Anar a l’hospital per fer-se una prova mèdica no acostuma a ser el millor pla del dia: passadissos, sales d’espera i aparells de diagnòstic formen part d’una rutina habitual per a molts pacients. El que costa més d’imaginar és que un d’aquests aparells acabi examinant les restes d’un dinosaure de fa 70 milions d’anys. Això és precisament el que ha passat a l’Hospital del Pallars, a Tremp, on una vèrtebra d’un gegant que va habitar el Pirineu ha passat per un TAC.
La peça pertany a un Abditosaurus, un dinosaure herbívor de coll llarg que va viure al territori que avui és el Pallars durant el Cretaci final. Així, la prova forma part d’una col·laboració entre l’Hospital del Pallars, el Museu de la Conca Dellà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per aprofundir en el coneixement de l’animal.
En aquest cas, però, el TAC no busca detectar cap lesió. Els investigadors volen saber com eren les vèrtebres per dins i fins a quin punt disposaven de cavitats que permetien alleugerir un esquelet de dimensions enormes.
Ossos gegants, però sorprenentment lleugers
L’investigador de l’ICP Bernat Vila explica que l’estudi se centra en l’estructura interna dels ossos per entendre com aquests dinosaures podien assolir unes dimensions tan grans sense que el pes de l’esquelet fos excessiu.
Les imatges obtingudes amb el TAC permetran analitzar la seva pneumaticitat, és a dir, el conjunt de cavitats i espais interns presents als ossos. La hipòtesi és que moltes d’aquestes estructures estaven parcialment buides, una característica que els aportava lleugeresa.
No obstant això, la prova forma part d’un projecte més ampli, titulat “Evolució i paleobiologia dels dinosaures herbívors en ecosistemes del Cretaci final”, que estudia l’interior de diferents ossos de dinosaures de coll llarg. La recerca està finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i pel Departament de Cultura de la Generalitat.
De tota manera, no és la primera vegada que l’Hospital del Pallars posa la seva tecnologia al servei de la paleontologia. Anteriorment ja s’hi havia fet un TAC a un bloc de sediments que contenia ossos d’un crani, tot i que la presència del material que envoltava les restes va dificultar l’obtenció dels resultats esperats.
Ara, en tractar-se d’una vèrtebra sense sediments al voltant, els investigadors confien a aconseguir imatges més precises. Si els resultats són satisfactoris, la tècnica es podria aplicar més endavant a altres ossos del mateix exemplar, com ara les costelles.
Un gegant de 18 metres descobert al Pallars
L’Abditosaurus va ser descrit científicament l’any 2022 a partir de les restes recuperades al jaciment d’Orcau-1, al Pallars Jussà, després d’un llarg procés d’excavació i estudi.
Pel que fa a les mides, l’animal feia aproximadament 18 metres de llarg i pesava unes 14 tones, unes dimensions que el converteixen en un dels grans dinosaures que van habitar aquesta part d’Europa fa uns 70 milions d’anys. Les restes conservades inclouen vèrtebres, costelles i ossos de les extremitats i de les cintures pèlvica i escapular. Entre el material recuperat destaca especialment un tram del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes encara unides entre elles.
Ara, milions d’anys després de la seva mort, una d’aquestes vèrtebres ha acabat dins d’un aparell de TAC de Tremp. No per curar el seu antic propietari, sinó per intentar descobrir com un animal de 14 tones podia sostenir un cos d’aquelles dimensions.
