La Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent registren un 22% de parlants de català, per sobre de la mitjana nord-catalana

Només el 8% de les persones d'entre 15 i 29 anys declara que sap parlar català, mentre que aquesta proporció arriba al 22% entre els majors de 65 anys. / ACN.
Només el 8% de les persones d'entre 15 i 29 anys declara que sap parlar català, mentre que aquesta proporció arriba al 22% entre els majors de 65 anys. / ACN.

La Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent registren un coneixement del català superior a la mitjana de la Catalunya del Nord, segons la nova enquesta sociolingüística de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC). En concret, el 22% dels habitants d’aquestes tres comarques afirma que sap parlar català, davant del 15% del conjunt nord-català. Les dades situen aquests territoris de muntanya entre les zones amb una proporció més elevada de persones capaces de mantenir una conversa en aquesta llengua.

Els resultats, presentats dimarts 3 de novembre a Perpinyà, mostren diferències territorials significatives. El Vallespir també registra un 22% de parlants, mentre que al Rosselló el percentatge se situa en el 15% i a Perpinyà baixa fins al 12%. Tanmateix, les dades de la Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent s’ofereixen conjuntament, de manera que no permeten determinar quin percentatge correspon individualment a cadascuna de les tres comarques.

L’estudi, elaborat a partir de 1.800 entrevistes telefòniques a residents de més de 15 anys, actualitza la situació sociolingüística de la Catalunya del Nord onze anys després de l’anterior enquesta, del 2015. La investigació analitza tant el coneixement i l’ús quotidià del català com la transmissió entre generacions i les actituds de la població envers la llengua.

Un territori històricament català que forma part de França des del segle XVII

Per contextualitzar aquestes dades, cal tenir en compte que la Catalunya del Nord forma part de l’Estat francès des del Tractat dels Pirineus de 1659, quan la monarquia hispànica va cedir a França el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part de la Cerdanya. Malgrat aquest canvi de sobirania, el català va continuar sent una llengua pròpia d’aquests territoris, amb una presència important en les relacions familiars i la vida quotidiana.

Amb el pas dels segles, però, la implantació del francès en l’administració, l’ensenyament i la vida pública va contribuir al retrocés del català. L’any 1700, Lluís XIV va imposar el francès en els procediments i documents oficials dels territoris incorporats. Posteriorment, les polítiques educatives i lingüístiques de l’Estat francès van afavorir la generalització del francès, que actualment és la llengua predominant i l’única oficial de la República.

En aquest context, les dades de l’OPLC no reflecteixen simplement el predomini del francès, sinó l’evolució del coneixement i de la transmissió d’una llengua històricament arrelada al territori. L’enquesta permet observar fins a quin punt el català es manté entre les diferents generacions i quina presència conserva en les relacions socials.

Només el 3% de la població utilitza habitualment el català

Malgrat els percentatges de coneixement més elevats en algunes comarques, l’enquesta constata una pèrdua de presència del català en la vida quotidiana del conjunt de la Catalunya del Nord. Actualment, només el 3% de la població l’utilitza com a llengua habitual, davant del 5,7% registrat el 2015. Pel que fa a la comprensió, el percentatge de persones que entenen el català ha passat del 61% al 44% durant aquest mateix període.

Les dades també indiquen que el 15% dels habitants pot mantenir una conversa senzilla en català. L’any 2015, el 35% de la població afirmava que sabia parlar la llengua, però l’OPLC adverteix que aquests dos percentatges no són directament comparables, ja que el qüestionari actual utilitza criteris més específics per determinar el nivell de competència lingüística.

Les diferències generacionals són especialment significatives. Només el 8% de les persones d’entre 15 i 29 anys declara que sap parlar català, mentre que aquesta proporció arriba al 22% entre els majors de 65 anys. La comprensió també varia segons l’edat: el 33% dels joves afirma que entén la llengua, davant del 51% de les persones de més edat. Aquests percentatges corresponen al conjunt de la Catalunya del Nord i no específicament a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent.

L’escola guanya protagonisme davant la pèrdua de transmissió familiar

Un dels canvis més destacats de l’estudi és la pèrdua de pes de la transmissió familiar del català, especialment entre les generacions més joves. Entre les persones de 15 a 29 anys que saben parlar la llengua, el 67% afirma haver-la après a l’escola, mentre que el 31% l’ha adquirit en l’entorn familiar. Aquesta situació contrasta amb la dels majors de 65 anys, entre els quals el 83% va aprendre català a casa i només el 8% a través de l’ensenyament.

Aquesta evolució també es reflecteix en les relacions quotidianes. Segons l’enquesta, el percentatge de població que utilitza el català amb els fills, de manera exclusiva o combinada amb el francès, ha passat de l’11% al 5% entre el 2015 i el 2026. En l’àmbit laboral, la proporció de persones que el fan servir amb els companys de feina ha disminuït del 12% al 4%.

D’aquesta manera, el sistema educatiu ha anat adquirint un paper més rellevant en l’aprenentatge del català, especialment entre els joves que coneixen la llengua, mentre que la transmissió entre pares i fills perd presència. Les dades també evidencien que saber parlar català no implica necessàriament utilitzar-lo habitualment, un dels principals contrastos que recull l’enquesta.

El 57% de la població voldria més presència del català

Tot i el retrocés en el coneixement i l’ús de la llengua, l’enquesta també revela un augment considerable de l’interès social pel català. Actualment, el 57% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria que la llengua tingués més presència durant els pròxims anys, una proporció que contrasta amb el 27% registrat el 2015.

Aquest interès és especialment elevat entre les generacions més joves, ja que el 64,5% de les persones d’entre 15 i 29 anys es mostra favorable a una presència més gran del català. A més, el 74% de les persones que no el parlen afirma que li hauria agradat aprendre’l o que voldria poder-lo parlar.

El suport també es reflecteix en l’àmbit educatiu i institucional. Segons l’estudi, el 79% dels enquestats és favorable a l’ensenyament bilingüe en català i francès, mentre que el 63% considera que el català hauria de tenir reconeixement oficial al territori.

Els resultats mostren, per tant, que la Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent registren un percentatge de parlants superior a la mitjana nord-catalana, dins d’un territori on el català ha perdut pes durant les darreres generacions. Al mateix temps, l’augment del suport social a la llengua posa de manifest una diferència entre el seu ús actual i la voluntat d’una part important de la població que tingui més presència en el futur.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Valores que el mandat de Xavier Espot ha estat positiu per Andorra?