Què és un home fort? Aquesta és una pregunta política crucial, sobretot si tenim en compte que certs sistemes democràtics contemporanis estan sent desmantellats per homes forts com Putin, Trump i Netanyahu, entre d’altres. La definició de “ser un home fort” ha evolucionat moltíssim. Ja no es tracta només de la capacitat física o d’aguantar el pes del món en silenci; avui, la fortalesa és molt més multidimensional i autèntica. Tradicionalment, ser fort significava “no sentir” o, si més no, no mostrar-ho. Avui, la veritable força rau en la intel·ligència emocional que implica tenir el valor d’admetre quan tens por, estàs trista o necessites ajuda. Un altre element bàsic de la fortalesa és tenir autocontrol, és a dir: no deixar que la ira o la frustració dictin les teves accions, sinó processar-les de manera constructiva.
Quan veig Donald Trump com a persona, veig un agent immobiliari de Queens amb un talent natural per a l’espectacle, la mala condició física del qual es dissimula amb vestits horribles i mal ajustats i molt de maquillatge i tint capil·lar. Quan l’escolto, sento un enfilall de fanfarroneries quan no ploriquejos egocèntrics, enmig d’una gesticulació infantiloide. Res d’això no em fa sentir-lo fort. Sense cap dubte, ho reconec com a president dels Estats Units, país al qual he admirat i espero poder admirar en el futur i accepto la legitimitat de les seves institucions, mitjançant les quals va ser elegit degudament. Per les mateixes raons, em preocupa que abusi del poder del càrrec, trencant la llei i pretengui reemplaçar l’estructura constitucional nord-americana i els tractats internacionals amb un culte esperpèntic a la seva personalitat.
Per a aquests homes forts, no són el càrrec ni la llei el que importa. Aquests elements els ajuden a assolir certa posició, però són essencialment un teló de fons, un element teatral. El que bàsicament fan és una demostració de força, per posteriorment instrumentalitzar-la per fer altres demostracions de força. Sembla que “la demostració de força” és el que importa. L’home fort és fort en la mesura que se’l vegi com a fort i se l’accepta com a fort. Estem en guerra, una guerra que, sens dubte, és una permanent demostració de força. Els nostres dictadors són forts perquè són més forts que els altres. Pot segrestar Maduro, pot assassinar Khamenei, envair impunement Ucraïna, matar indiscriminadament els palestins, exercint la força a un cost enorme per als altres.
Una altra qüestió, per descomptat, és si tot això enforteix els Estats Units, Rússia i Israel. L’ús de la força és òbviament il·legal tant en termes del dret internacional com del dret nacional. Trencar les institucions internacionals i nacionals tendirà a desprestigiar i afeblir els seus països en lloc d’enfortir-los. Una pregunta no retòrica és per què ho fan? Possiblement hi ha dues causes. La primera és que l’home fort, possiblement és fort perquè se’l considera més fort que els qui el perceben com a tal. La segona és una espècie atribut animal-antropològic: en un moment determinat, se li atorga l’atribut de força com a recompensa per una actuació.
En altres paraules, l’home fort és fort si acceptes en cert moment que ell és més fort que tu i, per tant, acceptes que ets més feble que ell. No només hem participat en la creació col·lectiva d’aquests homes forts, també definim el nostre comportament futur: hem decidit ser febles. En qualsevol confrontació amb l’home fort, si no canviem de plantejaments, serem els febles. Després de l’atribució inicial de força, és difícil tornar enrere perquè fer-ho no és simplement reconèixer un error, sinó reconèixer que hem reconegut ser febles. Els considerem “homes forts” en la mesura que prioritzen el lideratge personalista i el nacionalisme sobre el protocol institucional internacional.
El problema veritablement greu és que el seu poder avui dia està intervingut per la polarització: són vistos com a salvadors pels seus seguidors i com a amenaces democràtiques pels seus detractors. Esperem que més aviat que tard es trobi la manera de trencar aquest bucle diabòlic i destructor. La força s’hauria de mesurar avui per l’impacte positiu en els altres. Un home fort hauria d’usar la seva energia per protegir i proveir en allò econòmic, i aportant suport emocional i seguretat per a la societat en general. Un home fort no necessita trepitjar altres per reafirmar el seu valor; la seva confiança ve del seu propi desenvolupament personal i moral. Considerar figures com Donald Trump, Putin i Benjamí Netanyahu sota l’etiqueta d’homes forts” és un exercici comú a la ciència política contemporània. Però aquests homes suposadament forts, no són els que el món necessita avui. Esperem que aviat desapareguin de l’escena política i siguin substituïts per “veritables homes forts”.
