La Seu d’Urgell vol recuperar pes com a capital de referència de l’Alt Pirineu i Aran. L’alcalde, Joan Barrera, considera que les inversions que s’estan desplegant a la ciutat han de permetre reforçar aquest paper i situar de nou el municipi com un centre de serveis per al conjunt del territori. Entre els projectes més destacats hi ha la nova residència, el futur hospital comarcal, el centre d’INEFC Pirineus i el Pla de barris.
Barrera defensa que aquesta capitalitat “mai s’havia de perdre” i considera que recuperar-la passa també per “dignificar” la ciutat amb equipaments i serveis adaptats al seu creixement. En aquest sentit, l’Ajuntament compta amb diferents actuacions que avancen amb el suport de la Generalitat i que afecten àmbits com la salut, l’atenció a la gent gran, l’esport o la transformació urbana.
Una de les inversions més rellevants és la nova residència per a gent gran, pressupostada en uns 17 milions d’euros i que s’hauria de licitar abans que acabi l’any. El projecte preveu 90 places residencials, 40 de centre de dia i 16 pisos tutelats, amb l’objectiu que l’equipament pugui entrar en funcionament el 2028.
La necessitat és especialment elevada perquè actualment la ciutat disposa de només 14 places, una xifra que s’ha de complementar amb 13 més. Barrera considera que la capacitat actual és “infinitament insuficient” i alerta que aquesta manca de places obliga moltes persones grans a marxar de la ciutat on han viscut tota la vida. A més del trasllat personal, aquesta situació comporta desplaçaments i un cost afegit per a les famílies.
Un nou hospital de més de 60 milions
En paral·lel, un altre dels grans projectes de ciutat és el nou hospital comarcal. Barrera situa la inversió per sobre dels 60 milions d’euros, tot i que la xifra definitiva dependrà del projecte final. De moment, l’Ajuntament està a punt de poder licitar el projecte executiu, que tindrà un cost aproximat de 4,5 milions d’euros.
A aquestes actuacions s’hi suma el nou centre d’INEFC Pirineus, que ja està en construcció amb una inversió de 12 milions d’euros, i el Pla de barris, dotat amb 12,5 milions. Aquest darrer projecte ha de permetre transformar el centre històric no només des d’un punt de vista urbanístic i estètic, sinó també social.
La cartera d’inversions es completa amb altres projectes com el futur Barnahus, destinat a infants i joves que han patit abusos sexuals, un camp de futbol 7, la renovació dels vestidors esportius i diferents actuacions als carrers Sant Ermengol, Doctor Robert i de la Bola. Mentrestant, la reforma del Palau ja s’ha executat.
La ciutat frega els 14.000 habitants
Aquest desplegament d’equipaments coincideix amb una nova etapa de creixement demogràfic. La Seu ja se situa al voltant dels 13.700 habitants i s’acosta als 14.000, però Barrera assegura que els serveis bàsics encara tenen capacitat per absorbir aquest increment.
Segons l’alcalde, la sanitat continua funcionant amb normalitat i els serveis socials no han detectat un augment significatiu de la pressió assistencial. L’àmbit on més s’ha fet visible l’increment de població és l’educatiu, amb més matrícules, tot i que considera que l’augment s’està assumint amb qualitat.
De fet, el planejament urbanístic del 2002 ja contemplava una ciutat que pogués arribar als 17.000 habitants. En aquell moment, la Seu se situava al voltant dels 13.000, una xifra que va baixar per sota dels 12.000 després de la crisi del 2008 i que en els darrers anys ha tornat a créixer, en bona part vinculada també a la proximitat amb Andorra.
L’habitatge, el principal límit al creixement
Tot i aquesta capacitat dels serveis, Barrera admet que l’habitatge continua sent l’assignatura pendent. La Seu està declarada zona de mercat residencial tensionat i pateix els efectes de la pressió immobiliària procedent d’Andorra, un fenomen que també s’ha anat estenent a municipis veïns com Montferrer i Castellbò o Ribera d’Urgellet.
L’alcalde reconeix que hi ha ciutadans que tenen problemes per trobar pis i que també s’han produït situacions abusives. Davant d’aquesta realitat, defensa que l’Administració ha d’intervenir i “estar al costat de la ciutadania”.
Una de les principals respostes és la construcció de 111 habitatges de protecció oficial de lloguer a l’Horta de Valira, inclosos en el pla de 50.000 habitatges de la Generalitat. La previsió és que les obres puguin començar a finals d’aquest any.
Els pisos es repartiran entre diferents perfils: una part estarà destinada a joves, una altra a gent gran i un nombre més reduït quedarà reservat per a situacions d’emergència. El preu màxim es fixarà en 8,65 euros per metre quadrat. Barrera valora positivament l’actuació, tot i reconèixer que encara queda lluny de cobrir tota la demanda. Segons ha admès, la ciutat necessitaria “quatre vegades això”, encara que considera que els 111 habitatges representen un bon punt de partida.
Cal Pensament i una borsa pròpia per a emergències
Aquesta promoció no és, però, l’única actuació en marxa. L’Ajuntament també treballa en Cal Pensament, un edifici cedit al consistori en usdefruit durant 99 anys i on s’estan construint 11 pisos per a joves i un habitatge destinat a salut mental. La previsió és tenir-los acabats a principis de l’any vinent.
Al mateix temps, el consistori ha creat una borsa pròpia d’habitatges per a emergències socials i ja ha adquirit cinc pisos, quan anteriorment no en disposava de cap. A aquesta intervenció pública s’hi afegeixen les facilitats urbanístiques concedides per afavorir nova construcció privada, que han permès que actualment hi hagi més de 169 habitatges en construcció.
Barrera considera que l’Ajuntament ha intentat activar totes les eines que té al seu abast, tot i admetre que ampliar l’oferta residencial “costa molt” en el context actual. Pel que fa a la incidència d’Andorra sobre el mercat de l’habitatge, assegura que el consistori ha traslladat les seves preocupacions i considera que la situació generada “no s’hauria d’haver produït”.
El pas de Castellciutat avança després d’anys de reivindicacions
Entre els projectes que també es troben en fase de resolució hi ha el pas de vianants de Castellciutat, una actuació llargament reclamada pels veïns i que recentment va motivar mobilitzacions i un tall de la carretera.
Barrera explica que, durant l’últim any i mig, l’Ajuntament ha mantingut set reunions amb la propietat afectada per trobar un acord que permeti executar l’obra. Segons l’alcalde, el consistori ja disposa dels diners i del projecte i només falta acabar de tancar l’entesa amb els propietaris.
Si no apareixen nous entrebancs, la previsió municipal és que el pas pugui ser una realitat a finals d’aquest any o a principis del 2027. L’actuació tindrà un cost d’uns 70.000 euros i inclourà l’enderroc d’un carregador situat en una parcel·la privada i diferents adequacions de la vorera.
Amb tot, Barrera vincula el conjunt d’aquestes inversions a una mateixa estratègia: preparar la Seu per continuar creixent i reforçar el seu paper com a centre de serveis de l’Alt Pirineu i Aran, tot assumint que l’accés a l’habitatge continua sent el principal repte per consolidar aquest creixement.
