El cas d’Ian Espot, el nebot del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, condemnat inicialment pel Tribunal de Corts a nou anys de presó per haver agredit sexualment tres menors i, posteriorment, absolt pel Tribunal Superior, ha causat rebombori al país pirinenc. Mentre el Tribunal Constitucional estudia el recurs d’empara presentat per dues de les víctimes, les entitats feministes han mostrat la seva preocupació per la sentència absolutòria i pel risc de desprotecció que pot suposar per a les nenes i les dones en general.
En declaracions a LA VALIRA, Stop Violències ha lamentat que «les lleis passen per camins diferents depenent de qui mana» i ha destacat que, mentre l’associació feminista va ser denunciada i jutjada per les seves declaracions a les Nacions Unides sobre la penalització de l’avortament, «a qui té contactes se l’absol gairebé sense escàndol i sense fer soroll». «És la manera de fer de la dreta», han apuntat.
En aquest sentit, des de Stop Violències han admès la seva preocupació pel cas del nebot d’Espot, tot i reconèixer que no les sorprèn. «Ens preocupa, com tots els suposats agressors de qui s’amaga el nom, però no ens sorprèn, perquè ja havia passat», han afirmat, tot recordant les absolucions i condemnes mínimes que hi ha hagut al país en casos d’agressions sexuals i violacions.
De fet, un dels precedents més controvertits es remunta al novembre del 2010, quan un home va abusar sexualment d’una dona amb discapacitat. El Tribunal de Corts el va condemnar el 2017 a quatre anys de presó, dos de ferms, per un delicte major d’abús sexual amb accés carnal, després que la dona expliqués que s’havia negat a mantenir relacions i que l’home la va penetrar sense el seu consentiment. El maig del 2018, però, el Tribunal Superior va revocar íntegrament la condemna i el va absoldre en considerar que no quedava acreditat que l’acusat conegués la discapacitat de la víctima i que, per tant, hagués actuat aprofitant-se’n; la sala no va posar en dubte la versió de la dona, que constituïa la principal prova de càrrec.
Un episodi similar es va viure amb dos turistes britànics, oncle i nebot, acusats de violar una cambrera irlandesa en un hotel del Pas de la Casa: després de passar més d’un any en presó preventiva, el Tribunal de Corts els va absoldre el juny del 2025 per manca de proves concloents, una decisió que el Tribunal Superior va acabar confirmant.
A banda de les absolucions, diverses sentències recents han generat debat per la lleugeresa efectiva de les penes. L’abril del 2026, el Tribunal de Corts va condemnar en la mateixa setmana tres homes acusats de violació (un turista francès, un jove espanyol i un resident colombià) a penes de presó que, en tots els casos, equivalien exactament al temps que ja havien complert en presó preventiva, de manera que van quedar en llibertat immediata en dictar-se la sentència.
«Com diem des del 2014, Andorra no és un país que protegeixi les dones. No té jutjats especialitzats en violència de gènere, falten professionals i tampoc té polítiques clares i concretes contra els agressors», ha subratllat Stop Violències, que ha reiterat en múltiples ocasions que el país pirinenc vulnera sistemàticament els drets de les dones.
«Alt risc de revictimització»
En declaracions a l’Altaveu, l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) també ha manifestat la seva preocupació pel cas del nebot d’Espot. «Ens preocupa l’impacte que això pot tenir en la confiança de les dones i les nenes a l’hora de denunciar», han afirmat, tot subratllant que «quan es parla de delictes contra la llibertat sexual, sovint ens trobem davant de delictes que s’cometen en la intimitat, on la prova principal és el testimoni de la víctima».
En aquest sentit, des d’ADA han advertit que «si la tendència jurisprudencial eleva l’estàndard de prova fins al punt d’invalidar el testimoniatge de les diverses víctimes, correm el risc de generar un efecte de desprotecció i d’alt risc de revictimització». No obstant això, l’associació confia que el Constitucional «aporti claredat i garanteixi que el sistema judicial andorrà integra de manera efectiva la perspectiva de gènere i la protecció de la infància».
