Puigcerdà reivindica la unitat de la Cerdanya, dividida entre dos estats i dues demarcacions provincials

L’alcalde de Puigcerdà, Joan Manuel Serra, ha presidit la commemoració del Tractat dels Pirineus
L’alcalde de Puigcerdà, Joan Manuel Serra, ha presidit la commemoració del Tractat dels Pirineus.

Puigcerdà ha tornat rememorar conseqüències del Tractat dels Pirineus, signat el 1659 entre les monarquies espanyola i francesa, que va partir la Cerdanya entre dos estats. La commemoració, celebrada aquest diumenge a la plaça del Sol, ha reivindicat la continuïtat dels lligams històrics, culturals, lingüístics i familiars que mantenen units els habitants dels dos costats de la frontera, malgrat la separació territorial imposada fa més de tres segles.

L’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra, ha aprofitat l’acte per recordar el significat d’aquell acord, que ha definit com una derrota per al poble català. Serra ha defensat que la memòria històrica és fonamental per entendre la realitat actual i conservar la identitat col·lectiva. «Si ens oblidem d’on venim, difícilment podrem saber on arribarem», ha advertit.

El batlle també ha denunciat els problemes que comporta la fragmentació administrativa de la comarca. La Cerdanya està dividida entre França i Espanya i, dins de la part catalana, entre les demarcacions de Girona i Lleida. Aquesta distribució, segons Serra, complica la gestió dels serveis i la coordinació institucional i representa un perjudici per als ciutadans que viuen en un territori que històricament ha funcionat com una unitat.

«Administrativament és un calvari per a tots els que vivim aquí», ha lamentat. Davant d’aquesta realitat, ha reclamat més cooperació entre les administracions dels dos països i ha posat com a referència positiva l’Hospital de Cerdanya, un equipament que simbolitza les possibilitats de col·laboració transfronterera i de prestació conjunta de serveis.

La reculada del català

La qüestió lingüística també ha tingut un paper destacat en la intervenció de l’alcalde. Serra ha expressat la seva preocupació per la reculada del català a la Catalunya del Nord, que ha relacionat amb les polítiques lingüístiques històriques de l’Estat francès. Tanmateix, ha assenyalat que la pèrdua de l’ús habitual de la llengua no ha comportat necessàriament la desaparició de la identitat catalana. Segons ha remarcat, encara hi ha una part de la població nord-catalana que manté aquest sentiment de pertinença, tot i que ja no s’expressi en català.

Serra ha defensat que la divisió política no hauria d’impedir que la Cerdanya recuperi i reforci els seus vincles històrics. La cooperació entre els municipis i la superació dels obstacles administratius són, al seu parer, elements imprescindibles perquè els habitants de la comarca puguin desenvolupar la seva vida quotidiana sense les limitacions derivades de la frontera.

La commemoració ha estat impulsada pels Amics de Cerdanya i l’Institut d’Estudis Ceretans, amb el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i la participació de diverses entitats.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Valores que el mandat de Xavier Espot ha estat positiu per Andorra?