Dilluns vinent, la família Pujol s’asseu al banc dels acusats a l’Audiència Nacional. En vigílies d’aquest macrojudici, El món a RAC1 ha tingut accés a la declaració que José Manuel Villarejo va prestar fa 15 dies a la Batllia d’Andorra. L’excomissari, citat com a testimoni en la investigació sobre la branca andorrana de l’anomenada operació Catalunya, va detallar davant la batlle Stéphanie Garcia els engranatges de l’operatiu polític i policial que, segons ell, tenia com a objectiu frenar l’independentisme.
En la seva declaració, Villarejo va admetre obertament que la causa contra la família de l’expresident Jordi Pujol s’inscrivia en aquesta “guerra bruta” i que es va impulsar al marge de qualsevol tutela judicial. “Per intentar evitar que el procés independentista veiés la llum i afectés la unitat d’Espanya, es va establir un operatiu format pel Ministeri de l’Interior i els serveis secrets”, va declarar. Segons l’excomissari, una de les línies d’acció va ser localitzar diners “obtinguts il·legalment” que s’atribuïen al sector sobiranista, especialment a la família Pujol.
“Rajoy estava obsessionat”
Quan l’anomenada policia patriòtica va detectar que els Pujol operaven amb comptes a la Banca Privada d’Andorra (BPA), es va activar un dispositiu per obtenir-ne la informació “al preu que fos”. Villarejo va explicar que tant el Ministeri de l’Interior com el CNI van pressionar directius bancaris i autoritats andorranes: “La intenció era aconseguir la col·laboració de les autoritats andorranes perquè ens donin informació, perquè no permetrem aquesta historieta que Catalunya s’independitzi”.
L’excomissari també va assenyalar directament qui, segons ell, movia els fils de l’operació: “El senyor Rajoy estava obsessionat amb aquest tema”. Fins i tot, va afegir, el llavors president del govern espanyol hauria enviat el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, a Andorra per rematar les gestions.
L’estratègia va acabar prosperant: es van obtenir les dades bancàries dels Pujol i es van difondre amb la col·laboració del diari El Mundo. Però, entremig, l’operació va tenir conseqüències d’abast molt més gran: la destrucció de la BPA.
La implicació dels Estats Units
Segons el relat de Villarejo, quan els directius de la BPA es van negar a lliurar la informació, es va decidir “destruir el banc”. L’estratègia va consistir a convèncer els Estats Units que l’entitat participava en operacions de blanqueig relacionades amb corruptes veneçolans i càrtels mexicans. “Era mentida”, va assegurar, però servia per activar el FINCen, l’organisme antiblanqueig nord-americà, i provocar la intervenció de la BPA.
“Ja saps com són, ho fas o t’envaeixen”, va ironitzar Villarejo, que va explicar que el SEPBLAC espanyol i la UIFAND andorrana van treballar plegats per “aixecar la camisa” al FINCen i legitimar l’operació. Fins i tot va revelar que ell mateix havia proposat detenir la cúpula de la BPA per donar credibilitat al muntatge: “No es pot tancar un banc sense que hi hagi una mica de sang”. Cal recordar que el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, va acabar arrestat i passaria gairebé dos anys en presó preventiva.
L’Andbank no es toca
Villarejo també va detallar que les maniobres per atacar la BPA es van gestar en el marc de diverses “reunions de crisi” per combatre l’auge de l’independentisme. Segons va dir, el SEPBLAC i la UIFAND, dirigida per Carles Fiñana, van influir perquè l’objectiu se centrés en la BPA i no en altres entitats andorranes. Va explicar que fins i tot es va refusar l’oferta d’un informador que pretenia lliurar entre 10.000 i 15.000 comptes d’Andbank, molts dels quals pertanyien a contribuents catalans.
L’excomissari va recordar que alguns contactes seus a l’FBI —com la seva antena a Madrid, Marc Varri— no veien clara l’operació: “La major part dels diners blanquejats pels veneçolans era a Estats Units mateix”. Tot i això, es va acabar activant la maquinària a través del FINCen, impulsada pel comandament de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo.
“Testimoni, no actor”
Villarejo va voler remarcar que ell no va participar directament en pressions a la BPA: “No vaig participar com a actor principal, però sí que vaig ser testimoni” de converses i reunions on es debatien les ingerències a Andorra. Va criticar obertament que es mobilitzessin policies espanyols per actuar en un “petit país” i va denunciar que, arran dels seus informes crítics sobre altres entitats andorranes -com l’Andbank, on segons ell també hi havia comptes del rei emèrit-, va començar a patir problemes judicials.
