Ser un petit estat europeu no implica tenir una única manera de relacionar-se amb la Unió Europea. Així ha quedat evidenciat aquest dimarts a Andorra, on els representants parlamentaris de vuit països han exposat models que van des de la plena integració comunitària fins a fórmules d’accés al mercat únic sense adhesió, processos de candidatura o acords específics d’associació.
La qüestió ha sorgit durant la roda de premsa de clausura de la 19a Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats Europeus, en un moment especialment significatiu per a Andorra, que es troba a les portes de la signatura de l’Acord d’associació amb la UE i manté obert el debat intern sobre la seva futura ratificació.
Les respostes han dibuixat un mapa molt diferent segons cada país.
Luxemburg, Malta i Xipre: la plena integració
Luxemburg és el cas de més llarga trajectòria. Mars Di Bartolomeo ha recordat que el Gran Ducat va ser un dels sis estats fundadors del projecte europeu i ha descartat qualsevol plantejament de sortida. “Ens sentim bé amb els nostres veïns”, ha resumit.
Malta, en canvi, es va incorporar a la Unió Europea l’any 2004 després d’un procés que va generar una forta divisió política interna. El vicepresident del Parlament maltès, Bernard Grech, ha recordat que l’adhesió va ser aprovada per un marge ajustat, però ha assegurat que dues dècades després el suport social a aquella decisió supera àmpliament el que existia aleshores.
Grech ha posat especialment en valor que formar part de la UE permet que un país de poc més de mig milió d’habitants participi en els mateixos espais de decisió que les grans potències europees, amb representació pròpia a les institucions comunitàries.
Una valoració similar ha fet la presidenta del Parlament de Xipre, Annita Demetriou, que ha destacat els beneficis econòmics, polítics i estratègics derivats de més de dues dècades de pertinença a la Unió i la capacitat que aquesta dona als estats petits per afrontar conjuntament crisis que difícilment podrien gestionar en solitari.
Islàndia i Liechtenstein: dins del mercat únic, però fora de la UE
El model és molt diferent a Islàndia i Liechtenstein. Cap dels dos forma part de la Unió Europea, però tots dos participen en l’Espai Econòmic Europeu (EEE) juntament amb Noruega, cosa que els permet formar part del mercat interior i aplicar una part molt important de la normativa comunitària.
La presidenta del Parlament islandès, Thorunn Sveinbjarnardottir, ha recordat que aquesta relació ha contribuït al creixement econòmic del país durant les últimes dècades.
Islàndia acaba, a més, de tornar a preguntar als seus ciutadans si volien reprendre les negociacions d’adhesió a la UE. En el referèndum del 29 d’agost, el 52,8% va votar en contra i el 47,2% a favor, de manera que el Govern ha descartat reprendre el procés durant l’actual legislatura.
Això no implica, però, un allunyament de Brussel·les. Islàndia continuarà dins l’EEE, una fórmula que li dona accés al mercat únic però manté fora àmbits especialment sensibles per al país, com bona part de les polítiques de pesca i agricultura.
Liechtenstein defensa un model molt semblant. El president del Parlament, Manfred Kaufmann, l’ha qualificat d’exitós per a un país d’uns 41.000 habitants: el Principat ha d’incorporar una quantitat considerable de legislació europea, però a canvi les seves empreses tenen accés a un mercat de centenars de milions de persones.
Montenegro mira directament cap a l’adhesió
En una situació completament diferent es troba Montenegro, que és candidat oficial a entrar a la Unió Europea.
El vicepresident del Parlament, Nikolla Camaj, ha reiterat l’objectiu del país de convertir-se en el 28è estat membre l’any 2028 i ha destacat les reformes legislatives i institucionals que està impulsant Montenegro per adaptar-se a les exigències comunitàries.
Per al país balcànic, per tant, el debat no passa per buscar un model alternatiu de relació amb Brussel·les, sinó per culminar el procés d’adhesió.
