Al·legat del Copríncep Vives en favor d’una alimentació digna mentre es va desfer del Banc d’Aliments de la Seu i comarca

Les contradiccions terrenals i celestials del Copríncep d’Andorra i arquebisbe, Joan-Enric Vives, són més que evidents. Així, per exemple, en la seva carta pastoral d’aquesta setmana el mandatari eclesial que dedica als 65 anys a l’organització Mans Unides, fa un al·legat en favor de “sumar esforços per garantir que totes les persones tinguin accés a una l’alimentació digna“.

A més de les aportacions econòmiques a aquesta ONG, Vives també demana voluntaris i persones que hi vulguin participar en “activitats de sensibilització i campanyes” per lluitar contra la fam.

Amb tot, el Copríncep no diu tota la veritat amb relació als seus bons desitjos en favor dels més necessitats. Cal recordar-li que Càritas d’Urgell, l’entitat de la qual ell mateix és el seu president, va decidir l’any 2017 desfer-se del Banc d’Aliments de la Seu i de la comarca per tal que se’n fes càrrec el Consorci d’Atenció a les Persones (CAPAU) del que formen part l’ajuntament urgellenc i el Consell Comarcal (presidit per la regidora de Serveis Socials, Christina Moreno) juntament amb la Creu Roja i ‘La Seu Solidària’.

A diferència de la majoria dels bisbats on les Càritas depenen d’aquestes demarcacions eclesiàstiques, l’arquebisbe Vives va decidir traspassar el Banc d’Aliments a altres entitats i institucions per manca de rendibilitat econòmica. D’aquesta manera les activitats de Càritas d’Urgell van fer un gir mercantil considerable.

Càritas d’Urgell en una empresa on es mou un important muntant de diners mentre Vives oblida el passatge bíblic que narra “l’expulsió dels mercaders del temple”, en el que es destaca la separació explícita que es fa dels diners i de la religió, atès que el mateix Crist condemna treure benefici de la fe o les devocions.

Les empreses del Bisbat es van expandint

Les activitats empresarials pròpiament del Bisbat van néixer de fet l’any 2004 amb l’obertura de la botiga Grapats i la instal·lació de contenidors de roba de la mà del director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, que, en un primer moment, el va convertir en un negoci familiar.

Deu anys més tard, el 2014, es va constituir una empresa d’inserció com a continuïtat del programa d’inserció laboral de Càritas: Nougrapats.

El 2015, la botiga Grapats va canviar de situació i va entrar a formar part de l’empresa d’inserció laboral. Finalment, s’ha constituït la societat CET Grapats, i una part de les tasques que feia l’empresa d’inserció passen al nou Centre Especial de Treball. Una societat que també és dirigida per Casanova.

CET Grapats està situat a la nau del grup situada a Av. Guillem Graell de la Seu, s’hi donen serveis de bugaderia, lloguer de vaixelles, serveis de paqueteria i missatgeria ecològica, i disposa d’un punt de recollida de paqueteria per a compres en línia, fent en molts casos competència deslleial a les empreses d’aquests sectors instal·lades a la capital alturgellenca i als municipis més propers.

Els preus que aplica Grapats poden ser semblants a la resta del mercat, però amb la diferència que els avantatges fiscals dels negocis empresarials de l’Església són força importants, ja que actualment compta amb importants reduccions en els impostos a pagar a les diferents administracions (fins i tot del mateix Ajuntament de la Seu) inclosa la seguretat social, en considerar-se una empresa d’inserció laboral que té com a objectiu promoure, diuen, la creació de llocs de treball protegits per a joves amb discapacitat o amb problemàtiques mentals. Amb tot, ara per ara, la major part dels empleats del CET Grapats no formen part d’aquests darrers col·lectius.