La crisi de l’habitatge a Andorra s’ha convertit en un obstacle per al funcionament de les estacions d’esquí. Grandvalira Resorts destina al voltant de tres milions d’euros anuals a allotjar els treballadors de temporada, una despesa que evidencia les dificultats per trobar habitatges a preus accessibles al Principat.
Segons les dades que l’empresa havia fet públiques aquest any, Grandvalira facilita allotjament aproximadament a la meitat dels seus treballadors temporals, prop d’un miler de persones. Per fer-ho, recorre a antics hotels rehabilitats, apartaments turístics i altres immobles destinats a acollir el personal durant els mesos d’hivern.
Aquesta necessitat ha obligat les estacions a incorporar el cost de l’habitatge a la seva planificació econòmica. El problema no és menor: la disponibilitat d’un lloc per viure s’ha convertit en un factor determinant per poder contractar treballadors, especialment en un sector que necessita incorporar milers de persones cada temporada.
La possibilitat de construir allotjaments propis
Davant d’aquesta situació, Grandvalira estudia des de fa mesos la construcció d’un conjunt d’habitatges modulars dins de les zones vinculades a les estacions.
La proposta preveu allotjar entre 200 i 300 treballadors en una primera fase, amb apartaments de diverses habitacions. L’objectiu seria reduir la dependència dels immobles disponibles al mercat i disposar d’una alternativa més estable per al personal de temporada.
Tanmateix, el projecte encara no té una data d’execució confirmada i necessita superar tràmits administratius i concretar les condicions per a la seva implantació.
Un problema que també afecta els residents
Les dificultats per trobar habitatge no es limiten als treballadors temporers. La pressió immobiliària també afecta els residents i el personal fix de les estacions, que han d’assumir els preus del mercat durant tot l’any.
En aquest context, la despesa milionària de Grandvalira posa de manifest fins a quin punt l’accés a l’habitatge condiciona l’activitat econòmica andorrana. Les estacions poden buscar solucions pròpies per assegurar-se treballadors, però aquestes iniciatives no substitueixen la necessitat de facilitar habitatge accessible al conjunt de la població.
La proximitat de la temporada d’hivern torna a situar aquesta qüestió al centre del debat: garantir l’activitat turística depèn, cada vegada més, de garantir també les condicions de vida de les persones que hi treballen.
