El Govern d’Andorra ha admès que la llei del 2023 que havia de garantir la pròrroga dels contractes de lloguer podria no haver estat redactada amb prou claredat, després que la justícia hagi interpretat que determinats arrendataris havien de demanar expressament l’allargament del contracte perquè aquest fos efectiu. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ho ha reconegut aquest dijous durant la sessió de control al Govern al Consell General.
La qüestió ha arribat al debat parlamentari arran d’una pregunta del conseller socialdemòcrata Pere Baró, que ha demanat explicacions sobre les conseqüències de les resolucions judicials i la protecció dels llogaters afectats.
En la seva resposta, Marsol ha admès que «potser no vam fer prou bé les coses» quan es va elaborar la normativa. Tanmateix, ha evitat qüestionar la interpretació dels tribunals i ha defensat que la voluntat del legislador era protegir els arrendataris en un context de dificultats creixents per accedir a un habitatge.
Automàticament o de forma explícita
La controvèrsia se centra en una qüestió amb conseqüències pràctiques importants: si la pròrroga del contracte es produïa automàticament o si era imprescindible que el llogater la sol·licités formalment al propietari. La interpretació judicial ha introduït incertesa sobre la situació dels arrendataris que consideraven que el seu contracte havia quedat prorrogat sense necessitat de fer cap tràmit addicional.
Malgrat reconèixer les deficiències del redactat, la ministra no considera necessari modificar ara la llei, ja que es tracta d’una normativa temporal que deixarà d’aplicar-se a finals d’any. A partir del gener del 2027, entrarà en aplicació el nou règim de descongelació progressiva dels lloguers.
En aquest sentit, Marsol ha assegurat que el Govern ha revisat la nova normativa i considera que les pròrrogues hi queden regulades amb més claredat, tot i que ha reconegut que la interpretació definitiva de les lleis correspon als tribunals.
Pel que fa a les persones que puguin veure’s afectades per les resolucions judicials, l’Executiu ha recordat l’existència d’ajuts a l’habitatge i la possibilitat d’accedir al parc públic de lloguer assequible, que actualment beneficia unes 300 persones.
El debat torna a posar el focus en la seguretat jurídica dels contractes de lloguer a Andorra, especialment a les portes d’una nova etapa legislativa que haurà de regular la retirada progressiva de les mesures extraordinàries de protecció dels arrendataris.
