Quatre fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Enric Ainsa, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell, han signat un article a Vilaweb per alertar que aquesta entitat, clau en la mobilització independentista els anys del procés, pot desaparèixer o abocar-se a la marginalitat, i animen les bases a promoure un canvi si el secretariat no ho fa.
La peça, titulada “ANC: caixa o faixa”, destaca tres causes apuntant cap a l’actual cúpula, que encapçala Elisenda Paluzie: “la manca d’autocrítica, la desconnexió entre secretariats quan se’n fa el relleu després de les eleccions internes i, especialment, quan hi ha relleu en la presidència i un dirigisme excessiu del Secretariat Nacional”. Hi advoquen, de fet, per “iniciar la regeneració programàtica i organitzativa de l’Assemblea” a partir d’un “procés d’autocrítica profund”.
“Si el Secretariat Nacional de l’ANC és capaç de fer aquest procés, farà un gran servei al projecte independentista, però si no ho és, un moviment assembleari com hauria de ser, i podria ser, l’ANC, ha de ser capaç d’impulsar aquesta transformació de baix a dalt“, hi conclouen.
Ainsa, Pugès, Sellarès i Strubell consideren que les recents dimissions generaran “frustració i desorientació” perquè no s’estan explicant les “causes profundes”, i que “per aquest camí, el final de l’ANC està cantat i els que han volgut la seva desaparició o, almenys, la seva marginalització, hauran guanyat la partida”. Entre aquests, assenyalen que no només “els aparells de l’Estat opressor”, sinó també els partits independentistes, “dormiran una mica més tranquils”.
Els signants de l’article manifesten que “hem passat del projecte constructiu i esperançador de fa deu anys a la manca de projecte, actuant a la defensiva, tancant-nos en el paper de víctima o, en el millor (?) dels casos, en el paper de guardià de les essències“. “No ens reconeixem en aquesta ANC”, sentencien abans de demanar que, si no es replanteja perquè sigui “un instrument útil”, que “l’enterrem” i “ens posem a construir una nova eina dissenyada per a aquesta nova fase del procés d’independència”.
Sobre ERC i JxSí
Repassant els anys del procés, atribueixen a l’exvicepresident i líder d’ERC Oriol Junqueras “el primer assalt dels partits al poder polític que havia ostentat l’ANC”. En concret, el situen “desballestant el que quedava per completar el full de ruta de l’ANC” en una conferència del desembre del 2014.
“L’estira-i-arronsa entre ANC i partits –ERC especialment, però no únicament– va tenir en la formació de Junts pel Sí el darrer moment de glòria de l’ANC, però va ser més aparent que real”, lamenten. Seguidament, tracten de “floreros” algunes figures que s’hi van incorporar “per fer veure una unitat que no va ser ni ha estat mai“. “La desarticulació de l’ANC”, que aquests quatre promotors consideren “supeditada” als partits, “es va posar de manifest després de l’1-O“, hi afegeixen.
