El cas del nebot de Xavier Espot, absolt dels delictes de violacions i agressió sexual, aterra al Tribunal Constitucional

El cas del nebot del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, acusat d’agressions sexuals contra tres nenes menors d’edat, arriba ara al Tribunal Constitucional després que el Tribunal Superior l’absolgués dels delictes pels quals el Tribunal de Corts l’havia condemnat inicialment a nou anys de presó. L’acusació particular de dues de les tres menors ha presentat un recurs d’empara contra la sentència absolutòria, en què denuncia possibles vulneracions del dret a la jurisdicció, errors en la valoració de les proves i una manca de tutela judicial efectiva. El Constitucional haurà de decidir, en primer terme, si admet a tràmit el recurs.

El cas té una especial rellevància política pel parentiu de l’acusat amb Xavier Espot, que és batlle de professió. El jove és nebot del cap de Govern, una circumstància que ha estat amagada gelosament durant tot el procediment judicial, com si fos un secret d’Estat.

Les nenes agredides no es coneixien

Els fets investigats es remunten al 2024. El jove va ingressar en presó provisional el maig d’aquell any, acusat d’haver comès delictes de naturalesa sexual contra tres nenes menors d’edat. El Tribunal de Corts, en primera instància, el va acabar condemnant a nou anys de presó per una agressió sexual i dos intents de violació. La sentència, però, va ser recorreguda per la defensa davant del Tribunal Superior, que va revisar el cas i va arribar a una conclusió completament diferent.

El Tribunal Superior va considerar que no hi havia proves suficients per mantenir la condemna i va ordenar l’absolució i la posada en llibertat immediata del nebot de Xavier Espot. La sala penal, amb la magistrada Fàtima Ramírez com a ponent, va aplicar de manera estricta el principi in dubio pro reo, segons el qual els dubtes que no poden ser resolts amb prou certesa han de beneficiar l’acusat. La resolució no afirma que les tres menors mentissin, però qüestiona que els seus testimonis permetessin acreditar amb la certesa necessària els fets pels quals Corts havia condemnat el jove.

Aquesta és precisament una de les qüestions que l’acusació particular ha portat davant del Constitucional. El recurs sosté que el Superior hauria comès errors en la valoració de la prova i que no hauria analitzat de manera conjunta tots els elements disponibles. Entre aquests elements, la representació de dues de les menors considera especialment rellevant el fet que les tres denunciants no es coneixien entre elles i, malgrat això, haurien relatat episodis que presentaven similituds. L’acusació afirma que aquesta circumstància no es pot deixar al marge quan es valora la credibilitat dels testimonis.

Qüestionada la imparcialitat del Superior

La discrepància entre les dues sentències és especialment escandalosa perquè no es tracta d’una simple reducció de la pena o d’una modificació parcial de la qualificació jurídica. Corts va considerar provats els delictes i va imposar nou anys de presó, mentre que el Superior va entendre que la prova no permetia sostenir aquella condemna. Aquesta divergència és un dels arguments que l’acusació utilitza per denunciar que la segona instància no hauria valorat correctament el conjunt de les proves.

El recurs d’empara també planteja qüestions de naturalesa estrictament constitucional. La representació lletrada de dues de les menors considera que s’hauria vulnerat el dret a la jurisdicció, que inclou el dret a obtenir una resposta judicial fonamentada, i qüestiona la imparcialitat amb què s’hauria desenvolupat la valoració de la causa. També s’hi apunta una possible vulneració del principi del jutge predeterminat per la llei i una eventual manca de tutela judicial efectiva.

El jove treballava, conduïa i estudiava

Un altre dels elements que ha marcat el procediment és la situació personal i psiquiàtrica de l’acusat. El jove té diagnosticat un trastorn de l’espectre autista. La qüestió de la seva capacitat per comprendre els actes que se li imputaven va formar part de l’estratègia de la defensa i també de la valoració efectuada pels tribunals.

Durant el judici, la Fiscalia va afirmar que el jove era conscient dels seus actes i va demanar una condemna pels delictes sexuals que considerava acreditats. L’acusació particular va ser encara més contundent i va posar en dubte la coherència entre el diagnòstic i algunes de les activitats que havia dut a terme l’acusat: havia treballat, tenia permís de conduir, estava matriculat a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i havia fet pràctiques com a monitor esportiu.

