L’augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic ha convertit els Pirineus en la serralada més castigada d’Europa pel que fa a la pèrdua de flora autòctona d’alta muntanya. Així ho revela un estudi publicat per la revista Science, basat en dades recollides entre el 2001 i el 2022 a 62 cims de 16 regions muntanyoses europees, dins el projecte GLORIA, la major iniciativa mundial d’observació dels efectes del clima sobre la vegetació dels cims.
Segons la investigació, els Pirineus registren la taxa d’extinció local més alta de totes les regions analitzades: un 49% de pèrdua d’espècies a les parcel·les monitorades. Només el superen de prop les muntanyes gregues de Lefka Ori, a Creta (48%), mentre que Sierra Nevada, també al sud d’Europa, se situa al 40%. En canvi, serralades més septentrionals com els Alps (17-21%), el Caucas (25-28%) o els Escandinaus (només un 2%) presenten un impacte molt menor, atribuït a un estrès tèrmic inferior.
Encara que l’escalfament ha permès que moltes espècies colonitzin nous ambients alpins —fet que a primera vista sembla incrementar la biodiversitat—, aquest fenomen amaga la desaparició progressiva de les plantes autòctones dels cims, que no poden migrar a cotes més altes per escapar de la calor. Els autors expliquen que per cada 0,1 ºC d’augment de temperatura, la proporció d’extincions locals creix un 1,6% en la vegetació, un 1,1% als cims i un 1% a escala regional.
Reducció de la neu
L’investigador Johannes Wessely, de la Universitat de Viena i principal autor de l’estudi, apunta que les espècies desapareixen amb més facilitat dels cims que han patit un escalfament més intens. El seu col·lega Harald Pauli, coordinador de GLORIA a l’Acadèmia Austríaca de Ciències, hi afegeix que les espècies que ja creixen en zones amb temperatures superiors a la mitjana esdevenen més vulnerables davant qualsevol pujada tèrmica addicional.
A banda de l’augment directe de la temperatura, l’estudi assenyala altres factors que agreugen la situació als Pirineus: la reducció del període de cobertura de neu, el desglaç primaveral avançat i la menor disponibilitat d’aigua per l’evaporació. Com que les plantes de cim són espècies longeves i molt resistents a l’estrès, els investigadors adverteixen que la seva extinció pot manifestar-se amb un notable retard respecte als canvis climàtics que la provoquen, cosa que suggereix que les elevades taxes actuals podrien ser encara la resposta tardana a l’escalfament iniciat fa dècades.
