Els Pirineus disposen d’un nou inventari científic que permet identificar i estudiar 6.361 estanys i basses repartits per tota la serralada, des del vessant català i aragonès fins a Andorra i França. El projecte, anomenat LacusPyr, reuneix per primera vegada en un únic catàleg informació geogràfica, ambiental i toponímica d’aquestes masses d’aigua, amb l’objectiu de facilitar-ne l’estudi i millorar el seguiment dels ecosistemes d’alta muntanya.
La recerca, liderada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en col·laboració amb el CSIC, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha publicat a la revista científica Geoscience Data Journal. L’inventari incorpora dades sobre la superfície, l’altitud, les conques hidrogràfiques i, quan es disposa de mesures, la fondària dels estanys. A més, cadascun disposa d’un codi georeferenciat únic, que permet identificar-lo independentment de les diferents denominacions que hagi rebut al llarg del temps.
Certascan, entre els estanys més grans i profunds del Pirineu
Un dels espais destacats de l’inventari és l’estany de Certascan, al Pallars Sobirà, considerat el més extens de Catalunya, amb una superfície superior a les 60 hectàrees. També figura entre els més profunds de tota la serralada, amb 104 metres de fondària, només superat en la classificació recollida pel catàleg pel lac Bleu, al vessant francès, i l’ibón de Cregüeña, al massís de la Maladeta.
Precisament, l’inventari permet comparar les dimensions dels diferents estanys pirinencs. El lac Bleu encapçala la classificació de profunditat amb 123 metres, seguit de Cregüeña, amb 105 metres, mentre que els lacs de Caillauas i Portillon arriben als 101 i 100 metres, respectivament. Pel que fa a la superfície, els més extensos són el lac de Matemale, el de la Bollosa i l’estany de Lanós, tots tres situats al vessant nord del Pirineu.
D’altra banda, la recerca també posa en relleu el lac Redon, a la Val d’Aran, un dels estanys d’alta muntanya més estudiats del món. Segons els investigadors, aquest espai ha estat objecte d’aproximadament 105 publicacions científiques, fruit d’una activitat de recerca que s’ha mantingut durant més de quatre dècades. Aquest seguiment permet analitzar l’evolució dels ecosistemes aquàtics i els efectes dels canvis ambientals i climàtics.
Els canvis de noms dels estanys de la Val d’Aran
Més enllà de les característiques físiques, una de les aportacions de LacusPyr és la recopilació dels noms actuals, les variants històriques i les diferents denominacions que han rebut els estanys. Els investigadors han detectat casos en què les modificacions de la cartografia oficial, les diferències lingüístiques o les interpretacions dels topònims han provocat confusions que també han arribat a les publicacions científiques.
Un exemple és el dels estanys de Plan i Cabidornats, situats al circ de Colomèrs, a la Val d’Aran. Durant les últimes dècades, els seus noms s’han arribat a intercanviar en diferents documents cartogràfics, fet que ha dificultat la identificació correcta d’aquests espais. Per evitar noves confusions, el catàleg recull les denominacions documentades i assigna un identificador permanent a cadascun dels estanys.
La investigació també analitza les variacions lingüístiques de topònims com Redondo, Redó i Redon. Segons explica l’investigador Jordi Catalan, algunes d’aquestes formes responen als canvis històrics de la cartografia, inclosa la utilitzada durant el franquisme, mentre que actualment la denominació oficial en aranès és Redon. L’inventari també reflecteix la diversitat lingüística de la serralada, on conviuen termes com estany, estanh, lac i ibón.
Un instrument per estudiar els efectes del canvi climàtic
El projecte no es limita als grans estanys d’alta muntanya. També inclou petites basses de només dos metres quadrats, moltes de les quals s’assequen durant els períodes de sequera. Malgrat les seves dimensions reduïdes, aquests espais acullen organismes adaptats a condicions ambientals extremes i tenen un interès ecològic que fins ara havia estat menys estudiat.
Entre aquests organismes destaquen els anostracis, petits crustacis que poden presentar tonalitats vermelloses o blavoses i que sobreviuen als períodes sense aigua mitjançant ous resistents, capaços de romandre al sediment fins que les condicions tornen a ser favorables.
Amb aquest inventari, els investigadors disposen d’una base de dades comuna per estudiar la biodiversitat, comparar ecosistemes i analitzar-ne l’evolució al llarg del temps. La informació també està disponible públicament en línia, de manera que pot ser consultada tant per la comunitat científica com per qualsevol persona interessada a conèixer millor el patrimoni natural i la toponímia dels Pirineus.
![]()


