Malgrat l’important creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya en els últims anys, la despoblació continua castigant les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran i es consolida com un dels principals reptes demogràfics del territori. Les últimes dades del Nomenclàtor de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ho confirmen: a data 1 de gener del 2026, a la demarcació de Lleida hi havia 94 nuclis amb un sol habitant, una xifra que triplica la registrada l’any 2008.
El fenomen colpeja amb especial intensitat les comarques pirinenques, on es compatibilitzen 70 pobles on hi consta un sol veí empadronat. El Pallars Jussà encapçala la llista amb 27 nuclis gairebé deshabitats, repartits entre els municipis de Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Tremp, La Torre de Cabdella i Castell de Mur.
El segueixen el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, amb 20 i 19 localitats en situació similar. En aquestes comarques, nuclis com Altron (Sort), Unarre (la Guingueta d’Àneu) o Toloriu (el Pont de Bar) exemplifiquen aquesta desoladora realitat.
A l’Alta Ribagorça, pobles com Erta o Llesp, al municipi del Pont de Suert, també pateixen aquesta dinàmica, mentre que a la Val d’Aran, tot i una situació demogràfica més estable, hi ha nuclis com Vilamòs o Gausac que evidencien la fragilitat de determinades zones.
Malgrat que la despoblació no és exclusiva de la muntanya, és a l’Alt Pirineu i l’Aran on té un impacte més profund, tant per la dispersió dels nuclis com per les dificultats d’accés i de desenvolupament econòmic. Factors com l’envelliment de la població, la manca de serveis i l’escassetat d’oportunitats laborals continuen accelerant el buidatge.
Pobles deshabitats
Les dades també mostren un augment significatiu dels nuclis completament deshabitats. A la demarcació de Lleida s’hi compten 70 pobles i 156 nuclis disseminats, molts dels quals situats en zones pirinenques, que han anat perdent tota la població de manera progressiva al llarg dels anys. Cal assenyalar que en l’estadística de l’INE de l’any 2008 només es comptabilitzaven 38 localitats abandonades.
El deteriorament del parc d’habitatge és un altre dels factors clau. En molts nuclis del Pirineu, una part important de les cases es troben en mal estat o en situació de ruïna, fet que dificulta la fixació de nova població. A això s’hi afegeixen les mancances en infraestructures i la fragilitat dels accessos, especialment en nuclis disseminats i en temporada d’hivern.