El polèmic informe psiquiàtric

Per exculpar-lo, la defensa va aportar un informe elaborat pel psiquiatre Carlos Mur de Viu, que havia tractat el jove durant la seva estada al centre penitenciari quan era responsable del Servei de Salut Mental del SAAS. Posteriorment, el jove va ser valorat presencialment per la doctora Gemma García Parés, psiquiatra de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). Aquesta comissió va validar posteriorment un diagnòstic que li atribuïa un 61% de menyscabament de caràcter mental.

La polèmica també ha sorgit amb l’autor d’aquest informe exculpatori. Carlos Mur de Viu és un psiquiatre aragonès, nascut a Jaca, amb una àmplia trajectòria professional a Madrid. Va ser director de Coordinació Sociosanitària de la Comunitat de Madrid durant la primera onada de la covid-19 i va participar en la desastrosa gestió de les residències de gent gran, que va provocar la mort de 7.291 ancians.

La seva actuació durant la pandèmia ha estat denunciada pels familiars de les víctimes, especialment pels protocols que van dificultar el trasllat de molts residents als hospitals. La justícia espanyola ha investigat la seva responsabilitat de Carlos Mur en la gestió dels centres sociosanitaris. El març de 2026, un jutjat de Getafe va ampliar la seva investigació contra el psiquiatre per un possible delicte de prevaricació.

Fugint de la seva imputació, Carlos Mur -un protegit d’Isabel Díaz Ayuso– va aterrar a Andorra, on va ser nomenat pel Govern per dirigir el Servei de Salut Mental del SAAS entre gener de 2022 i febrer de 2025, on va menar una controvertida gestió. Després de deixar el càrrec, va passar a exercir en l’àmbit privat al Principat.

Quatre trastorns

La valoració de Carlos Mur del nebot de Xavier Espot no es limitava a l’autisme. Li va identificar quatre trastorns o alteracions: trastorn de l’espectre autista, hiperactivitat o TDAH, ansietat i capacitat intel·lectual limitada. La defensa sostenia que el conjunt d’aquestes afectacions podia comprometre de manera important la capacitat del jove per comprendre la naturalesa i la il·licitud dels actes que se li atribuïen.

El 61% reconegut per la CONAVA, però, no equival automàticament a una declaració d’inimputabilitat penal. Es tracta d’una valoració administrativa del grau de menyscabament i no d’una resolució judicial sobre la responsabilitat criminal. La qüestió de si l’acusat podia comprendre la il·licitud dels seus actes corresponia als tribunals. Precisament per això, Corts va considerar la seva situació mental com una circumstància rellevant, però no va arribar a eliminar completament la responsabilitat penal que li atribuïa.

La defensa havia intentat que aquesta afectació tingués un efecte més ampli sobre la responsabilitat penal. Els seus perits van defensar que les alteracions diagnosticades podien afectar la capacitat del jove per comprendre plenament la il·licitud dels fets. La Fiscalia, en canvi, va sostenir que patir aquests trastorns no significava necessàriament que el jove desconegués que determinades conductes eren il·lícites.

Repetició del judici?

Finalment, però, el Tribunal Superior no va fonamentar l’absolució principalment en la qüestió psiquiàtrica. La sala va posar el focus en la insuficiència de la prova sobre els mateixos fets. Per tant, el debat sobre la seva capacitat d’entendre la il·licitud va quedar en un segon pla: si no es consideraven prou acreditats els delictes, no calia determinar fins a quin punt el trastorn podia afectar la seva responsabilitat penal.

Ara és el Tribunal Constitucional qui haurà de determinar si hi ha hagut una vulneració dels drets fonamentals denunciada per l’acusació particular. El recurs demana que es revisi la sentència del Superior i posa l’accent en la manera com es van valorar les proves. Si l’empara fos estimada, el procediment podria tornar a una fase anterior i, eventualment, donar lloc a la repetició del judici, segons els termes en què el Constitucional resolgués el recurs.

La família del jove, per la seva banda, estudia si emprendrà accions per reclamar eventuals danys i perjudicis derivats dels més de dos anys que hauria passat privat de llibertat. Aquesta possible reclamació, però, dependrà de les decisions que adoptin finalment els tribunals andorrans.