El Parc Natural de l’Alt Pirineu treballa en un nou model de prevenció d’incendis que preveu delimitar zones on el foc pugui tenir també una funció de gestió del paisatge. El pla identificarà polígons prioritaris on es podran fer cremes controlades i on, en determinades circumstàncies i sempre amb condicions de seguretat, es podria permetre que un incendi evolucioni fins a uns límits prèviament establerts.
El director del Parc, Marc Garriga, ha explicat en una entrevista a l’ACN que aquesta estratègia respon a una realitat cada vegada més marcada pel canvi climàtic i per l’augment del risc d’incendis al Pirineu. “Ens enfrontem a una nova realitat de canvi climàtic i comencem a veure incendis que poden ser importants, especialment a la zona del Pirineu axial”, ha advertit.
Un model amb precedents
La proposta parteix també dels usos tradicionals de la muntanya. Durant anys, pastors i ramaders han utilitzat el foc de manera controlada per recuperar pastures i evitar que el bosc ocupi progressivament els espais oberts. El Parc vol incorporar aquesta realitat a la planificació de la prevenció d’incendis.
Garriga defensa que no tots els focs de petites dimensions tenen necessàriament conseqüències negatives sobre l’ecosistema. En determinades zones, poden contribuir a conservar espais oberts que, alhora, actuen com a elements de discontinuïtat davant de possibles grans incendis forestals.
El model ja té precedents a la Val d’Aran i el Parc Natural de l’Alt Pirineu vol adaptar-lo ara a les característiques del seu territori. El pla es desenvolupa en el marc del programa europeu de cooperació Poctefa ‘Desbosciguem!’, que busca augmentar la resiliència dels boscos pirinencs i elaborar una cartografia comuna d’incendis dins del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, que engloba territoris de Catalunya, Andorra i França.
Dos incendis aquest estiu
La nova planificació arriba després d’un estiu en què el Parc ha registrat dos incendis en zones de difícil accés. El foc d’Os de Civís, a finals de juliol, va afectar 1,2 hectàrees de massa forestal al pic de Salòria, mentre que el de Farrera va cremar prop de 40 hectàrees.
Precisament el sector afectat per aquest últim incendi ja estava contemplat en la planificació del Parc com una zona compatible amb usos tradicionals del foc. Garriga ha destacat la capacitat dels Bombers de la Generalitat per actuar en aquest tipus d’incendis de muntanya i el paper dels mitjans aeris en espais amb accessos complexos.
Nous tractaments contra el veró
Durant la mateixa entrevista, Garriga també ha avançat que el Parc prepara un nou projecte LIFE per eliminar el veró (Phoxinus spp.), una espècie invasora, de dos estanys de dimensions més grans que els tractats fins ara.
La previsió és aplicar rotenona, un ictiocida biodegradable, als estanys del Rosari d’Arreu i Garrabea, tots dos interconnectats. El Parc vol repetir així l’experiència dels Tres Estanys, on deu mesos després del tractament no s’ha detectat cap exemplar de veró i l’aigua ha recuperat transparència.
L’actuació arriba després que els mètodes físics utilitzats anteriorment —xarxes, trampes i pesca elèctrica— no aconseguissin eliminar completament l’espècie en alguns estanys.
El Parc descarta mediar en el conflicte de Tor
Garriga també s’ha referit a la situació de la muntanya de Tor, on les discrepàncies entre els propietaris han tornat a aflorar arran de les restriccions al pas de vehicles cap a Andorra.
En aquest sentit, el director ha defensat que el Parc busca mantenir una bona relació amb els propietaris, però ha remarcat que la mediació en el conflicte intern de la finca no correspon a l’organisme ambiental.
No obstant això, el Parc sí que té competències sobre qüestions ambientals vinculades a la circulació motoritzada, les competicions esportives o els vols de dron. En tractar-se d’una finca privada, però, qualsevol activitat necessita també l’autorització dels propietaris.
