El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha donat la raó a dues famílies a les quals el Govern havia decidit retirar els permisos de residència per tenir fills menors en situació administrativa irregular. Les resolucions judicials, dictades el mes d’octubre i conegudes recentment, estableixen que l’incompliment de la normativa de reagrupament familiar no pot comportar automàticament la retirada de les autoritzacions de residència, sinó que l’administració ha d’examinar les circumstàncies particulars de cada família i justificar la decisió adoptada.
Les sentències arriben després que el Govern andorrà hagi obert 105 expedients des del març del 2025, que afecten 75 famílies, 237 persones i 112 menors, segons les dades facilitades per l’executiu als grups parlamentaris. Els procediments tenen l’origen en una modificació de la Llei d’immigració, aprovada el març del 2025, que permet anul·lar els permisos de residència quan es detecta que algun familiar es troba al Principat sense haver regularitzat la seva situació administrativa.
Els drets dels infants, al centre de les sentències
En un dels casos, el Govern havia acordat retirar les autoritzacions de residència i treball a una parella colombiana perquè el seu fill de quatre anys havia superat el període d’estada legal sense disposar del permís corresponent. En l’altre, la decisió afectava una mare amb dos fills menors. En tots dos procediments, la Batllia havia anul·lat les decisions administratives i el Tribunal Superior ha desestimat posteriorment els recursos presentats pel Govern.
Els magistrats consideren que l’administració no va justificar suficientment per què optava per la retirada dels permisos en lloc d’arxivar els expedients. En particular, retreuen que no s’haguessin valorat adequadament aspectes com l’edat dels infants, l’escolarització, l’arrelament al país i les conseqüències que comportaria haver d’abandonar Andorra. Les resolucions recorden que l’interès superior dels menors s’ha de tenir en compte a l’hora d’adoptar decisions que afecten la seva situació familiar.
Això no significa que la justícia hagi prohibit totes les expulsions relacionades amb reagrupaments irregulars. El Tribunal Superior reconeix que la legislació permet iniciar aquests expedients, però insisteix que cada decisió ha de ser individualitzada, motivada i proporcional. Les sentències també deixen oberta la possibilitat que l’administració arxivi un procediment quan les circumstàncies particulars ho justifiquin.
El PS ja havia reclamat aturar les expulsions
La controvèrsia sobre els reagrupaments familiars havia provocat anteriorment les crítiques del Partit Socialdemòcrata (PS). El juliol passat, Pere Baró, president del PS i president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, va reclamar la suspensió immediata dels expedients en curs i una revisió de la normativa per evitar que les famílies amb menors fossin expulsades sense una valoració individualitzada.
En aquella mateixa compareixença, Gerard Alís, candidat del PS a cap de Govern, va qüestionar els requisits econòmics exigits per al reagrupament familiar i va defensar la necessitat de facilitar que les persones immigrants puguin establir-se al país i desenvolupar-hi un projecte de vida. Els socialdemòcrates també van proposar habilitar una via temporal de regularització per a les famílies afectades i fer públiques les dades dels procediments iniciats.
Les dues sentències reforcen l’exigència d’analitzar les circumstàncies de cada família, tot i que no impliquen una anul·lació general dels expedients oberts. El seu abast sobre altres procediments dependrà de les particularitats de cada cas i de les decisions que adopti l’administració andorrana.
![]()


