Els Estats Units han obert una investigació per determinar si la nota del FinCEN que va provocar la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) l’any 2015 es va produir a partir d’informació incorrecta o si va estar influïda per interessos espuris. Aquesta anàlisi s’emmarca en una revisió més àmplia sobre un possible ús indegut del FinCEN, l’organisme del Tresor nord-americà encarregat de combatre el crim financer.
Segons informa La Vanguardia i recull La Veu Lliure, el recentment nomenat ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, Benjamin Leon, va declarar davant el Senat que pretén col·laborar amb el Departament del Tresor, així com amb els governs d’Andorra i Espanya, per esclarir si les irreversibles mesures adoptades en aquell moment van respondre realment a la lluita contra el blanqueig de capitals o si, per contra, es van utilitzar amb finalitats polítiques per part del Govern de Mariano Rajoy.
Durant la seva compareixença, Benjamin Leon va admetre que el cas BPA podria semblar secundari, però va alertar sobre la possibilitat que el FinCEN s’hagués fet servir per objectius allunyats de la seva funció orgànica.
Aquest enfocament ha incrementat l’interès dels Estats Units per aclarir com es va produir la liquidació del banc andorrà, que es va tancar després d’una alerta que el vinculava amb diners procedents d’activitats criminals. L’avís va provenir dels serveis d’intel·ligència espanyols i del SEPBLAC, organisme dependent del Ministeri d’Hisenda, que va informar el FinCEN sobre possibles irregularitats del banc andorrà, que després s’han demostrat falses.
La qüestió va tornar a aparèixer en una audiència del Senat dels Estats Units l’octubre de 2025, quan el senador Bill Hagerty, proper a Donald Trump, va insistir en la necessitat d’investigar si aquest organisme nord-americà havia estat utilitzat amb finalitats alienes a la lluita contra el crim organitzat i el blanqueig de capitals.
Els diners dels Pujol
A partir de les investigacions fetes en els últims anys, s’ha arribat a la conclusió que la intervenció de la BPA, a través del FinCEN, va ser una operació ordida pel Govern espanyol, en col·laboració amb el d’Andorra, per obtenir les dades bancàries de la família Pujol i desprestigiar, d’aquesta manera, l’aleshores puixant moviment independentista català. En aquesta operació hi van actuar membres de la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil, del CNI i la Fiscalia Anticorrupció espanyola, amb el suport de la Fiscalia andorrana, la UIFand i l’INAF, que aleshores dirigia Maria Cosan.
Aquest context posa de manifest les tensions existents entre els Estats Units, Espanya i Andorra, especialment pel que fa al paper de les autoritats espanyoles i a l’ús per interessos partidistes d’eines internacionals com el FinCEN. També s’obre la porta a la possibilitat que hi hagués errors o manipulacions en la informació, un escenari que Washington considera especialment greu si es confirmés un ús polític d’aquest organisme nord-americà.
