Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici pel cas Efial, la trama corrupta d’adjudicació fraudulenta de contractes públics municipals i cobrament de comissions al voltant de la consultora barcelonina del mateix nom. Aquest trama també va operar durant anys a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en l’època de l’alcalde Albert Batalla (CiU), i té ramificacions a Andorra.
La branca catalana del cas, que es jutja a partir d’avui, inclou vuit consistoris, amb tres exbatlles de CDC acusats, i un desfalc econòmic de 8,7 milions d’euros. S’imputa als 18 encausats els delictes de prevaricació administrativa, frau a l’administració, malversació de fons públics, blanqueig de capitals i suborn. La Fiscalia i les acusacions particulars (només l’exerceixen els ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa) demanen penes de fins a 15 anys de presó i la restitució dels diners defraudats.
Els contractes d’Albert Batalla
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell apareix en la investigació del cas Efial. Segons informació publicada el 2016, l’Ajuntament de la Seu i la societat municipal Habitatge i Urbanisme La Seu (HIULS) havien contractat Efial des del 2007, principalment per serveis d’assessorament financer i urbanístic. El mateix Ajuntament xifrava aleshores aquestes contractacions en prop de 600.000 euros.
El 2016 la Guàrdia Civil va requerir documentació a l’Ajuntament relacionada amb aquests contractes. Finalment, la interlocutòria que ha portat el cas a judici atribueix a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell una quantia de només 76.120 euros dins del conjunt de contractacions irregulars amb Efial investigades. L’alcalde que va fer aquests contractes, Albert Batalla, no ha estat imputat.
L’escàndol del 3%
Considerat com una de les derivades de l’anomenat cas 3%, sobre el finançament il·legal de CDC, el cas Efial va esclatar després que la investigació policial i judicial resseguís el fil obert per l’entramat de corrupció denunciat originàriament a l’Ajuntament de Torredembarra.
A Catalunya, els tentacles de la trama es van establir, principalment, a l’Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d’euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d’euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (200.000 euros). També, però amb imports força inferiors, va actuar a Llinars del Vallès, la Seu d’Urgell i Masquefa.
Un ajuntament paral·lel i sense controlSegons el relat de la Fiscalia Anticorrupció, la consultora Efial entrava als ajuntaments assumint de forma externalitzada funcions de gestió i adjudicació de recursos públics pròpies del govern municipal. Ho feia, principalment, amb la creació d’una figura instrumental i fictícia d’entitat pública empresarial sense activitat específica i pròpia on es desviaven recursos municipals, que eren gestionats com si fossin fons privats per a les tasques encarregades.L’objectiu era eludir la intervenció i fiscalització tant jurídica com econòmica dels secretaris i interventors muicipals. Funcionava, segons van concloure els investigadors en bona part dels casos, sense contracte que emparés la relació jurídica amb els consistoris i vulnerant la legislació en matèria de contractació.
A Efial se la contractava tot i que els consistoris ja comptaven amb personal capacitat per efectuar aquestes tasques. En la trama també s’hi inclouen professionals no relacionats amb la consultora que emetien informes per donar aparença de legalitat als tràmits aconseguint un benefici econòmic. Així doncs, dins de la llista d’encausats, a banda dels exalcaldes, exregidors i directius de la consultora, apareixen advocats, tècnics, testaferros o familiars dels involucrats.
Comissions milionàriesLa detenció de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí (que va ocupar el càrrec entre 2003 i 2015), i el president d’Efial, Antoni Martos, el juliol del 2016, juntament amb deu persones més arreu de Catalunya, va acabar de destapar el que fins llavors ja apuntaven les diverses denúncies que havia rebut Fiscalia.D’acord amb el relat acusatori, l’exalcalde, en connivència amb el responsable d’Efial, va impulsar la creació de l’empresa municipal La Cala Gestió. Amb el mateix Martos com a gerent d’aquesta nova societat, que adjudicava contractes a la seva pròpia consultora (ingressava de les arques municipals fins a 500.000 euros anuals per aquesta tasca), va ser l’instrument per vehicular l’ús de recursos públics municipals en la licitació i adjudicació fraudulenta de projectes urbanístics.Entre 2004 i 2011, l’alcalde de l’Ametlla de Mar va ingressar prop d’1,4 milions d’euros sense origen justificat. Les autoritats andorranes van confirmar que en total tenia al seu nom 2,4 milions en bancs del país, dels quals prop d’1 milió corresponien als rendiments de la cartera de valors de societats d’origen panameny.
