La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, ha reclamat “unitat política i unitat d’acció” al territori per afrontar els principals reptes del Pirineu i generar “un horitzó d’esperança”. Paneque ha fet aquesta crida durant la cloenda de les Jornades per a l’Excel·lència, celebrades a Esterri d’Àneu, on ha defensat que el desenvolupament de Catalunya ha d’incloure tots els territoris i ha assegurat que el Govern disposa d’un “full de ruta” per avançar en aquesta direcció.
“És del tot necessari que des del territori pugui haver-hi unitat política i unitat d’acció”, ha afirmat la consellera, que ha apel·lat als diferents agents polítics i territorials a explicar conjuntament que els projectes reivindicats pel Pirineu “comencen” i que existeix una planificació per desenvolupar-los. Paneque ha admès, alhora, “l’escepticisme” expressat des del territori davant d’alguns compromisos pendents i ha confiat que l’inici de les obres que estan planificades permeti recuperar la confiança.
La titular de Territori ha situat aquesta voluntat dins d’una concepció global del país. “Aquest Govern té la voluntat de promoure el desenvolupament de Catalunya en tota la seva extensió territorial”, ha assegurat. En aquest marc, ha destacat les polítiques d’habitatge, transició ecològica i energètica, desenvolupament econòmic, infraestructures, transport públic i digitalització de l’administració, amb la igualtat d’oportunitats com a objectiu transversal.
La “Catalunya constel·lació”
Paneque també ha reivindicat el nou planejament territorial de Catalunya, amb horitzó el 2050 i una perspectiva que s’estén fins al 2100. Segons ha explicat, el document ha de permetre decidir “com i cap on ha de créixer Catalunya”. La consellera ha definit aquest model com una “Catalunya constel·lació”, formada per una xarxa de territoris i ciutats amb personalitat pròpia. “En una constel·lació, cap estrella no és perifèria”, ha remarcat.
En aquesta concepció, els espais rurals i naturals deixen de ser considerats àrees secundàries. Paneque ha defensat que els camps, boscos, rius i muntanyes són “infraestructures estratègiques” i que gestionar l’aigua, conservar el paisatge i mantenir els boscos constitueix “un servei de país”.
Habitatge i repoblament
L’habitatge ha ocupat també una part destacada de la intervenció. “Sense habitatge no hi ha repoblament, i sense repoblament no hi ha futur”, ha afirmat. En aquest àmbit, ha reivindicat el nou POUM Rural, destinat a facilitar el desenvolupament dels municipis petits i desbloquejar situacions urbanístiques encallades, així com l’assistència tècnica de l’Incasòl Rural.
El Govern preveu, a més, una Borsa d’Habitatge Rural, amb 20 milions d’euros en quatre anys per recuperar pisos buits i rehabilitar edificis municipals sense ús. A aquesta partida s’hi afegeixen 9 milions més per reforçar el Fons de Cooperació Local i 5 milions fins al 2029 per a un programa de rehabilitació d’habitatges rurals.
Túnel de la Bonaigua
Pel que fa a les infraestructures, Paneque ha garantit el compromís del Govern amb el Pirineu i ha anunciat que es continuarà estudiant el projecte del túnel de la Bonaigua, mentre avancen les actuacions de manteniment de la C-28. També ha destacat l’acord amb el Ministeri per destinar 260 milions d’euros a actuacions o prioritats de l’Eix del Pirineu, tot admetent que “calen més recursos” i que el Govern negocia ampliar aquesta partida.
La consellera ha situat aquests projectes com una oportunitat per començar a canviar la percepció d’un territori acostumat a reclamar compromisos pendents. “A partir de tardor i primavera del 2027 ja veuran més moviments”, ha assegurat en referència a les actuacions previstes.
El missatge final ha estat polític i territorial: Paneque considera imprescindible que les diferents forces i agents del Pirineu actuïn conjuntament per defensar els projectes i transmetre confiança a la ciutadania. “Tots plegats hem de ser capaços d’explicar que això comença i que hi ha un full de ruta”, ha conclòs.
