Andorra apareix sovint en els rànquings internacionals com un dels millors països del món per viure. Però què passa quan deixem de mirar el PIB, la fiscalitat o la renda per càpita i observem indicadors de patiment humà, pressió econòmica i accés real a l’assistència sanitària?
El punt de partida és aparentment tranquil·litzador: cinc morts per suïcidi registrades el 2025, una taxa de 5,61 per cada 100.000 habitants. El podcast adverteix, però, que en una població tan petita una sola mort modifica enormement la taxa nacional. És l’anomenat efecte dels nombres petits: passar de cinc a set casos transformaria radicalment la comparació internacional sense que això demostrés, per si sol, un canvi estructural equivalent en la salut mental del país.
Per això, la investigació canvia la pregunta. En lloc de mirar només les morts, analitza les temptatives i les persones que arriben a urgències. Les dades hospitalàries citades al programa registren 123 persones ateses per temptatives de suïcidi durant el 2025, aproximadament 138 casos per cada 100.000 habitants: prop d’una persona de cada 725 i, estadísticament, una temptativa cada tres dies.
