La recent concessió del X Premi Catalunya Internacional a la Projecció Empresarial Catalana a la Cooperativa Cadí ha estat presentada com un reconeixement a l’excel·lència i a la capacitat de projectar la imatge de Catalunya al món. Tanmateix, aquest guardó, lliurat aquest dijous en un acte presidit per Salvador Illa davant 1.400 convidats al Palau Sant Jordi, posa de manifest una realitat molt més preocupant: la creixent desconnexió entre les elits polítiques i empresarials i la realitat de la gent treballadora.
La lletera del Cadí, coneguda pels seus formatges i mantegues, ha iniciat en els darrers temps un canvi profund en el seu model de relació interna.
Aquest guardó forma part de la 38a edició dels Premis PIMES que organitza la patronal de les petites i mitjanes empreses, una de les 38 entitats que formen part del consorci Catalunya Internacional.
Segons un comunicat dels treballadors, el que abans era “un exemple d’empresa cooperativa en el sentit més humà i social del terme —on el treballador era un actiu indispensable, un soci implicat en l’èxit comú— ha evolucionat cap a un model on l’empleat esdevé un mer número, un cost, un passiu que cal gestionar, ajustar o eliminar segons convingui”.
Aquest gir no és anecdòtic ni aïllat, ja que forma part d’una tendència generalitzada en moltes empreses que, “mentre reben premis i reconeixements per la seva projecció internacional o la seva suposada excel·lència, retallen drets, incrementen la pressió sobre les plantilles i trenquen el vincle de confiança i compromís amb qui, al capdavall, són els veritables artífexs del seu èxit: les persones treballadores”.
Tanmateix, es pregunten de què serveix projectar una imatge de país modern, competitiu i excel·lent “si aquest lluïment extern s’aconsegueix a costa d’erosionar la cohesió interna i el benestar de qui sustenta el dia a dia d’aquestes empreses” i de quina reputació internacional estem construint “si darrere de les medalles i els discursos grandiloqüents s’amaga el malestar, la desmotivació i el sentiment d’abandonament de qui es deixa la pell als tallers, les fàbriques i les oficines”.
Prioritzar la defensa dels drets dels treballadors
És significatiu, assenyalen, que aquests premis vinguin de la PIMEC i del consorci Catalunya Internacional, “entitats que haurien de vetllar per un teixit productiu equilibrat, sostenible i socialment responsable, i no només per indicadors d’exportació o xifres de negoci. Perquè una empresa que es desconnecta dels seus treballadors es desconnecta, inevitablement, de la seva pròpia essència“.
Finalment, asseguren que el cas de la lletera del Cadí simbolitza “aquest doble discurs: d’una banda, una façana d’èxit empresarial; de l’altra, un model que margina el treballador i converteix la cooperació en un eslògan buit”.
Per tot plegat consideren urgent que “les institucions i les organitzacions empresarials tornin a posar les persones al centre de les seves polítiques i reconeixements. Només així Catalunya podrà projectar al món una imatge no només d’excel·lència econòmica, sinó també de dignitat social i respecte cap als seus autèntics actius: els treballadors”.
