El president Salvador Illa ha aconseguit una nova gran fita en el seu intens i mogut mandat: garantir l’aprovació parlamentària dels pressupostos per a aquest 2026, que arriben als 49.162 milions d’euros i registren un increment del 22,8% respecte als darrers comptes aprovats, l’any 2023, pel seu antecessor en el càrrec, Pere Aragonès. Es tracta dels pressupostos més alts de la història de la Generalitat, acordats després d’una dura negociació amb ERC i Comuns.
Un cop siguin ratificats pel Parlament, a mitjan juliol, el Govern català ja disposarà, finalment, de l’instrument clau per desplegar tot el potencial del seu programa inversor. Salvador Illa va heretar una Generalitat desgavellada pels nefastos anys de tensió i paràlisi del procés i del postprocés (2012-24) i per refer aquest desastre i posar Catalunya al dia era absolutament imprescindible disposar d’uns comptes aprovats.
Malauradament, la tempestuosa vida política madrilenya/espanyola ha incidit en el retard en la tramitació dels pressupostos catalans. El president Pedro Sánchez volia salvar la seva candidata a la Junta d’Andalusia, María Jesús Montero, de la previsible polèmica sobre el finançament singular de Catalunya per no donar armes al PP, i això va fer que l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat s’hagués posposat per a després de les eleccions andaluses, en les quals el PP ha perdut la majoria absoluta i ha quedat en mans de Vox. Objectiu assolit: ara, Juanma Moreno està a expenses del programa ultramuntà de Santiago Abascal, com ja ha passat a la Comunitat Valenciana, a Castella i Lleó i a l’Aragó, per a desesperació d’Alberto Núñez Feijóo.
Fins ara, Salvador Illa ha aconseguit salvar amb nota tots els obstacles i ensurts que s’ha topat en l’exercici del càrrec, començant per la seva inesperada malaltia personal, que el va deixar al llit durant un mes a causa d’una osteomielitis púbica: la crisi de Rodalies ja està encarrilada; les crisis sanitàries animals (pesta porcina, grip aviària, dermatosi nodular contagiosa…), controlades de manera contundent pel conseller Òscar Ordeig; els desastres naturals (inundacions, ventades, incendis…), salvats amb professionalitat; la regularització de migrants, en marxa sense grans escarafalls; el conflicte i les vagues convocades pels mestres de l’ensenyament públic, solucionades gràcies a la tenacitat de la consellera Esther Niubó…
Ara, amb el valuós instrument dels pressupostos a les mans, el president Illa té la capacitat d’excel·lir en la bona gestió de Catalunya i fer realitat el lema del “Govern de tothom”. Això sí: amb rigor, transparència i bona política de comunicació, amb idees clares i sense precipitació.
Catalunya té dret a esdevenir un país europeu normal i d’alta qualitat, on les institucions i els serveis públics funcionin amb diligència i com un rellotge. El projecte fundacional del president Josep Tarradellas per a la Generalitat, quan va retornar de l’exili de Saint Martin-le-Beau, estava inspirat en la sòlida i prestigiosa administració francesa i s’està materialitzant, finalment, durant el mandat del president Salvador Illa.
Governar ordenadament una societat europea de 8 milions de persones -encara que s’hagi produït un fort creixement migratori en els últims anys- no és cap “drama”, sempre que es disposin dels instruments financers i organitzatius, per fer-ho, un bon equip al capdavant i l’economia evolucioni de manera raonablement positiva.
Superat l’escull dels pressupostos, el Govern de la Generalitat té dues grans assignatures pendents pel que resta de legislatura: el problema de l’habitatge i la delinqüència que altera la tranquil·litat ciutadana en molts indrets i en alguns moments.
Salvador Illa ha llançat l’ambiciós programa per construir 50.000 habitatges assequibles fins a l’any 2030 i el fet és que el sector de la construcció està treballant a tot drap, amb múltiples promocions públiques, publicoprivades i privades en marxa arreu del territori, en especial a l’àrea metropolitana. Les mesures acordades per PSC, ERC i Comuns al Parlament també estan aconseguint destensar l’escalada dels lloguers i la vida dels llogaters.
Els Mossos tenen una tasca prioritària a fer: acabar de desmantellar les grans plantacions de cànnabis que forneixen Europa de marihuana. En els últims anys, Catalunya, amb la implantació de potents màfies estrangeres, s’ha convertit en un gran “jardí” de marihuana per a l’exportació. Això crea un clima d’inseguretat de fons, ja que aquest negoci, altament rendible, empra armes de foc per a la seva defensa i la resolució de conflictes entre les bandes.
Amb l’entrada en vigor de la nova llei contra la multireincidència, els jutges ja tenen les eines penals per acabar amb la impunitat de molts petits delinqüents que sembren la sotsobra de veïns i turistes. “Els detenim, els portem davant el jutge i al cap d’una estona ja tornen a estar al carrer”, és, des de fa anys, el plany unànime de les policies. Cal esperar que l’administració de justícia actuï des d’ara en conseqüència per aturar aquest fenomen altament desestabilitzador de la convivència social.
El Govern de Salvador Illa ja té, amb el suport d’ERC, el gran projecte territorial que ha de canviar les dinàmiques internes de Catalunya en les pròximes dècades: la construcció de la nova línia fèrria orbital que ha d’unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers…
Si Jordi Pujol va fer l’eix transversal Lleida-Vic-Girona (“la carretera dels porcs”), aquesta línia fèrria orbital -amb un pressupost de 5.200 milions d’euros, 40 estacions i un període de construcció de 15 anys- pot esdevenir el nou carrer Major de Catalunya, amb tren i mobilitat elèctrica, creant un eix alternatiu que servirà per descongestionar l’àrea metropolitana de Barcelona. i descentralitzar l’economia catalana.