15 anys de presó i 7 milions de multa
Segons coincideixen la Fiscalia i l’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, tant ell com la seva dona (també encausada) rebien diners en efectiu com a comissions il·legals pagades per les constructores a canvi de l’adjudicació de contractes de La Cala Gestió. Les ingressava la societat instrumental Deep Blue Business SL (sense empleats ni cap activitat que no fos la facturació) que administrava l’exregidor tortosí i expresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ramon Cardús. Només entre 2009 i 2015, aquesta empresa pantalla va rebre ingressos per valor de 766.000 euros.La investigació judicial identifica obres públiques municipals adjudicades per La Cala Gestió amb comissions d’entre el 2,5% i el 5% de l’import que van anar a la butxaca de Martí.La Fiscalia demana per a Andreu Martí la pena més alta de totes: un total de 15 anys de presó pels delictes de suborn, prevaricació continuada, blanqueig de capitals, malversació de fons públics i frau continuat en concurs públic, a més d’una multa de més de 7 milions d’euros. L’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar li demana sis anys de presó com a suposat autor dels delictes de suborn en concurs medial amb delicte continuat de malversació de fons públics i de frau en la contractació pública, prevaricació continuada i blanqueig de capitals.En el cas del consistori de l’Ametlla de Mar, que arrossega una situació financera molt difícil els últims anys, agreujada especialment per les conseqüències de l’esclat d’aquest cas, pren especial rellevància la reclamació de responsabilitat civil que es pugui derivar del judici. Reclama danys i perjudicis generats per valor de 4,1 milions d’euros, incloent-hi els ingressos d’Andreu Martí a Andorra, les adjudicacions del consistori a Efial (uns 2,1 milions en total) i 564.000 euros en comissions.
“Mossegades” a Ascó, Torredembarra i Tortosa
Andreu Martí no és l’únic exalcalde de CDC que haurà de fer front a una petició de presó, tot i que força menor, per part de Fiscalia o les acusacions particulars. Rafael Vidal, exbatlle d’Ascó, afronta també una petició de tres anys de presó com a presumpte autor de prevaricació administrativa continuada i per frau continuat en concurs públic.Al municipi de la Ribera d’Ebre, Efial va utilitzar un model similar a l’anterior, amb Martos al capdavant de l’empresa pública municipal Ascó Serveis, a la qual es derivaven recursos municipals, i des d’ella a la consultora, adjudicant-li treballs i encàrrecs urbanístics al marge del procediment legal establert i lluny dels mecanismes de control que havien d’exercir els funcionaris municipals.També demana el ministeri públic tres anys de presó per a l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, com a presumpte autor de prevaricació administrativa continuada i per frau continuat en concurs públic. Se l’acusa, entre 2011 i 2013, en connivència amb Martos, d’adjudicar contractes públics menors de serveis fiscals, financers, pressupostaris o jurídics vulnerant el procediment reglat per eludir els controls dels funcionaris i sense complir els requisits legals. Segons Fiscalia, els acords es prenien sovint de forma «clandestina» en espais que no eren l’Ajuntament.
A Tortosa, entre 2008 i 2016, Efial va participar també en la creació de l’empresa pública de gestió urbanística GUMTSA i Tortosa Sport SL, que s’hauria lucrat facturant les tasques que correspondrien al mateix consistori. Segons l’acusació, la consultora va seguir el mateix patró que havia aplicat en altres ajuntaments, amb adjudicacions de contractes de serveis d’assistència econòmica, comptable i tributària incomplint els requisits de contractació pública. L’Ajuntament tortosí xifra en un total d’1,65 milions d’euros els danys i perjudicis causats al municipi que reclama a Martos.
La connexió andorrana
Un dels encausats en aquesta trama, l’andorrà Jaume Sabater Rovira, no podrà declarar al judici. Va morir ara fa tres anys. Jaume Sabater va ser el director general d’Andbank entre els anys 1998-2008, durant l’època en què els Pujol tenien amagada en aquesta entitat la seva ingent fortuna i feien tota mena d’operacions amb diners en efectiu.
El 2008, Jaume Sabater va dimitir oficialment del seu càrrec a l’Andbank i va posar en marxa les societats Universal Gestió, OCPS Auditors i Consultors SLU, IS21 SL i AFSI. D’aquesta manera, va externalitzar les estructures opaques i de blanqueig que tenia el banc.
Juntament amb el seu cunyat, l’economista Toni Martos, Jaume Sabater també va crear a Barcelona la consultora Efial, especialitzada en l’assessorament a ajuntaments, sobretot de Convergència. La connexió Toni Martos-Jaume Sabater va servir perquè els diners d’aquesta trama acabessin amagats a Andorra.
En el marc de les investigacions policials d’aquest escàndol de corrupció política, la Guàrdia Civil va escorcollar, l’any 2016, els despatxos d’Universal Gestió i de Jaume Sabater a Andorra, d’on es van endur molta documentació. Aquest empresari va ser encausat pel jutge, però va morir abans de comparèixer davant la justícia.
Jaume Sabater Rovira — directiu/vinculat a l’entramat societari d’Efial.
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell apareix en la investigació del cas Efial. Segons informació publicada el 2016, l’Ajuntament de la Seu i la societat municipal Habitatge i Urbanisme La Seu (HIULS) havien contractat Efial des de 2007, principalment per serveis d’assessorament financer i urbanístic. El mateix Ajuntament xifrava aleshores aquestes contractacions en prop de 600.000 euros.
El 2016 la Guàrdia Civil va requerir documentació a l’Ajuntament de la Seu relacionada amb aquests contractes, dins de l’operació contra Efial/CGI. La interlocutòria que porta el cas a judici atribueix a la Seu d’Urgell una quantia de 76.120 euros dins del conjunt de contractacions investigades.