San Marino aposta per l’Acord d’associació
El cas més pròxim a Andorra és el de San Marino. Tots dos països han negociat conjuntament durant anys l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
El vicepresident del parlament sanmarinès, Michele Muratori, ha defensat que les oportunitats de l’acord són superiors als riscos i ha assegurat que al seu país existeix un consens polític molt ampli favorable al text.
Muratori ha assenyalat especialment les possibilitats que s’obriran per a les empreses de San Marino, que podran competir en condicions molt més similars a les europees i accedir, entre altres aspectes, a licitacions públiques del mercat comunitari.
El Consell de la UE va autoritzar el passat 16 de juliol la signatura i l’aplicació provisional de l’Acord d’associació amb Andorra i San Marino. El text preveu la participació dels dos petits estats en un mercat interior ampliat, però també reconeix explícitament les seves particularitats derivades de la dimensió territorial, la població i la relació amb els estats veïns.
Mònaco: quan les quatre llibertats xoquen amb la prioritat nacional
El cas de Mònaco és precisament el contrari. El Principat va començar les negociacions juntament amb Andorra i San Marino, però les converses amb Brussel·les es van suspendre el setembre del 2023 després que les dues parts constatessin que no existien les condicions per arribar a un acord.
El president del Consell Nacional monegasc, Thomas Brezzo, ha explicat a Andorra que el principal obstacle és la dificultat de compatibilitzar les quatre llibertats del mercat únic amb un model intern basat en la prioritat dels ciutadans monegascos.
En un territori d’uns dos quilòmetres quadrats on els nacionals són minoria, Mònaco manté mesures específiques per garantir-los l’accés a l’habitatge i a la feina. Entre aquestes mesures hi ha habitatges públics reservats als monegascos, un sistema de prioritats en l’accés a l’ocupació, controls sobre l’establiment d’empreses i determinades professions especialment protegides.
Brezzo ha defensat que eliminar aquestes eines podria alterar profundament l’equilibri social i demogràfic del Principat i ha assenyalat que els avantatges d’accedir plenament al mercat europeu no compensaven, en el cas monegasc, les renúncies que implicava.
Habitatge i treball: la pregunta que mira directament cap a Andorra
Precisament aquesta situació ha portat una periodista a plantejar durant la roda de premsa una segona qüestió dirigida a Andorra, San Marino i Mònaco: com es pot aprofundir en la integració europea quan els petits estats pateixen tensions en àmbits com l’habitatge, el mercat laboral o el pes demogràfic de la població nacional.
Tot i que la pregunta també interpel·lava Andorra, les respostes les han ofert els representants de San Marino i Mònaco, evidenciant dues aproximacions molt diferents.
Muratori ha defensat que San Marino ha aconseguit introduir salvaguardes específiques dins l’Acord d’associació i ha insistit que la integració europea no significa renunciar a tota la sobirania. Segons ha explicat, el país mantindrà capacitat de decisió en àmbits com la política migratòria i disposarà de mecanismes adaptats a la seva dimensió per evitar una obertura que consideren impossible d’assumir sense límits.
Mònaco, en canvi, ha optat per no continuar per aquest camí. Brezzo ha explicat que la prioritat nacional en l’habitatge i el treball forma part de l’estructura mateixa del model monegasc i que no es va trobar una fórmula compatible amb les llibertats que Brussel·les exigia preservar.
La comparació arriba mentre Andorra es prepara per afrontar la seva pròpia decisió. Després que el Consell de la UE donés llum verda al text, la signatura està prevista entre la segona meitat de setembre i inicis d’octubre. Posteriorment, el Parlament Europeu haurà de donar-hi el consentiment i, en el cas andorrà, el Govern ha reiterat que convocarà un referèndum consultiu abans de sotmetre l’acord a la ratificació del Consell General.
Les intervencions dels petits estats a Andorra han deixat, en definitiva, una fotografia poc homogènia: compartir dimensions reduïdes i problemes semblants no ha portat tots aquests països a escollir la mateixa relació amb la Unió Europea.
