L’advocat Emili Campos es querella contra el fiscal general i els presidents del Constitucional i de la Batllia andorrana

L’advocat andorrà Emili Campos ha presentat una querella criminal davant el Tribunal de Corts contra el president del Tribunal Constitucional, Joan Manel Abril Campoy; el president de la Batllia, David Moynat Rossell, i el fiscal general, Xavier Sopena González, per un presumpte delicte d’impediment de l’exercici dels drets fonamentals. La querella sosté que les actuacions d’aquests tres responsables de la justícia andorrana han vulnerat el dret fonamental a la llibertat d’expressió de l’advocat en l’exercici de la seva professió.

L’origen del conflicte se situa en una causa civil iniciada fa dècades, la 2-076/93, relacionada amb un conflicte per drets hereditaris d’un ciutadà andorrà. Segons l’escrit presentat per Campos, el patrimoni hereditari havia estat taxat judicialment l’any 2002 en 6.082.500 euros, però les sentències posteriors van fixar en 4.000 euros els drets hereditaris del seu client. La sentència de la Secció Civil del Tribunal de Batlles del 27 de març de 2006 i la de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 14 de febrer de 2008 van confirmar aquesta quantitat.

Demanda de revisió

Campos, actuant com a advocat d’aquest ciutadà, va presentar el 30 de juliol de 2025 una demanda de revisió davant el Tribunal Superior de Justícia. En aquest escrit qüestionava les resolucions dictades en el procediment original i plantejava, entre altres arguments, que els magistrats que hi havien intervingut podien haver incorregut en suborn, prevaricació judicial o una maquinació fraudulenta. La demanda de revisió, registrada amb el número TSJC-0000141/2025, va ser inadmesa a tràmit el mateix 30 de juliol.

Posteriorment, Campos va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i va demanar també la recusació dels magistrats Joan Manel Abril Campoy i Pere Pastor Vilanova, argumentant que havien participat en resolucions de la causa civil original abans d’arribar al Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional va rebutjar les recusacions i va inadmetre el recurs d’empara per manca manifesta de contingut constitucional. Un recurs de súplica posterior també va ser desestimat el 19 de gener de 2026.

Delicte contra el prestigi de les institucions

El conflicte va adquirir una nova dimensió arran d’una carta enviada el 2 de desembre de 2025 per Abril Campoy, en la seva condició de president del Tribunal Constitucional, al president de la Batllia, amb còpia a la Fiscalia. Segons afirma la querella, la carta qüestionava les manifestacions efectuades per Campos en el recurs de súplica i assenyalava que contenien acusacions de possible corrupció i altres il·lícits contra magistrats constitucionals i membres de la jurisdicció ordinària. Abril Campoy va demanar l’actuació de la jurisdicció ordinària davant el que considerava susceptible de menyscabar la independència del Tribunal Constitucional.

Tres dies després, el president de la Batllia va donar trasllat de la comunicació a la jurisdicció penal. Aquestes actuacions van donar lloc a les diligències prèvies 4000857/2025, instruïdes per la batlle Maria Àngels Moreno Aguirre. El 18 de desembre de 2025, el fiscal general va considerar que les manifestacions de Campos podien ser constitutives de presumptes delictes de calúmnies, contra el prestigi de les institucions i de difamació contra autoritat o funcionari. El setembre de 2026, Campos va ser citat a declarar com a inculpat per aquests presumptes delictes, amb compareixença prevista per al 8 d’octubre.

Ingerència en la llibertat d’expressió

Ara, en la nova querella, l’advocat sosté que l’obertura d’aquest procediment penal constitueix una ingerència il·legítima en la seva llibertat d’expressió com a professional del dret. Campos defensa que les expressions utilitzades en els diferents recursos formaven part de la seva estratègia processal i que tenien com a objectiu qüestionar jurídicament les resolucions de la causa 2-076/93. També argumenta que un advocat té dret, i fins i tot obligació professional, de criticar el funcionament de l’Administració de Justícia quan considera que una resolució perjudica els interessos del seu client.

La querella considera que les actuacions dels tres responsables judicials podrien encaixar en l’article 343 del Codi Penal andorrà, que castiga l’autoritat o funcionari que impedeixi a una persona exercir els drets i llibertats fonamentals reconeguts per la Constitució. Campos invoca específicament el dret a la llibertat d’expressió reconegut a l’article 12 de la Constitució i també a l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.

L’advocat demana al Tribunal de Corts que admeti la querella, prengui declaració als tres querellats i practiqui diverses diligències, entre les quals requerir al Tribunal Constitucional l’acta de l’acord que va donar lloc a la carta del 2 de desembre de 2025 i incorporar a la causa les diligències prèvies 4000857/2025. També sol·licita que, si escau, la querella s’ampliï a altres membres del Tribunal Constitucional si es determina que van votar a favor de l’acord que va motivar la comunicació.