. Precisament això és el que reclama el consistori.
Bolvir, el municipi de Chia, tampoc no té porta a porta
Un altre element que obre interrogants sobre les explicacions del president comarcal és la situació de Bolvir, municipi del qual el mateix Isidre Chia és alcalde.
A diferència de poblacions com Bellver de Cerdanya o Llívia, Bolvir no disposa d’un sistema de recollida porta a porta domiciliari. El municipi ha apostat pels contenidors intel·ligents, però aquest model no es va començar a desplegar fins al 5 de març del 2026, segons consta al mateix butlletí municipal de l’Ajuntament.
Per tant, durant el 2025, quan Puigcerdà ja suportava un preu superior per tona de rebuig, Bolvir també mantenia un sistema de recollida domiciliària basat en contenidors convencionals.
La comparació resulta encara més interessant si s’observen els resultats ambientals anteriors al canvi de model. Segons les dades del sistema estadístic XIFRA de la Diputació de Girona, corresponents al 2024, Puigcerdà registrava un 30,47% de recollida selectiva, mentre que Bolvir se situava en el 26%.
Aquests percentatges no determinen per si sols la qualitat del rebuig ni els costos del seu tractament, però introdueixen una pregunta que el comunicat de Chia tampoc no resol: si Puigcerdà recollia selectivament una proporció superior de residus que Bolvir i tots dos municipis utilitzaven contenidors convencionals abans del nou desplegament, quins criteris tècnics expliquen la diferència de tarifes?
Per resoldre-ho caldria disposar de les caracteritzacions, els costos efectius de tractament i els imports facturats a cada municipi, inclosa la tarifa concreta aplicada a Bolvir. Sense aquesta documentació, la defensa genèrica d’un model comarcal més eficient no permet verificar el diferencial aplicat a la capital.
Un porta a porta amb millores ambientals, però també amb queixes i contenidors desbordats
La reivindicació que fa Chia del model comarcal també contrasta amb les dificultats que s’han manifestat en alguns dels municipis on s’ha implantat el porta a porta i el sistema de contenidors intel·ligents.
A Bellver de Cerdanya i Llívia, l’acumulació de residus als punts de recollida, especialment durant els diumenges, i els problemes per adaptar el servei a les segones residències són situacions que s’han repetit. Les observacions sobre el terreny han permès constatar episodis reiterats de contenidors plens fins a vessar i punts d’emergència amb contenidors accessibles sense necessitat d’utilitzar el clauer identificatiu.
Aquestes situacions també han tingut un reflex públic en les reclamacions i actuacions dels ajuntaments.
A Bellver, el juny passat, el consistori va decidir instal·lar càmeres de videovigilància davant l’acumulació de residus fora dels contenidors i els abocaments inadequats. La mateixa alcaldessa, Laia Serra, va reconèixer públicament que les freqüències de recollida no estaven prou adaptades a la realitat del municipi.
A més, va explicar que s’havia duplicat el nombre de contenidors a les illes i que alguns dels nous encara es podien obrir sense clauer, malgrat formar part del desplegament del nou sistema.
A Llívia, les queixes també han estat reiterades. Durant les festes de Nadal, el grup municipal Junts per Llívia va denunciar contenidors desbordats, problemes amb la disponibilitat de cubells per a les segones residències i una planificació insuficient per afrontar els períodes de màxima ocupació.
Posteriorment, el mateix grup va reclamar ampliar les àrees d’emergència i garantir recollides durant els caps de setmana, advertint que el servei havia d’adaptar-se a la realitat turística del municipi.
Les àrees d’emergència estan concebudes precisament per permetre dipositar els residus quan no es pot seguir el calendari habitual del porta a porta. Tanmateix, els episodis de saturació i la presència de contenidors que es mantenen oberts plantegen interrogants sobre el funcionament efectiu del sistema, especialment en períodes de gran afluència de visitants.
Això no significa que el model no hagi aconseguit millores ambientals. Segons les dades difoses pel Consell Comarcal, durant el darrer trimestre del 2025 la recollida d’orgànica va augmentar un 242% i el volum de rebuig es va reduir un 36% als municipis amb porta a porta, en comparació amb el mateix període de l’any anterior.
Però una millora dels indicadors de reciclatge no elimina les dificultats del servei ni les queixes que aquestes generen. Un sistema de recollida també ha de garantir que els contenidors no es desbordin, que les àrees d’emergència funcionin adequadament i que els visitants i residents puguin gestionar els seus residus sense convertir determinats punts del municipi en zones d’acumulació de brossa.
En una comarca com la Cerdanya, marcada pel turisme i les segones residències, aquesta qüestió és especialment rellevant.
Per la seva banda, Puigcerdà treballa en un model propi que permeti adaptar la recollida a les seves característiques comercials, residencials i urbanístiques. No incorporar-se al porta a porta comarcal no equival necessàriament a renunciar a millorar la recollida selectiva, sinó que planteja el repte de trobar un sistema que permeti assolir els objectius ambientals i, alhora, respondre a les necessitats específiques del municipi.
