La recent concessió del X Premi Catalunya Internacional a la Projecció Empresarial Catalana a la Cooperativa Cadí ha estat presentada com un reconeixement a l’excel·lència i a la capacitat de projectar la imatge de Catalunya al món. Tanmateix, aquest guardó, lliurat aquest dijous en un acte presidit per Salvador Illa davant 1.400 convidats al Palau Sant Jordi, posa de manifest una realitat molt més preocupant: la creixent desconnexió entre les elits polítiques i empresarials i la realitat de la gent treballadora.
La lletera del Cadí, coneguda pels seus formatges i mantegues, ha iniciat en els darrers temps un canvi profund en el seu model de relació interna.
Aquest guardó forma part de la 38a edició dels Premis PIMES que organitza la patronal de les petites i mitjanes empreses, una de les 38 entitats que formen part del consorci Catalunya Internacional.
Segons un comunicat dels treballadors, el que abans era “un exemple d’empresa cooperativa en el sentit més humà i social del terme —on el treballador era un actiu indispensable, un soci implicat en l’èxit comú— ha evolucionat cap a un model on l’empleat esdevé un mer número, un cost, un passiu que cal gestionar, ajustar o eliminar segons convingui”.
Aquest gir no és anecdòtic ni aïllat, ja que forma part d’una tendència generalitzada en moltes empreses que, “mentre reben premis i reconeixements per la seva projecció internacional o la seva suposada excel·lència, retallen drets, incrementen la pressió sobre les plantilles i trenquen el vincle de confiança i compromís amb qui, al capdavall, són els veritables artífexs del seu èxit: les persones treballadores”.
Tanmateix, es pregunten de què serveix projectar una imatge de país modern, competitiu i excel·lent “si aquest lluïment extern s’aconsegueix a costa d’erosionar la cohesió interna i el benestar de qui sustenta el dia a dia d’aquestes empreses” i de quina reputació internacional estem construint “si darrere de les medalles i els discursos grandiloqüents s’amaga el malestar, la desmotivació i el sentiment d’abandonament de qui es deixa la pell als tallers, les fàbriques i les oficines”.
Prioritzar la defensa dels drets dels treballadors
És significatiu, assenyalen, que aquests premis vinguin de la PIMEC i del consorci Catalunya Internacional, “entitats que haurien de vetllar per un teixit productiu equilibrat, sostenible i socialment responsable, i no només per indicadors d’exportació o xifres de negoci. Perquè una empresa que es desconnecta dels seus treballadors es desconnecta, inevitablement, de la seva pròpia essència“.
Finalment, asseguren que el cas de la lletera del Cadí simbolitza “aquest doble discurs: d’una banda, una façana d’èxit empresarial; de l’altra, un model que margina el treballador i converteix la cooperació en un eslògan buit”.
Per tot plegat consideren urgent que “les institucions i les organitzacions empresarials tornin a posar les persones al centre de les seves polítiques i reconeixements. Només així Catalunya podrà projectar al món una imatge no només d’excel·lència econòmica, sinó també de dignitat social i respecte cap als seus autèntics actius: els treballadors”.
7 comentaris a “Lletera del Cadí: premi empresarial a la desconnexió entre empresa i treballadors, amb pèssimes condicions laborals”
Aquests que agafen el premi donen molt a desitjar, ens pensàvem que farien algo de bo per la cooperativa, i al final, un altre tret fallat… Incompetents
Sort que aquests que ara manen son socialistes i no independentistes. La Valira, s’ha de reconèixer que en aquest cas heu estat justos i no els heu defensat a ultrança (malgrat estesin equivocats). Us esteu adonant potser que aquests “sociates” no son precisament el que us pensàveu ni precisament bona gent?
Respecte a Cadí, poc a dir, si no hi ha canvis molt importants és la crònica d’una mort anunciada. Ho lamento molt pels pobre treballadors que han de patir aquesta incompetència i manca d’acció per part de les autoritats (depenent de qui fos ja estaria a la presó)
Que trist, els que comprem els seus productes per la qualitat humana del projecte ens hem quedat sense referent. No he trobat cap altre marca de mantega que segueixi uns criteris de proximitat i respecte als treballadors. De formatge si. Ser cooperativa ja no ofereix cap garantia de res.
Tot queda a casa: la xarxa de complicitats al voltant de Cadí
La concessió del premi de PIMEC a la Cooperativa Cadí no només evidencia la desconnexió entre el reconeixement públic i la realitat interna de l’empresa, sinó que també posa de relleu un entramat de complicitats que deixa els treballadors en una situació de desemparament. No és casualitat que els advocats que han defensat Cadí en casos de comiat improcedent —i que han acabat perdent aquests casos— siguin alhora col·laboradors habituals de PIMEC i de la firma d’advocats vinculada a Cadí. Més encara, no sorprèn que un d’aquests advocats sigui el cunyat de la directora de la cooperativa. Tot queda a casa.
Aquestes relacions creuades entre direcció, assessors jurídics i patronals posen en qüestió la imparcialitat i l’ètica amb què es gestionen els conflictes laborals. Quan el cercle de poder i influència es tanca sobre si mateix, el treballador deixa de tenir opcions reals i justes, i la cooperació es converteix en una paraula buida de contingut. Els premis, llavors, no fan més que blanquejar un model d’empresa que ha oblidat la seva responsabilitat social.
Fan mantega, fan formatge,
i ara també fan maquillatge.
Amb premi a l’excel·lència
i sou de supervivència.
Cooperativa de postal,
amb ànima empresarial.
On abans hi havia companys,
ara hi ha codis i enganys.
El premi? Una gran ovació
per la projecció exterior.
Per dins, la desconnexió,
l’angoixa i la pressió.
Lloança institucional!
Un trofeu banyat en cinisme industrial.
Diuen: “Som cooperativa!”,
però ja no és gaire viva.
El soci ara és figurant,
i el gestor, l’únic guanyant.
Amb medalla i amb honors,
mentre cauen els valors…
Projectant gran excel·lència,
i retallant la decència.
Un trofeu no tapa el crit
de qui viu mal pagat i a l’oblit.
Premiar la façana de la cooperativa
és fer de la farsa…
Una acció punitiva.
Fantastic com sempre Dissident
gracies pel teu humor
I amb aquest panorama volen fer la Cadí nova…??? bueno igual es robotitzada, i ara fan la vida imposible als treballadors, perque pleguin…