Madrid és una ciutat de 3,3 milions d’habitants (7 milions si comptem tota la metròpolis). Com a capital de l’Estat, aquí s’hi concentren els grans nuclis de decisió política, empresarial, militar i judicial. Però, més enllà de les elits que detenen el poder, hi ha una immensa majoria de la població de condició treballadora que lluita, dia a dia, per sobreviure amb dignitat.
No és cap secret que les elits madrilenyes abominen i odien el president del Govern, Pedro Sánchez, i que, des de fa anys, es mouen i conspiren per foragitar-lo de la Moncloa. El consideren un aventurer outsider que no és dels seus. Per desgastar-lo i provocar la seva caiguda disposen d’un gran exèrcit mediàtic (Antena 3, Tele 5, Telemadrid, EDA TV, Onda Cero, COPE, EsRadio, ABC, El Mundo, La Razón i un ampli estol de diaris digitals, com El Confidencial, Vozpópuli, El Español, OK Diario, El Debate, Libertad Digital, The Objective, Periodista Digital…) que es dediquen a torpedinar i a denigrar sistemàticament la imatge de Pedro Sánchez i del govern de coalició de PSOE i Sumar.
No és una qüestió d’ideologia, és una qüestió descarnada de poder. No hi ha cap altre polític a Europa que hagi de suportar una campanya de descrèdit tan ferotge i coordinada com la que ha d’afrontar Pedro Sánchez, que, per defensar-se de la “fachosfera”, només compta, de moment, amb TVE, El País, la SER i un grapat de digitals (El Diario, El Plural, Público, La Marea i Infolibre). La diferència de forces mediàtiques és abismal, els llocs clau del poder judicial –com s’ha vist amb l’escandalosa condemna del fiscal general Álvaro García Ortiz, abans de fer-se pública la sentència– estan ocupats per magistrats visceralment antisanchistes, i una part de les forces de Seguretat de l’Estat, com l’UCO de la Guàrdia Civil, també estan alineades amb aquest complot.
Objectivament, la situació de Pedro Sánchez és desesperada i la decisió de Junts x Catalunya de votar “no a tot” és la “puntilla”. A més, compta amb l’animadversió declarada del nou “emperador d’Occident”, Donald Trump. En aquesta conjuntura crítica, és obligació des de Catalunya de socórrer Madrid per trencar aquest setge angoixant. Ens hi van els avenços socials aconseguits i la reformulació d’Espanya com un Estat veritablement federal. Organitzem i enviem una Columna Durruti!
