El conseller general i president suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, ha presentat una bateria de preguntes escrites al Govern amb l’objectiu d’obtenir dades detallades sobre l’adquisició d’immobles al Principat durant els darrers deu anys. La iniciativa arriba després de la publicació de les darreres xifres sobre el mercat immobiliari, que evidencien un fort increment de les operacions realitzades per inversors estrangers.
Segons les dades fetes públiques pel Govern, la compravenda d’immobles per part d’estrangers s’ha duplicat el 2025, tant en nombre d’operacions com en volum econòmic. Per als socialdemòcrates, aquesta evolució confirma que l’impost a la inversió estrangera no està complint la funció dissuasiva per a la qual va ser concebut. “Hauria de ser totalment dissuasiu i l’únic que és, és recaptatiu”, ha afirmat Baró, que ha conclòs que “aquest impost ha fracassat”.
L’habitatge, convertit en un producte financer
El parlamentari ha atribuït aquesta situació al model impulsat per Demòcrates per Andorra i ha assegurat que les mesures adoptades fins ara, incloses les lleis Òmnibus 1 i 2, “no han funcionat”. Al seu entendre, les polítiques aplicades han estat insuficients per frenar l’escalada de preus i garantir l’accés a un habitatge digne, i han contribuït a convertir l’habitatge en “un producte financer” en lloc d’un bé essencial per viure-hi.
Més enllà de les compres per part de no residents, Baró també ha posat el focus en l’augment d’operacions protagonitzades per residents, tot advertint que les dades actuals no especifiquen el perfil dels compradors. “No és el mateix que compri un resident que porta aquí deu anys treballant i que hauria de poder tenir un habitatge al seu nom que un resident que veu Andorra com un refugi fiscal”, ha assenyalat.
Per aquest motiu, el grup ha sol·licitat al Govern informació desglossada sobre el nombre total de residents que han adquirit immobles en els darrers deu anys, especificant els anys de residència, el tipus de permís, l’edat, la parròquia, la tipologia d’immoble i el nombre de propietats en titularitat. També han demanat dades sobre els avals atorgats pel Govern per a la compra del primer habitatge, incloent-hi el tipus i l’antiguitat de la residència de les persones beneficiàries.
“Per legislar calen dades i aquestes dades són molt importants”, ha defensat Baró, que considera imprescindible disposar d’informació completa i transparent per avaluar l’impacte real de les polítiques actuals i determinar si el full de ruta del Govern respon a la realitat social del país o, per contra, afavoreix dinàmiques especulatives.
Reclamació del registre de la propietat
En paral·lel, el conseller ha reiterat la necessitat d’impulsar una llei específica que reguli el mercat de compra i lloguer, proposta que el grup socialdemòcrata ja va intentar incorporar mitjançant una reserva d’esmena a la Llei Òmnibus 2. Aquesta normativa, segons ha explicat, hauria d’incloure un registre de la propietat operatiu, un índex de preus de referència i una definició clara de petit i gran propietari per establir tractaments diferenciats. “No podem tractar igual algú que només té un pis que algú que en té deu”, ha apuntat.
Malgrat les crítiques, Baró s’a adreçat a la resta de grups parlamentaris per consensuar mesures efectives. “Nosaltres tenim la mà estesa per treballar amb totes les forces polítiques”, ha afirmat, insistint que l’objectiu no és obtenir “la medalla”, sinó afrontar un “greu problema d’habitatge” que, segons ha remarcat, ja s’ha convertit en una autèntica crisi social.