De les explicacions econòmiques a la defensa de l’honorabilitat de Chia
Una part considerable del comunicat de Chia es dirigeix directament contra Serra i Espada. El president rebutja les insinuacions d’intencionalitat política i exigeix a l’alcalde que presenti proves si considera que el Consell Comarcal actua deliberadament per perjudicar Puigcerdà.
També retreu a Espada les declaracions efectuades durant el ple, quan va advertir que, si calia, anirien «a la guerra» per defensar els interessos de la ciutadania, independentment de qui tinguessin al davant.
En el seu comunicat, Chia qüestiona aquestes paraules i recorda a la regidora que governar consisteix a treballar, gestionar, assumir responsabilitats i solucionar problemes.
Tanmateix, les reclamacions de l’Ajuntament no anaven dirigides contra els treballadors ni qüestionaven la professionalitat dels serveis tècnics del Consell Comarcal, als quals el president dedica una defensa expressa. El debat se centrava en els criteris de facturació, les decisions dels responsables institucionals i la documentació que el consistori assegura que fa mesos que reclama.
La distinció és important. El fet que Chia consideri qüestionada la seva honorabilitat i vulgui defensar-se de les acusacions polítiques no dona resposta a les peticions de transparència sobre un servei públic. Tampoc no explica per què Puigcerdà suporta una tarifa superior ni quan podrà disposar dels estudis que han de justificar-la.
De fet, durant el mateix ple municipal, Francesc Armengol, regidor de Futur per Puigcerdà i conseller comarcal, ja va reconèixer que els estudis tècnics encara no estaven acabats i que no podia aportar una resposta definitiva sobre la diferència de preus.
Per tant, més enllà de les expressions utilitzades per Serra i Espada i de les acusacions d’intencionalitat política, que no estan acreditades, la qüestió continua sent la mateixa: quins informes justifiquen que Puigcerdà pagui més i quan rebrà l’Ajuntament una resposta definitiva?
El deute municipal, un argument que tampoc no explica les tarifes
Chia també recupera la situació financera de Puigcerdà i assegura que l’Ajuntament havia arribat a acumular un deute superior al milió d’euros amb el Consell Comarcal.
Segons explica, l’ens ha assumit costos financers i interessos de pòlisses de crèdit per afrontar les conseqüències d’aquest endeutament. El president defensa que aquesta actitud demostra la seva voluntat d’ajudar Puigcerdà, independentment del color polític del govern municipal.
Tanmateix, no concreta quin import continua pendent, de quins exercicis provenen les obligacions ni quins costos financers s’hi poden atribuir directament.
En qualsevol cas, la situació financera del consistori i la justificació del preu per tona de residus són dues qüestions diferents. L’existència d’un deute no invalida el dret de l’Ajuntament a exigir explicacions sobre les tarifes que se li apliquen, de la mateixa manera que aquesta reclamació no l’eximeix de complir les obligacions de pagament que legalment li corresponguin.
Per tant, encara que el Consell Comarcal hagi facilitat la gestió del deute municipal, aquest argument no resol la discrepància econòmica que ha motivat les reclamacions del govern de Puigcerdà.
Puigcerdà reclama explicacions, però Chia continua sense aportar-les
Chia conclou el seu comunicat reclamant als responsables municipals més dedicació a la gestió de Puigcerdà i menys acusacions contra altres institucions. També apel·la a la responsabilitat i afirma que els ciutadans mereixen «serietat, responsabilitat i resultats».
Precisament serietat, responsabilitat i resultats és el que el govern municipal reclama al Consell Comarcal: una explicació econòmica documentada sobre el preu que paga Puigcerdà pel tractament dels residus i una resposta a les peticions d’informació que assegura que fa mesos que formula.
La resposta de Chia, però, s’ha centrat en bona part a defensar la seva honorabilitat, rebutjar les acusacions polítiques i qüestionar la manera de governar de Serra i Espada. Mentrestant, els estudis que haurien de justificar les diferències de tarifes continuen sense presentar-se públicament.
Si el tractament dels residus de Puigcerdà resulta efectivament més car per raons tècniques o ambientals, correspon al Consell acreditar-ho. I si els estudis encara s’estan completant, queda pendent explicar sobre quina base es van establir els imports diferenciats el 2025 i com s’ha determinat l’increment del 2026.
L’Ajuntament ha defensat que continuarà atenent les obligacions de pagament derivades dels serveis prestats, sense que això impliqui acceptar les tarifes qüestionades ni renunciar a reclamar-ne la revisió.
La ciutadania de Puigcerdà no ha demanat al president del Consell Comarcal que defensi la seva honorabilitat ni que valori les declaracions dels seus representants municipals. El que espera és saber per què el seu Ajuntament paga més pel tractament dels residus, si aquest sobrecost està justificat i què passarà si es demostra que no ho estava.
Chia ha tingut l’oportunitat de respondre públicament a aquestes preguntes, però ha optat per dedicar bona part de la seva intervenció a contestar els retrets polítics, sense aportar els càlculs que permetrien aclarir el conflicte.
Perquè, mentre el president del Consell Comarcal reclama que es respecti la seva honorabilitat, Puigcerdà continua reclamant una cosa molt més concreta: que s’expliqui, amb dades i documents, per què paga més de 33 euros addicionals per cada tona de rebuig.
